Díaz convida a un ‘revival'
L'aspirant a liderar el PSOE s'envolta de la història viva del partit per desestabilitzar els rivals
Passa per alt el procés, si bé garanteix que lluitarà contra els qui vulguin aixecar “murs i barreres”
Susana Díaz es va llançar, ahir, a l'abisme de les primàries socialistes fent ostentació que és l'aspirant amb la xarxa més resistent: la història viva del partit, presidents territorials i el poder local es van reunir, ahir a Madrid, per enviar un missatge a la militància: “El PSOE és aquí! Això és cent per cent PSOE.” “Espanya ens necessita i el PSOE està disposat a fer-se'n càrrec”, clamava la tercera candidata a la secretaria general en presentar les seves credencials per a la batalla que es lliurarà el mes de maig. Enemics aparentment irreconciliables –Felipe González i Alfonso Guerra– i antics rivals en anteriors duels sagnants –Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón o José Luis Rodríguez Zapatero, José Bono i Matilde Fernández– es van asseure de costat per escenificar l'esperit de “reconciliació” que repetia el que, precisament, en un passat recent, va ser un altre dels grans damnificats de les lluites despietades, Eduardo Madina, que, el 2014, no va arribar a ser secretari general perquè la presidenta andalusa va decidir que, llavors, li convenia més Pedro Sánchez, ja que pensava que li seria més útil en l'objectiu d'ajornar l'ascens a la política estatal.
Ara, el madrileny, però, s'ha convertir en l'enemic a batre per tots plegats i, ahir, des de Burjassot (València), convidava la militància a escollir entre el PSOE “del segle XX i de l'abstenció” a Mariano Rajoy o un PSOE “del segle XXI, d'esquerres i autònom”. Perquè, segons el seguidors de l'exsecretari general, Díaz s'ha convertit en la candidata de l'establishment, i no només del PSOE que es va veure ahir al pavelló de Madrid, sinó del conjunt dels poders polítics, econòmics i mediàtics, que veuen en l'andalusa un signe inequívoc d'estabilitat, tal com ha arribat a assegurar recentment el poderós banc nord-americà JP Morgan.
Uns més somrients que els altres –González semblava més absent que Guerra– i uns més entusiasmats que altres a l'hora d'aplaudir una llarga intervenció en què poc va dir de quin és el seu projecte, tots es van voler retratar junts, mentre Díaz els garantia que es presenta “pel PSOE i per Espanya” i per repetir la gesta de González i Zapatero d'arribar a La Moncloa.
Poder territorial
Díaz va omplir l'auditori i una sala adjacent –asseguraven que havien superat els 6.000 assistents– intentant demostrar als rivals que no tenen res a fer davant la seva exhibició de suports, que va incloure la presència dels presidents valencià, Ximo Puig; de Castella-La Manxa, Emiliano García Page; d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, i d'Aragó, Javier Lambán. Només van faltar l'asturià Javier Fernández –que també li fa costat, però vol semblar neutral pel fet de presidir la gestora– i la balear Francina Armengol, que prefereix Patxi López.
La mateixa Díaz pertany a aquest poder territorial i orgànic que, ara com ara, controla el partit arreu de l'Estat. Per tot plegat, la seva presentació es va convertir en un acte d'exaltació de “l'orgull” del socialisme enfront de l'aposta per “la nostàlgia i la rancúnia” que atribueixen a Sánchez, i en una reivindicació de la història del PSOE de les darreres dècades. “Tornarem a governar des de la victòria”, insistia, tot alertant Sánchez que no permetrà que el partit vulgui “imitar” Podem.
Llegat del 78
Amb l'alcalde de Cornellà i membre de la direcció catalana, Antoni Balmón, –que va assegura que “el PSC és el PSOE i el PSOE el PSC”– de teloner de l'aspirant, l'andalusa no es va referir explícitament al procés, si bé va identificar “els nacionalismes” com un dels grans desafiaments actuals, juntament amb el populisme i la pobresa. “Que ningú no aixequi murs ni barreres!”, exclamava la candidata mentre garantia que un dels seus grans objectius serà combatre-ho. Tampoc no es va esplaiar gaire sobre el seu model d'Estat. Això sí, va deixar clar que el PSOE, en cap cas, no qüestiona el règim del 1978, sinó que se'n sent hereu, mentre recordava que el seu partit va firmar la declaració de Granada que proclama “un canvi federal”, reiterant, però, que la seva màxima, a hores d'ara, segueix “la bandera de la igualtat”.
LES FRASES DE SUSANA DÍAZ
López demana un debat a tres
Al tercer en discòrdia en aquest combat, Patxi López, li resulta impossible oferir l'exhibició de suports –ja siguin orgànics o de militants– dels seus rivals. Tampoc el seu paper de candidat frontissa i conciliador li permet presentar uns missatges gaire atractius pels als qui, el mes de maig, seran cridats a les urnes. Davant les dificultats per fer-se un forat en una campanya de primàries que es presenta ferotge, el basc ha optat per demanar a la gestora que organitzi debats a tres. Això, si més no, li permetria aconseguir una visibilitat que ara no té a l'hora de plantejar les seves propostes. Pretén, doncs, reeditar el combat que, el 2014, van protagonitzar Eduardo Madina, Pedro Sánchez i José Antonio Pérez Tapias i que va servir perquè els diferents candidats contrastessin els seus models en un mateix escenari. López vol que es vegi que entre el “tot o res” dels seus rivals és l'únic que ofereix que hi hagi pau interna l'endemà de les primàries.
