Política

ADA COLAU

ALCALDESSA DE BARCELONA

“No accepto que se'ns digui que som ambigus”

“És com si l'Estat hagués donat per perduda Catalunya”

“M'ha sorprès que Esquerra hagi prioritzat tant la seva relació amb CiU, amb tots els escàndols de corrupció que té”

“Estic més a prop d'un Pedro Sánchez que mai investiria Rajoy que d'una Susana Díaz que en va ser la principal promotora”

En les obres de les Glòries, si cal, es pot rescindir el contracte i fer una nova licitació És important que en el nom de la nova marca surti la denominació ‘en comú', però el que es decideixi estarà bé
Que Mas no assumeixi cap responsabilitat política pel cas Palau és dolent per al mateixPDeCAT Hi ha hagut una llista [la de Fachin] que ha decidit retirar-se [de la confluència], però l'espai tira endavant
El pressupost d'habitatge de l'Ajuntament és més elevat que el de la Generalitat Si inhabiliten Carme Forcadell, tindrà tot el nostre suport; si continua treballant ho haurà de valorar ella

Ada Colau ens rep a la sala del Bon Govern, decorada amb pintures de principis del segle XX, de Josep Obiols. Pintor, gravador i artista amb obra a Montserrat, a la basílica de la Mercè...

