Política

política municipal

igualtat

Lobby d'alcaldesses per canviar una societat hostil

Càrrecs electes locals debaten sobre la feminització de la política i la presència de les dones en el món municipal

Denuncien la inexistència d'una igualtat real, la pressió i les dificultats sistèmiques

“Un dels èxits del patriarcat és fer-nos pensar que ja som iguals i que les polítiques d'igualtat ja no calen”, va raonar l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret. Amb contundència i sense eufemismes, desenes de càrrecs electes locals van debatre ahir sobre el paper de la dona en la política municipal en un esmorzar organitzat per Alcaldes.eu conjuntament amb El Punt Avui a Sant Vicenç dels Horts. Més enllà de les sigles, conclusions i denúncies compartides: no existeix encara una igualtat real; malgrat els avenços en les polítiques i la legislació, les alcaldesses i regidores han de fer un lobby per normalitzar l'exercici de la política en femení i minimitzar la pressió d'un sistema ideològic i social androcèntric que condiciona el dia a dia de les dones que fan el pas.

La presència aclaparadora de dones durant el debat, i el fet que no hi va haver cap intervenció de cap regidor ni cap alcalde en la taula rodona ni en el col·loqui posterior, evidenciaven un dels clams més unànimes sobre la feina que queda per fer: la presència de la dona en política no és un problema de les dones, sinó de tota la societat. “Una societat que margina el 51% del talent és una societat ximple, no intel·ligent”, va sentenciar Montserrat Candini, alcaldessa de Calella i diputada de JxSí.

L'amfitriona i alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, va admetre que de vegades les dones són “presoneres” de la “nostra cultura” i se senten més còmodes en el que va anomenar les regidories “maria”. És a dir, les àrees de govern en què no es remenen les cireres i en el desenvolupament de polítiques de benestar social. La primera tinenta d'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz, va posar el contrapunt defensant que, en un context en què les ciutats s'han esgotat pel que fa al desenvolupament territorial, les polítiques socials han de passar a ser les protagonistes.

La difícil conciliació de la vida familiar i la política, el sentiment de culpabilitat que de vegades desenvolupen les dones quan accedeixen a càrrecs públics perquè no es poden dedicar a la família i la infravaloració que tenen algunes dones sobre les pròpies capacitats van ser algunes de les causes de la desigualtat existent que, també des de l'autocrítica, es van assenyalar durant el debat. Tot plegat, sense obviar el fet que el disseny de l'exercici de la política complica l'encaix de les dones. “Són entorns que s'han pensat des de la lògica masculina. Ens són hostils en el funcionament, l'organització i el tempo”, va argumentar Moret, constatant que la tradició ha situat les dones en l'àmbit privat, amb la cura dels fills i de les persones dependents, i els homes, en l'espai públic.

L'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, va destacar que les eleccions del 2015 van consolidar una tendència de creixement pel que fa a alcaldesses que estan al capdavant de les ciutats més poblades, com passa a Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Gramenet. La batllessa de Puigpelat, Marta Blanch, va reivindicar els esforços de les que governen municipis petits i compaginen l'exercici de la política amb una jornada laboral paral·lela.

Les dones imprimeixen un segell diferent en l'esfera pública? Hi va haver divisió d'opinions entre les que consideraven que sí i les que assenyalaven que el més decisiu és el caràcter de la persona, amb independència del sexe. Es va parlar, però, de característiques que predominen en la governança femenina: el funcionament menys jeràrquic i més cooperatiu i democràtic, l'existència de més empatia i intuïció, i la capacitat per afrontar situacions de crisi. I amb totes aquestes idees, què? Aymerich es va comprometre a treballar-hi per arribar a acords mínims i construir i radicalitzar la feminització.

Hem de mirar en què ens podem posar d'acord. Fer un lobby i transformar les coses
Maite Aymerich
ALCALDESSA ST. VICENÇ DELS HORTS
La igualtat progressa massa lentament; la política no deixa de ser el reflex de la societat
Meritxell Budó
ALCALDESSA DE LA GARRIGA
Evidentment que estem capacitades. La primera barrera que tenim som nosaltres mateixes
Ascensión Ratia
ALCALDESSA DE PALLEJÀ
No som iguals. Encara hi ha desigualtat explícita, tot i que les formes són més subtils
Lluïsa Moret
ALCALDESSA SANT BOI DE LLOBREGAT
Ser a la llista, sí. Però ser cap de llista o alcaldessa és una altra qüestió
Montserrat Candini
ALCALDESSA DE CALELLA
Les regidories de dones s'han diluït en les regidories de benestar, i vol dir pocs recursos tècnics
Marta Corcoy
inv. PERIODISME I COMUNICACIÓ UAB

El 19% d'alcaldesses i el 35,5% de regidores

Marta Corcoy, investigadora del departament de Periodisme i Comunicació de la UAB, va xifrar la desigualtat a partir d'un estudi que analitza la presència de dones al món municipal des de les primeres eleccions de la democràcia recuperada, el 1979, fins als comicis del 2015. Si el 1979 hi havia un 2,2% d'alcaldesses, ara són al 19% de les 947 alcaldies catalanes. El 4,8% de les regidores dels inicis s'ha multiplicat fins al 35,5% actual, encara lluny de la paritat. “Les dades de permanència són brutals; les dones no resisteixen més de dos o tres mandats”, va assenyalar Corcoy. Un 54% de les dones assumeix competències relacionades amb els serveis de les persones i un 45% amb el turisme, però només un 18% amb el territori. Un altre clam del debat: la paritat no és el 40% i 60% que fixa la legislació, sinó el 50% i 50%.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Atemptat al Sinaí amb 270 morts

Els atacants van posar explosius i van metrallar els fidels en sortir de la mesquita

Hi va haver també 109 ferits

El president d’Egipte va prometre que respondria a l’acte “amb una força brutal”

Barcelona
 
ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Josep Tarradellas
Demà: Jordi Pujol

El retorn interessat

Barcelona
 

Pànic al centre de Londres per un falsa alerta terrorista

Londres
 

El Suprem es queda les causes

madrid
 

Schulz afluixa i finalment accedeix a dialogar amb Merkel

Berlín
 

Rajoy tria Sánchez Melgar de fiscal per seguir la línia Maza

madrid
 

Iceta s’obre a “cedir” per fer un govern de “reconciliació”

barcelona
 

Els bombers de Reus acusats d’un delicte d’odi, als jutjats

reus
 
PEP RIERA
EXDIRECTOR DE L’ESPORTIU I NÚMERO 13 A LA LLISTA DE JUNTS PER CATALUNYA

“Voldria que l’unionisme tingués un Ronaldo”

barcelona