Oberta la capella amb les restes mortals de Carme Chacón, a Ferraz

Pels volts de les dues de la tarda ha quedat oberta al públic la seu del PSOE al carrer Ferraz, on s'ha instal·lat la capella amb les restes mortals de Carme Chacón. Allí s'hi ha traslladat la família de la dirigent socialista. El PSOE ha obert també un llibre de condolences, com s'ha fet Barcelona, a la seu del PSC. Nombroses personalitats estan deixant ja el seu testimoni, com és el cas dels exministres Valeriano Góme i Ángeles González Sinde. També segueixen arribant corones de flors, enviades pel Congrés, la gestora del PSOE... Molts ciutadans anònims també s'hi donen cita.

L'exministra, que patia un afecció cardíaca, va ser trobada sense vida ahir, al seu domicili de Madrid. Les seves restes han estat ja traslladades, cap a les 12 del migdia, de l'Instituto Anatómico Forense, on se li ha practicat l'autòpsia. Ha marxat en cotxe fúnebre, acompanyada pels seus familiars.

Carme Chacón va morir ahir al vespre als 46 anys a causa de l'afecció cardíaca que patia des dels deu anys. L'exdiputada socialista acabava d'arribar feia poques hores a Madrid d'un viatge als Estats Units quan van ser trobada sense vida al seu domicili, al barri de Chamberí, pels serveis d'emergència, que havien rebut l'avís que amics i familiars intentaven localitzar-la des de la nit abans.

Tenia “el cor al revés”, com ella mateixa explicava, cosa que li comportava un 33% de disminució reconeguda i un cor que bategava a 35 pulsacions per minut. Així ho explicava, el desembre del 2015, en una entrevista al director d'aquest diari, Xevi Xirgo. Sempre que tenia oportunitat, la socialista explicava la seva afectació per destacar i elogiar la qualitat de la sanitat pública del país.

La mort de Chacón va provocar un profund trasbals i consternació en la família socialista que anit va suspendre els actes previstos per a avui dilluns. En el moment de tancar aquesta edició, es desconeixien el dia i el lloc de les cerimònies de comiat. Dirigents de tots els partits polítics i institucions van dedicar paraules de condol per la prematura mort d'una dirigent que es va fer un lloc en el món de la política ja des de ben jove, empesa per les lluites del seu avi per aconseguir un món millor.

Així, Chacón es va convertir en la primera dona al capdavant del Ministeri de Defensa. La seva imatge ha quedat associada al dia que, embarassada i a punt de donar a llum, va passar revista a les tropes de l'exèrcit. La fotografia va fer la volta al món i va posar una lupa sobre la feina que portava a terme aquesta dirigent socialista que es va estrenar en el govern espanyol portant, primer, la cartera d'Habitatge per encàrrec de l'expresident i amic personal José Luis Rodríguez Zapatero. Tot i que sovint les seves actuacions anaven acompanyades d'alguna polèmica, aquesta exdirigent era una treballadora incansable, de fortes conviccions socialistes i ferma lluitadora i defensora dels drets civils i socials.

El setembre de l'any passat, l'exministra de Defensa va fer el salt a l'empresa privada i es va incorporar al bufet d'advocats Ramón y Cajal. A Catalunya, l'exdiputada va ser la candidata que va aconseguir el millor resultat en unes eleccions al Congrés dels Diputats, però també algun fracàs. Ahir, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, recordava el seu compromís amb els ideals i en destacava la feina que va fer en el partit i en les administracions des que es va iniciar en la militància del PSC a l'edat de 23 anys. La seva lluita política, iniciada a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, la va portar fins a la primera línia política quan va intentar aconseguir les regnes del PSOE i es va quedar a les portes de la secretaria general en la seva pugna amb Alfredo Pérez Rubalcaba. Chacón no va aconseguir prou suports per liderar el partit i, finalment, va optar per deixar la primera línia política.

Des de la comissió gestora del PSOE, ahir, s'expressava el “dolor profund” per la mort d'una companya que sempre va desenvolupar les seves tasques amb “eficàcia, sensibilitat i valentia”. Les mostres de condol i lament també van trobar ressò en les xarxes socials en els comptes del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, entre molts d'altres.