La sala del Bon Govern. Pensava que governava des d'aquí...
No. [Riu] Hi ha el despatx històric que feien servir per al dia a dia els alcaldes socialistes, però Xavier Trias ja va preferir traslladar-se a un de més funcional i jo he mantingut la nova tradició.
Abans que res, com es troba? Està a un mes de ser mare per segon cop. Té un fill de 6 anys que es diu Luca i aquest serà...?
Un altre nen, que es dirà Gael. Em trobo molt bé.
La gran preocupació de molta gent és si s'agafarà la baixa de maternitat. Desapareixerà uns quants mesos? Continuarà la seva activitat? Què farà?
És interessant veure com, amb tots els homes que han estat a l'alcaldia, això no ha estat mai un tema de conversa; no se'ls ha preguntat sobre la seva implicació en la paternitat ni sobre com la conciliarien amb la vida professional. I ha arribat la primera dona a ocupar l'alcaldia de la ciutat i, a més, s'ha quedat embarassada, i de cop hi ha molta incertesa. Però bé, benvingut sigui el debat. Tinc intenció, com a dona treballadora, d'agafar-me el permís de maternitat, un dret que ha costat molt d'aconseguir, i que aquí encara és massa curt. El compartiré amb el meu company, que també vol exercir la seva paternitat. Durant les primeres setmanes, estaré més desapareguda, però una cosa és estar de permís de maternitat i una altra cosa és desconnectar completament. Això, pel meu caràcter, no fa per a mi.
Dimarts va venir Mariano Rajoy a Barcelona a explicar tot d'inversions en infraestructures. No va citar en cap moment les obres de la Sagrera, absolutament aturades.
Una vergonya. Lamentable. No es pot dir que no hagi tingut ocasions en què se li hagi plantejat. El tema de la Sagrera és una de les grans vergonyes d'aquesta ciutat. Una ferida oberta que té un munt de barris afectats des de fa anys amb unes obres aturades. Malauradament, també és un exemple de mala praxi. La legislació estatal s'hauria de canviar. Hi ha un problema amb l'obra pública. No pot ser normal que les grans empreses es presentin a grans obres d'interès públic a la baixa i que després presentin modificats fins al punt que s'acaba judicialitzant i tenim les obres aturades. Hi ha un problema general d'obra pública, però no és acceptable que Barcelona tingui aquesta ferida oberta durant tants anys. La setmana que ve, dijous, tenim una reunió amb el ministre de Foment. Esperem que comencem a concretar alguna cosa, perquè la visita de Rajoy ha estat molt decebedora.
Quan va sentir que no deia res de Barcelona, què va pensar?
Pensava que així no es fan les coses; això és el que pensava. Em sembla una falta de respecte anar a un lloc on saps que hi ha temes tan candents i tan pendents des de fa tant de temps i que, a més, són incompliments sistemàtics de l'Estat, i arribar-hi sense haver parlat amb les institucions i, directament, convocar-nos a un acte públic per fer anuncis a mitges de coses que ja s'havien anunciat i a les quals ja s'havien compromès, i que la Sagrera sigui la gran absent. No són maneres de fer les coses.
Farà una queixa formal o s'esperarà fins dijous per parlar-ne amb el ministre?
Continuarem treballant per aconseguir desbloquejar el que hem de desbloquejar. Jo ràpidament em vaig reunir amb el nou delegat del govern, Enric Millo, a qui vaig traslladar les prioritats de la ciutat, i li vaig parlar del transport públic.
Deu anar-hi amb una llista...
Exacte. Tinc la llista claríssima. Tenim deu milions per congelar les tarifes aquest any, i el pressupost de l'any vinent per poder mantenir la congelació tarifària, que ara mateix estem assumint les administracions catalanes amb un sobreesforç, mentre que l'Estat ha abaixat a la meitat la seva inversió. Tenim el tema de la Sagrera, que no pot esperar més. També hem demanat, juntament amb la Generalitat, una reunió de BSAV [Barcelona Sagrera Alta Velocitat], l'empresa pública mixta en què hi ha les tres administracions. Tenim el tema dels lloguers, una prioritat que en part també depèn d'una regulació de Foment. Temes molt concrets amb solucions damunt la taula molt treballades. La nostra feina està feta i és a la taula de l'Estat. Si té cap voluntat de demostrar que vol canviar la relació amb Catalunya, plena de deixadesa durant tots aquests anys, té l'oportunitat perfecta.
Estem davant d'un estat deslleial?
