Merkel fulmina “l'efecte Schulz” en la primera pugna electoral de l'any

L'anomenat “efecte Schulz” no va sobreviure ni un minut a la difusió dels primers sondeigs a boca d'urna: la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel va guanyar clarament el primer test electoral de l'any, al land de Saarland, amb un 40%. Deu punts per damunt del Partit Socialdemòcrata (SPD) que lidera Martin Schulz i a qui les enquestes pronostiquen un empat tècnic amb la cancellera en les generals del setembre.

Saarland, governat per una gran coalició entre la CDU i l'SPD, com la de Merkel a Berlín, va donar un cop de realitat a la maquinària enquestadora. El domini conservador a aquest land és fins i tot més constant que el de la CDU a escala federal –es manté des de fa 18 anys, mentre que Merkel n'acumula 12 en el poder de Berlín–. Però no sembla que es pugui parlar ni de desgastament ni d'“efecte Schulz”, com s'anomena a Alemanya l'empenta que les enquestes pronostiquen a l'SPD. La CDU va pujar un 5% respecte a les regionals del 2012, mentre que l'SPD va quedar pràcticament igual.

L'altra notícia de la jornada va ser l'ensopegada de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que va aconseguir entrar a la cambra regional, amb un 5,9 %, però va quedar prou lluny dels resultats rècord aconseguits l'any passat principalment en comicis de l'est del país, fins a un 24%, però també a l'oest, un 15%. Aquesta formació xenòfoba arrossega un munt de conflictes interns i lluites de lideratge entre la branca més radical i la moderada, que representa la seva presidenta, Frauke Petry, el seu rostre més mediàtic. Aquest factor li ha pres embranzida, mesos abans d'unes generals en què aspira a accedir, per primer cop a la història de la ultradreta alemanya, a escons al Bundestag (Parlament federal).

Les regionals en aquest petit land d'uns 800.000 electors –en un país de 82 milions d'habitants– eren la primera ocasió de mesurar a les urnes l'“efecte Schulz”, l'empenta que ha donat als socialdemòcrates el lideratge de l'expresident del Parlament Europeu. Era l'únic land, dels tres on se celebraran eleccions abans de les generals del 24 de setembre, on governa una gran coalició com la de Merkel, fet que accentuava l'interès per la teòrica pugna entre la cancellera i el rival socialdemòcrata. Als comicis de Saarland seguiran el 7 de maig les regionals a Slesvig-Holstein, a la frontera amb Dinamarca, on ara governa un tripartit entre l'SPD, Els Verds i el partit de la minoria danesa SSW. Serà difícil que Merkel pugui cantar victòria en aquestes dues regionals del mes de maig, l'última etapa prèvia a la pugna real pel poder contra Schulz.

Pel que fa a la ultradreta, és aviat per diagnosticar si ha començat a esmorteir-se la seva efervescència electoral, sigui per les guerres internes o perquè la bipolarització entre CDU i l'SPD l'ha eclipsada. De moment, la caiguda d'electorat era la bona notícia celebrada pel conjunt de les forces democràtiques, tot i que de moment es dona per fet que al setembre aconseguirà entrar al Bundestag.