les inversions de l'estat
Rull creu que els comptes de Montoro desautoritzen les promeses de Rajoy
El conseller apunta que la inversió en infraestructures és la tercera més baixa des del 2001
Constata la manca de credibilitat del govern espanyol
Sense cap sorpresa. Pel govern, els comptes presentats ahir pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no han fet res més que “confirmar” les anteriors acusacions de l'executiu de Carles Puigdemont. “Només una setmana després podem afirmar la manca de credibilitat i la desconfiança cap al govern de Mariano Rajoy”, va manifestar el conseller de Territori, Josep Rull, recordant “la pluja de milions” que el president espanyol va anunciar recentment per a Catalunya des del Palau de Congressos de Barcelona. Concretament, Rajoy es va comprometre a invertir 4.200 milions d'euros fins al 2020 en obra pública a Catalunya. Contràriament a això, però, “aquest pressupost desautoritza de forma rotunda els compromisos del president Rajoy”, va etzibar el conseller, i a continuació va detallar com els comptes de Montoro, lluny de disminuir el deute amb Catalunya, que l'equip de Puigdemont ha xifrat en 10.000 milions d'euros, no assoleix ni “els mínims acordats”, ni tampoc inclou, per exemple, les partides per pagar Renfe, malgrat que “estem en l'any del diàleg, les promeses i els compromisos”. Fins i tot, els càlculs de Rull el porten a denunciar que la inversió en infraestructura que va anunciar Montoro suposa “la tercera xifra més baixa” des del 2001. A banda de ser unes xifres molt baixes, Rull també va criticar els “incompliments flagrants”. Així, Rull va assenyalar que dels 2.195 milions pendents en carreteres, aquests pressupostos només en contemplen 193; dels 3.890 milions per al corredor mediterrani, només en recullen 75 i amb un any de retard; i, finalment, dels 3.641 milions pendents per a rodalies, només se n'incorporen 397 en la llei pressupostària del 2017.
El responsable d'infraestructures també va criticar el baix nivell d'execució de les inversions que el govern espanyol va realitzar el 2015 a Catalunya i que va ser d'un 71%. “En canvi, a Madrid, l'execució va arribar a un 121%”, va reblar.
El conseller de Territori també va anunciar després de la reunió del govern que es crearà l'assemblea urbana de Catalunya, un òrgan col·legiat integrat per totes les administracions i representants de la societat civil per assessorar l'executiu de Puigdemont.
S'amplia la xarxa de delegats
El govern va nomenar ahir tres nous delegats per ampliar la xarxa d'oficines a l'exterior. Es tracta de Manuel Manonelles, a Ginebra; Ewa Adela Cylwik, a Varsòvia, i Francesca Guardiola, a Copenhagen. La portaveu del govern, Neus Munté, va destacar que tots tres contribuiran a “reforçar” la comunicació de la Generalitat a través de 10 oficines. La delegació de Ginebra impulsarà les relacions multilaterals en una ciutat amb nombroses seus internacionals, entre elles, l'ONU. Des de Copenhaguen es treballaran les relacions amb els països escandinaus i Varsòvia mirarà vers Polònia, Estònia, Letònia i Lituània.