Estem davant d'un estat que no està complint amb les seves funcions mínimes, especialment a Catalunya; que no està donant resposta i que no està a l'altura del moment, ni en l'àmbit polític ni en el de gestió. L'Estat, especialment governat per la majoria absoluta del PP, és com si hagués donat per perduda Catalunya; és a dir, com que no en traurà rèdit electoral, l'exclou de les seves prioritats i ni tan sols compleix amb les seves funcions mínimes obligatòries. No estem parlant de bona voluntat, sinó d'obligacions que l'Estat té amb els ciutadans. Hi ha hagut claríssimament deixadesa amb Catalunya, i això també té a veure amb el fet que, en els últims anys, la immensa majoria dels catalans hagin dit que aquesta relació no funciona, que volem poder-la canviar. I també té a veure amb el procés i la mobilització massiva pel dret a decidir. A això, l'Estat tampoc hi ha sabut donar resposta.
El Tribunal de Comptes ha fet una denúncia per irregularitats en les obres del tren d'alta velocitat. Com es resol aquest tema a l'hora de contractar?
Per a l'obra pública, ens hem de plantejar un canvi en les regles del joc. N'hem de prioritzar la qualitat. No pot ser que hi hagi una regulació que permeti que el criteri econòmic pesi tant en les adjudicacions i que hi hagi, per tant, adjudicacions a la baixa, temeràries, i que després, com que quan comença l'obra es veu que allò és insuficient, comencen els modificats, que són un camp de mines d'irregularitats. Ho estem veient a tot arreu, en les obres que depenen de l'Estat i en les catalanes.
A les Glòries tenim retards, anomalies... Com acaba? Rescindint el contracte d'obres?
Aquesta és una obra molt gran i complexa que ens trobem adjudicada del mandat anterior i que afecta moltíssim la ciutat. Ens hem trobat retards que no semblaven justificats, i el que hem fet és posar-hi ordre amb màxima transparència, amb una auditoria, que ens ha revelat que hi ha retards no justificats. Això està en mans dels serveis jurídics. Considerarem totes les possibilitats: el mínim és una sanció en casos d'incompliment, però, si cal, es pot rescindir el contracte i fer una nova licitació perquè compleixi amb tot el que ha de complir, perquè la prioritat és que es faci una bona obra, en condicions, i que no s'eternitzi. El que no ens podem permetre és una altra Sagrera.
En aquesta presumpta mala praxi en les obres públiques, estem parlant del 3%. La preocupa que aquests presumptes casos puguin acabar esquitxant el consistori d'alguna manera?
Em preocupa en general l'escàndol del 3%, la corrupció i la poca capacitat de donar-hi una resposta contundent. L'àmbit judicial de vegades és massa lent i costa d'entendre. Que el cas Palau, que indirectament té a veure amb adjudicació d'obra pública i el finançament de CiU, trigui vuit anys a arribar a judici i a poder-se resoldre costa d'entendre, quan després els ciutadans senten el pes de la llei de manera ràpida i flagrant per petits delictes. Després hi ha la responsabilitat política, que també costa d'entendre que no hi sigui quan ja hi ha tants fets provats, com el finançament il·legal i l'adjudicació d'obres. Hi ha qüestions a resoldre judicialment, però d'altres que estan provades i hi ha confessions... Que no s'assumeixi cap responsabilitat política –em refereixo a la compareixença d'Artur Mas aquesta setmana al Parlament– és dolent per a tothom, fins i tot per al PDeCAT, que vol començar una nova època. No és creïble si no és capaç de desmarcar-se'n i dir que no es reconeix en certes pràctiques que avui dia estan provades i les continua defensant i justificant.
L'expresident Mas hauria d'assumir responsabilitats?
Efectivament. El mateix expresident Mas deia que aquelles pràctiques, tot i que eren legals, moralment podien ser poc clares i reprovables. Hi ha tantes proves que ja és impossible negar que hi havia hagut una relació amb les empreses que finançaven directament el partit i que s'adjudicaven obra pública mentre aquesta força estava al govern. Són fets greus que la ciutadania en general rebutja i, si no s'assumeixen políticament, fan mal a tot el sistema.
Què vol dir “assumir responsabilitats” en aquest cas?
Primer de tot, condemnar-ho i desmarcar-se'n. No veig ningú de CiU, l'actual PDeCAT, que condemni aquests fets. Parlen del passat de manera genèrica, però no condemnen els fets, quan en realitat hi ha exconsellers que estan confessant. Jordi Pujol, que ha estat el president de CiU durant dècades i ha governat aquest país, també ha confessat males pràctiques en aquest sentit. Hi ha fets provats i confessats i, en canvi, els dirigents del PDeCAT no s'hi refereixen de manera clara. Em sorprèn moltíssim que es pugui presentar un suposat nou projecte i que no es faci una condemna clara i es digui que hi ha coses que es van fer malament i que no s'han de repetir. Si aquest partit no fa un punt i a part, encara que es canviïn el nom, estem parlant del mateix.
Té pensat fer una consulta ciutadana sobre el tramvia?
No creiem que s'hagi de fer una consulta, perquè ho portàvem en el programa. En tot cas, el que s'ha de fer és un acord polític en el ple, que és on finalment s'ha d'aprovar. Ens van votar amb un programa que incloïa la proposta del tramvia.
