XAVIER ALDEKOA
PERIODISTA I AUTOR DE ‘FILLS DEL NIL'
“La indiferència és el gran problema d'Europa”
“A més de la repressió, el gihadisme i la caiguda del turisme, Egipte té el component intangible de la tristesa que defineix les dictadures”
“El govern etíop està esclafant una revolució perquè ja hi ha massa llocs desestabilitzats com Síria”
“La protecció ha d'anar de bracet amb el desenvolupament i la direcció política; si no, els camps de refugiats es perpetuen”
Periodista enamorat de l'Àfrica per la seva veu “transparent” i sense “tants artificis com a Europa”, Xavier Aldekoa ha recorregut el Nil de cap a peus. Des de les fonts fins al delta del gran riu, per conèixer com viu la gent a Egipte, Uganda, el Sudan, Etiòpia i el Sudan del Sud, i relatar-ho a Fills del Nil (Ara Llibres en català, i Península en castellà), el seu segon llibre després d'Océano África. Corresponsal de La Vanguardia en aquest continent, Aldekoa mira els africans als ulls i retrata realitats complexes per ajudar-nos a entendre-les.
Després de la revolta de la ‘primavera àrab', hi haurà una segona revolució a Egipte?
Això diuen molts egipcis. Quan algú ha perdut la por, és molt difícil viure sota control. La situació a Egipte és de tristor. Hi ha més repressió, el gihadisme, l'enfonsament del turisme... I també hi ha un component intangible que és la tristesa que defineix les dictadures. En caure Mubarak, els egipcis van tocar la llibertat uns segons. Per a alguns, els Germans Musulmans van agafar aquestes regnes, però hi va haver el cop d'estat i va tornar la dictadura. Per a molta gent que s'hi havia jugat la vida, adonar-se que allò no podia ser ha estat una patacada.
El cas egipci, amb la por del poder sunnita, influeix en l'intent de fer fora Al-Assad de Síria?
L'aposta per l'statu quo defineix molt bé el que està passant a tota la riba del Nil, no només a Egipte. Adonar-se que la política es regeix per la màxima que l'absència d'un problema és millor que una solució fa que molta gent ho passi malament. El govern etíop està esclafant una revolució perquè la geopolítica decideix que és millor tenir tranquil·litat, perquè hi ha massa llocs desestabilitzats com Síria.
A quin país marca més el Nil?
Cap poble de la riba del riu es pot explicar sense la presència del Nil. Ni els imperis dels faraons ni l'imperi mil·lenari etíop, amb una cultura riquíssima. Tots aquests pobles estan units per una línia de vida que lliga l'Àfrica negra d'Uganda amb la singularitat d'Etiòpia, els conflictes del Sudan del Sud i les cultures musulmanes, i acaba a la riba sud del Mediterrani amb el delta.
El que passa al Sudan del Sud es ven sovint com un conflicte ètnic, però és una baralla pel poder i el control del petroli, és a dir, la riquesa. El país més nou del món viu un conflicte molt vell?
Sí, perquè en el fons la guerra té més a veure amb l'ésser humà que no pas amb aquell espai on viu. És l'ésser humà el que busca el poder, el control del petroli, però també el domini dels territoris i del bestiar, que són vitals en aquest país.
En el llibre explica com violen unes sud-sudaneses a pocs metres dels soldats de l'ONU. Com han de canviar les missions?
Els cascos blaus han de canviar, però també hem de ser justos a l'hora de donar culpes. Cal canviar coses del govern del Sudan del Sud, dels rebels i de les Nacions Unides. De vegades demanem responsabilitats a un soldat que gira l'esquena a una dona violada, però si maten el soldat tampoc ens importa.
I què cal fer?
La protecció ha de tenir una estratègia: desenvolupament i direcció política; si no, els camps de refugiats es perpetuen i l'ajuda humanitària acaba sent una forma de dependència brutal.
Dones violades, nens soldats... Però el gran problema de l'Àfrica és la indiferència?
La indiferència és el principal problema d'Europa i diu més de qui la practica que de qui la rep. Cal posar fi a la indiferència i mirar l'Àfrica sabent que hi ha 1.200 milions d'africans vivint de manera social i que, potser, en podem aprendre alguna cosa.
El cas de la Grace, una noia que arrisca la vida per poder estudiar, és tot un exemple.
Totalment. És una nena que, quan arrasen el seu poblat, se'n va amb la família a un camp de refugiats, però allà no passa gana. Té una vida d'abans i només s'entén què fa [un metge català va llegir un article d'Aldekoa i li envia diners perquè estudiï] pel fet que la mare li va ensenyar àrab i anglès i li va fer prometre que estudiaria. A més, el pare accepta no casar-la. Tant li fa si la Grace és negra o blanca. El trauma és una part de la seva vida, però quedar-se sols amb la ferida és situar-la com a víctima.
Quan veu un noi amb una motxilla tem que sigui un gihadista i se n'aparta. Ho fa per instint?
Era una manera de dir que els prejudicis que et penses que no tens són els més perillosos. I, a Europa, estem instal·lats en la por de l'altre.
Per què Occident permet la deriva autoritària a Etiòpia?
Etiòpia no pot esclatar en un lloc tan sensible [la Banya d'Àfrica] i això fa que es tanquin els ulls a la repressió. També és un país que funciona, econòmicament va bé i és una mica com Ruanda, un país sense llibertat. L'esclat potser es dilatarà, tot i que l'oposició diu que tard o d'hora tombarà el govern.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
