judici al 9-n
Francesc Homs rep la notificació de la sentència del TS que l'inhabilita
De moment, l'execució de la sentència està pendent dels serveis jurídics, ja que L'únic precedent en què el Congrés ha desposseït un diputat del seu escó data del 1998, quan Barrionuevo va anar a presó condemnat pel cas GAL
El portaveu del PdeCAT al Congrés, Francesc Homs, ha rebut aquest matí la notificació del Tribunal Suprem amb la condemna a una pena de tretze mesos d'inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional en la consulta del 9-N del 2014. Una secretària judicial del Suprem ha acudit al Congrés a dos quarts de deu del matí amb el sobre de la notificació, però Homs encara no havia arribat a la cambra baixa i no li ha pogut ser entregada en persona. Després d'arribar al seu despatx una hora més tard acompanyat pels també diputats Carles Campuzano, Ferran Bel, Míriam Nogueras i Lourdes Ciuró, Homs s'ha trobat amb la notificació al despatx i ha procedit a obrir-la en presència dels fotògrafs. La notificació rebuda avui no significa que Homs hagi d'abandonar immediatament el seu escó, perquè la cambra baixa encara no ha rebut l'executòria de la sentència en què el Suprem li ha de detallar quan i com ha de procedir la presidenta del Congrés, Ana Pastor, que es troba a l'espera de tenir un dictamen clar dels serveis jurídics per comunicar a la junta electoral que faci efectiva la inhabilitació i aparti el portaveu del PdeCAT de l'escó. Els serveis jurídics del Congrés, al seu torn, continuen encallats en l'atzucac derivat de la condemna per la consulta del 9-N per la controvèrsia de si Homs ha de perdre la seva condició de diputat i ser expulsat, o bé si ha de ser suspès i, al final dels tretze mesos, pot aspirar a recuperar el seu escó. L'únic precedent en què el Congrés ha desposseït un diputat del seu escó data del 1998 amb José Barrionuevo, quan l'exministre va ser condemnat a deu anys de presó pel delicte d'haver participat en la guerra bruta dels GAL contra ETA.
El moll de l'os del cas és que el Suprem no anul·la l'elecció d'Homs ni la seva proclamació: l'inhabilita per a càrrec públic i prou. I el reglament del Congrés fixa en l'article 22 que les úniques causes per les quals un diputat pot perdre la seva condició són: “per decisió judicial ferma que anul·li la seva elecció o proclamació”, per mort o incapacitació, per extinció del mandat i per una renúncia voluntària. L'únic segur és que Homs ocuparà avui el seu escó.
La paradoxa és que l'únic precedent contemporani no serveix. Si bé el Congrés va desposseir de l'escó José Barrionuevo el 1998, el diputat del PSOE era un condemnat a deu anys de presó pel delicte d'haver participat en la guerra bruta dels GAL contra ETA. A diferència de l'exministre Barrionuevo, el diputat del PDeCAT està condemnat per haver desobeït el TC i no només no ha d'entrar a la presó, sinó que expulsar-lo de l'escó suposa de facto que el Congrés el condemni a una pena més alta de la que ha dictat el Suprem si la legislatura dura més dels citats tretze mesos i l'acta de diputat no li és retornada el 2018.
Al perjudici per a Homs, a més, se li suma el risc d'alterar la composició de la cambra sorgida a les urnes el 26 de juny en què el president espanyol, Mariano Rajoy, sovint guanya o perd votacions per un vot. Passar de 350 diputats a 349, de fet, beneficiaria Rajoy, que viuria més a prop de la majoria absoluta. Ras i curt: sense l'escó d'Homs –o de qui el rellevi– Rajoy en tindria prou amb el sí de Ciutadans i el PNB durant tretze mesos per aprovar totes les lleis i els pressupostos. A més de C's i el PNB, ara el govern del PP necessita l'abstenció del PSOE –com en la investidura– o el sí d'un diputat adscrit com el del canari Pedro Quevedo.