El preu del lloguer és el principal problema que té en aquests moments Barcelona.
Un dels principals reptes, si no el principal, és el de l'habitatge i, en particular, el del mercat de lloguer. És una de les nostres màximes preocupacions i l'estem prioritzant. Hem multiplicat per quatre el pressupost d'habitatge en només un any. No ho ha fet cap altra administració. El pressupost d'habitatge de l'Ajuntament és més elevat que el de la Generalitat, que el 2016 va ser de 109 milions. En canvi, el nostre va ser de 160 milions. Fa dècades que no fem una política pública d'habitatges. Recuperar això en un sol mandat és molt difícil. Només en un any hem recuperat mil habitatges a través de diverses fórmules. Estem utilitzant totes les eines possibles i, tot i així, és insuficient. Hi ha un tema de fons, que és la regulació, i això està en mans, en part, de la Generalitat i, sobretot, de l'Estat. Per això, un dels principals temes que volem debatre amb el ministre la setmana vinent és la regulació dels lloguers. Hem d'aturar l'escalada de preus, i això es fa posant preus màxims, com fan a París i a Berlín. Si l'Estat no ho vol fer, que ens doni les competències i ho farem nosaltres.
Ja sap que a les xarxes diuen que s'ha comprat un pis molt gran?
Sí, això de la postveritat a través de les xarxes és impressionant. Va ser la mare qui em va dir que li havia trucat un familiar i que li havia dit que havia llegit a internet que jo m'havia comprat una casa de 300 metres quadrats en un barri d'alt nivell adquisitiu de Barcelona, cosa que no ha succeït mai. Però el fet que sigui la meva mare qui, preocupada, m'ho pregunti dona una idea de fins a quin punt les xarxes avui dia poden generar notícies, amb aquesta postveritat de què es parla tant en l'era Trump, on no hi ha res.
En la candidatura de Xavier Domènech per a l'executiva del nou partit d'esquerres, veiem dirigents d'ICV, d'EUiA, de BComú... Costa pensar que no és una llista de quotes.
És una llista de pluralitat. L'experiència de Barcelona en Comú no només és un acord amb algunes formacions polítiques, sinó que des del primer moment va generar un espai nou en què tothom pot ser protagonista. Benvinguda sigui la gent que ve d'un espai polític, se li ha de donar reconeixement i visibilitat, perquè és un actiu d'aquest espai el fet que sumi moltes identitats diverses. Això no s'ha d'amagar; al contrari, és un valor molt positiu. Però alhora és fonamental que aquest espai sigui prou obert perquè molta gent que no ve d'un partit o d'una organització, pugui, en igualtat de condicions, ser-ne protagonista, com per exemple és el meu cas. Són més importants els objectius comuns que no pas mantenir la quota. Per mantenir la quota, el millor que pots fer és mantenir-te tu sol.
I la marca? En Comú Podem? Catalunya en Comú? Deu tenir alguna preferència...
Prefereixo no prendre posició. El tret distintiu és en comú; comuns, com en diu molta gent, en comú podem. És important que aquesta denominació hi surti, en comú, però prefereixo no prendre posició i que hi hagi un debat ric i votacions; que surti el que més agradi. El que surti estarà bé.
Aquests capítols d'estira-i-arronsa que han tingut amb Albano-Dante Fachin (Podem) no em negarà que han estat una mica rocambolescos...
Puc parlar per l'experiència que vam tenir amb BComú. Quan has de fer un nou espai que suma molta gent diversa i també gent que ve d'organitzacions, tothom vol ser reconegut, tenir el seu paper, i això és absolutament legítim i forma part d'aquests processos de negociació. A partir d'aquí, ens vam posar d'acord després de molts debats i molta generositat per part de tothom; vam acordar unes regles del joc, es van fer públiques, les vam signar, les vam posar a internet i ja s'han presentat un munt de candidatures. En l'últim moment, la que impulsava l'Albano ha decidit retirar-se, però hi ha moltes candidatures que tiren endavant. Hi ha moltíssima gent que s'ha presentat i això és positiu. Tirem endavant, insisteixo, amb unes regles del joc que hem acordat entre tots. Ens hem de recordar a nosaltres mateixos que la ciutadania està molt farta de picabaralles i hem de prioritzar que aquest espai nou pugui néixer de la manera més il·lusionant i més àmplia possible, però tampoc es pot aturar.
D'imatge d'unitat, precisament, no n'han donat...
