La inversió de Rajoy no apareix
El pressupost del 2017 destina a Catalunya 1.149 milions, el 13% del total i 30 milions menys
Montoro convida a esperar el 2018 per valorar la promesa estatal
Foment preveu 1.306 milions, 271 milions dels quals, a rodalies
La llum del viatge llampec que Mariano Rajoy va fer a Barcelona per exhibir el seu compromís inversor amb Catalunya els propers quatre anys encara no enlluerna la lletra dels pressupostos del 2017. En la distribució territorial de la inversió recollida en uns comptes que són atípics perquè arriben a l'abril i no s'aprovaran fins al juny, Catalunya apareix en segon lloc –per darrere de l'Andalusia governada per la socialista Susana Díaz– amb una xifra de 1.149 milions, el 13,4% del total estatal i 30 milions menys que el 2016. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va invocar l'anomalia d'aquest any, en què el pressupost arriba quan el 2017 ja viu el seu quart mes, per justificar que no recullin un impuls tan decidit com el promès i va instar a esperar als comptes del 2018 per valorar l'aposta de Rajoy amb els 4.200 milions anunciats.
La tisorada a Catalunya de 30 milions viatja en un pressupost en què no hi ha ni retallades ni augments d'impostos perquè tot l'ajust de 14.250 milions es fia a l'obtenció d'una recaptació rècord no vista ni el 2007 previ a la crisi: 200.963 milions, un 8% més. En un context d'eufòria per la recaptació, però, la inversió real a les comunitats cau als 8.597,43 milions, un 22% menys, i a Catalunya no arriba ni a acostar-se al pes que té dins la població estatal (16%) ni al gros dins el PIB estatal (19%). Significativament, el ministre Montoro no va oferir el detall de la xifra en la seva compareixença més llarga de l'any –i que serveix per desglossar des de la xifra de la Casa del Rei fins a la del Prado– i va respondre amb generalitats als precs de més precisió després de la tradicional entrega del llapis de memòria amb els comptes a la presidenta del Congrés, Ana Pastor.
Ull al 2018, 2019 i 2020
Segons Montoro, els 4.200 milions oferts per Rajoy “se sustenten” en aquests pressupostos, però la inversió en infraestructures “avançarà de manera decidida el 2018”. El titular d'Hisenda, de fet, va instar a avaluar el compromís amb Catalunya com una seqüència en moviment i no com una foto fixa: “La continuïtat de la legislatura serà l'important... el 2018, el 2019, el 2020.” “Aquest és el pressupost base i d'aquí a pocs mesos ens tornarem a trobar presentant els pressupostos del 2018, que és on entraran amb més fermesa aquestes xifres d'inversió”, va dir Montoro, obviant les dades presents.
En comparació amb la resta de comunitats, hi ha la paradoxa que el pes de Catalunya creix del 10,7% al 13,4% –tot i perdre 30 milions– per la davallada general de la qual només se n'escapen les Canàries (el vot de Coalició Canària i Nueva Canarias és vital per a Rajoy, a més del de PNB i Ciutadans). Si Andalusia és la primera receptora amb 1.156 milions (13,5%), després ve Catalunya i, en tercer lloc, hi ha Madrid, amb 1.005 milions (11,7%).
A banda del que l'Estat presenta com a inversió regionalitzable, el ministeri de Foment i els ens estatals dependents d'ell invertiran aquest any un total de 1.306 milions a Catalunya, dels quals 271 milions correspondran a Rodalies. Segons el ministre Íñigo de la Serna, el nivell d'execució superarà el del 2016, tot i partir amb cinc mesos de retard, i podria ser del 100%. Menys Ciutadans, tots els partits catalans lamenten les xifres. El portaveu d'En Comú al Congrés, Xavier Domènech, va censurar un “pressupost de la desigualtat” que per a Catalunya, a més, és “una presa de pèl”. “Que els extremenys, andalusos, castellans i tots els que protesten no pateixin, Rajoy no compleix mai amb Catalunya”, ironitzava Joan Tardà (ERC). Al PDeCAT, Ferran Bel lamentava l'incompliment i que inversions pendents apareguin cada any als comptes. Meritxell Batet (PSC) opina que són encara més “decebedors” en plena “operació diàleg”. “Si virem, més catalans voldran viure en una Espanya basada en el coneixement”, lloa Toni Roldán (C's).