La imatge ha estat d'unitat en el sentit que ha sumat molta gent en candidatures de consens. Tant en la que encapçala el Xavier [Domènech] per a l'executiva com en la candidatura amb què em presento a la coordinadora nacional, hi ha gent de tot l'espectre; molts independents, però també de totes les formacions polítiques, que hem estat donant impuls a aquest espai. I se n'han presentat moltes altres d'individuals, de llistes parcials i de tots els espais. Estem preservant aquest tresor que és la pluralitat, que prioritza l'interès general i l'objectiu comú. És veritat que hi ha hagut una llista en concret que ha decidit retirar-se, però l'espai tira endavant amb tota la força.
Quin paper hi ha tingut Pablo Iglesias?
El Pablo sempre ha dit públicament que respectava la sobirania de Catalunya, que entén que és un espai que té la seva pròpia política i les seves pròpies maneres de fer, com s'ha anat veient en les eleccions estatals: hi vam presentar la candidatura d'En Comú Podem, va guanyar les eleccions i es va demostrar que aquest espai era necessari. Si una candidatura tan nova, articulada en tan poc temps, guanya en dues ocasions les eleccions espanyoles a Catalunya, vol dir que aquest espai reclamava una representació política que no existia. El Pablo ha estat molt respectuós i ha dit que respectava que a Catalunya es generés aquest espai i que era desitjable que existís. A partir d'aquí, les relacions amb ell són bones.
S'hi ha hagut d'implicar molt aquests dies?
Jo això sí que no ho sé, perquè és una cosa interna de Podem i no m'hi fico, també perquè ho desconec.
El pacte assolit diu que el nou espai no assumirà deutes de formacions anteriors. La preocupa el deute que arrossega ICV?
Els deutes que tingui cadascú són cosa de cadascú, sigui d'ICV o del partit que sigui. Cadascú ha de buscar la manera de resoldre els compromisos que tingui adquirits i que són seus. No es pot hipotecar aquest espai amb deutes o compromisos anteriors de qui siguin i del tipus que siguin. Aquest espai ha de néixer com a sobirà i nou, on tothom suma, però que comença de zero i que per tant no arrossega el deute de ningú en cap sentit.
S'acosta l'assemblea fundacional de diumenge vinent. Creu que Domènech hauria de deixar l'escó a Madrid per dedicar-se al 100% a la confluència?
Això ja s'anirà veient. De moment, és absolutament coherent que el Xavier, que està al Congrés representant l'espai català, treballi paral·lelament per enfortir-lo. I després, un cop vagi avançant...
Però estar a Madrid i aquí al mateix temps no dificulta les coses?
Això ho fan totes les formacions polítiques que estan als dos llocs. I, en tot cas, ara hem d'esperar que es faci l'assemblea, de la qual han de sortir uns òrgans que seran de molta gent. No ha de ser només el Xavier qui faci la nova formació;hi ha de participar moltíssima gent.
Si aquest espai vol governar la Generalitat, necessitarà amics. I ERC n'hauria de ser un, tot i que a l'Ajuntament l'experiència no ha estat positiva. En quin punt estan les relacions amb ERC?
Jo puc parlar de la meva experiència. Sent sincera, i no me n'he d'amagar, m'ha sorprès que ERC hagi prioritzat tant la seva relació amb CiU, actual PDeCAT, a la Generalitat. Per a mi, és estrany que faci l'esforç per governar amb un partit com CiU, que està implicat en molts escàndols de corrupció i que, suposadament, té moltes diferències amb ERC tant en l'aspecte programàtic com ideològic, i que en canvi no pugui entrar al govern de la ciutat amb BComú. Jo això no ho entenc, sincerament. De tota manera, la porta continua oberta; espero que ERC es plantegi entrar al govern de la ciutat. Ho he dit molts cops i ho continuaré dient. En la política catalana, de moment és ERC la que ha triat governar amb Convergència; ha fet una tria, que no és la nostra. Nosaltres naixem per ser l'alternativa al 3% i al que ha estat l'hegemonia convergent durant dècades. En l'àmbit programàtic, tenim moltes coincidències amb ERC; sempre ho hem posat en relleu. Si parlem de polítiques concretes, les bases per a l'acord hi són. Però ERC ha de triar amb qui vol construir un país i amb qui comparteix model de país. Nosaltres amb CiU no el compartim, i de moment ERC ha triat CiU.
Hi haurà referèndum?
Això ho ha de preguntar a la Generalitat, que és l'ens que el convoca. Nosaltres treballarem sempre perquè hi hagi un referèndum a Catalunya, com hem fet des que ens vam constituir com a formació política. El referèndum s'hauria de fer, és el gran consens de país: més d'un 70% de la població creiem que s'ha de fer. Aquesta gran majoria social ens obliga a tots a fer tots els possibles perquè es faci. No és senzill, evidentment. L'Estat està tancat en banda, això és així. Nosaltres, durant tot aquest temps, hem estat buscant aliances a l'Estat. És positiu que hàgim aconseguit una cosa que tothom ens deia que era impossible: que milions de persones hagin votat a Espanya formacions que donaven suport explícit al referèndum. És una de les novetats importants dels últims temps, que potser no s'ha valorat prou i en la qual nosaltres hem treballat molt activament.
La seva posició no és una mica confusa? Són partidaris del referèndum, però l'Estat no el permetrà i en algun moment caldrà plantejar-ne un d'unilateral. Quan passi això, hi continuaran donant suport?
Nosaltres hi serem sempre per aconseguir que es faci un referèndum. No hem estat mai equívocs en aquest sentit, i no accepto que se'ns digui que som ambigus amb això, perquè no ho hem estat mai. A diferència de CiU i ERC, que deien que era una pantalla passada, que no s'havia de fer i que van convocar unes eleccions plebiscitàries per desconnectar en divuit mesos –que, per cert, ja han passat–, nosaltres sempre hem dit que s'ha de fer un referèndum. Ens trobem tots en el pacte pel referèndum, i aquest és un espai que reconeixem de grans consensos de país. Ara, el referèndum ha de ser de veritat, perquè una cosa és que en diguem referèndum, i una altra, que realment ho sigui. Hem de veure quina proposta fa la Generalitat, que encara no n'ha fet cap.
Si inhabiliten Carme Forcadell, ha d'anar a treballar l'endemà?
Si la inhabiliten, tindrà tot el nostre suport, com ja he manifestat en moltes ocasions. Si ha de continuar treballant o no, ho haurà de valorar ella amb els seus companys, però tindrà tot el nostre suport, perquè així no només no es resolen les coses, sinó que es compliquen molt més.
Vostè vol fer carrera a l'Estat? Pensa en el Congrés dels Diputats a llarg termini?
No m'ho he plantejat mai. No m'havia plantejat mai ni ser alcaldessa. És un moment de canvi polític en què moltes persones que mai ens havíem plantejat la política institucional vam decidir que sí, que s'havien de canviar les coses i que calia entrar a les institucions, cosa que no ens havíem plantejat mai. Jo vaig fer aquesta reflexió abans de presentar-me i em vaig plantejar amb les persones més properes en quin àmbit ens presentaríem. Vam tenir clar que apostàvem pel municipalisme i per la ciutat de Barcelona. No m'he presentat a Barcelona per començar una carrera política, sinó perquè m'estimo la ciutat i crec que a Barcelona es poden fer moltes coses que s'han de fer, contra la desigualtat, per canviar les maneres de fer política...
I més endavant?
No m'ho he plantejat en cap moment. No pots dir què faràs en el futur. Mai saps què pot passar. El municipalisme s'ha d'associar a la política en majúscules. I aquest és un canvi de paradigma en el qual nosaltres creiem moltíssim. Sempre s'ha pensat que el municipalisme era poca cosa i que només era un primer pas per després presentar-te a la Generalitat o a l'Estat. Jo no comparteixo aquesta visió. Ser alcaldessa de Barcelona és de les coses més importants que es poden fer ara mateix en política i ho sento com una grandíssima responsabilitat.
Què convé al PSOE? Que guanyi Pedro Sánchez, Patxi López o Susana Díaz?
Veig el PSOE molt perdut, perquè, des del moment en què va fer possible la investidura de Rajoy, va donar indicis que havia perdut l'essència de la seva identitat. D'aquest marasme que és el PSOE després d'haver facilitat la investidura de Rajoy, en surten una miríada de propostes, i jo estic més allunyada d'unes que d'unes altres.
No m'ha quedat clar quin candidat li agrada més.
Amb tots tres tindria discrepàncies, i estaria més allunyada d'uns que d'uns altres. Estic més a prop d'un Pedro Sánchez que diu que mai investiria Rajoy que d'una Susana Díaz que va ser la principal promotora d'investir Rajoy, però a Sánchez també l'he vist un candidat feble quan ell sí que era el líder i no va ser capaç de fer una aliança amb Podem per fer fora el PP. Va tenir l'ocasió de fer-ho.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mobilització dels estudiants arreu del país

Les universitats catalanes repeteixen i intensifiquen aquest divendres les mobilitzacions que ja van començar aquest dijous

Entre les reivindicacions hi ha també la convocatòria d’una vaga general

barcelona
 

Uns 100 experts britànics asseguren que “el nivell de repressió” actual no es veia “des de la dictadura franquista”

Londres
 

El govern cessa Josep Maria Jové per protegir-lo dels “despropòsits judicials”

Barcelona
 

Mil persones es concentren davant la Generalitat a Girona

girona
 

L’Estat desplaça més policia i Guàrdia Civil a Catalunya “per mantenir l’ordre”

Madrid
 

Puigdemont al Wall Street Journal:“hi ha una lluita entre la llibertat i l’autoritarisme”

barcelona
 

Més d’un miler de persones davant la Ciutat de la Justícia

barcelona
 

La Guàrdia Civil escorcolla una impremta d’Òdena a la recerca de les urnes per al referèndum

Barcelona
 

Santamaría denuncia un “clima d’assetjament massiu” a Catalunya

madrid