L'inici desconcertant de Trump
La incorrecció política i l'heterodòxia marquen els cent primers dies del nou inquilí de la Casa Blanca
Derrotes, reculades i crisis dominen el balanç de resultats de la nova administració nord-americana
La fita simbòlica dels cent primers dies de la presidència de Donald Trump al capdavant dels Estats Units arribarà demà amb un balanç desconcertant. Han estat cent dies extenuants d'una presidència sui generis, desconeguda i, per tant, allunyada de tots els estàndards polítics que han dominat els Estats Units en els més de dos segles de vida.
Trump arribava al Despatx Oval sense experiència en càrrecs públics, amb eslògans fàcils de retenir però sense polítiques clares, amb tàctiques empresarials que volia aplicar a l'oficina més important dels EUA. I els resultats han estat escassos. Dominat per la vanitat i la fixació per la popularitat d'una estrella de la telerealitat, Trump ha buscat més el beneplàcit de la seva base que la recerca de consensos i acords per avançar en la idea que té per als pròxims quatre anys, fet que ha significat mesures impopulars dissenyades des d'una barreja d'inexperiència i ingenuïtat que només han significat desfetes rotundes.
Trump arriba als cent dies amb registres mínims d'aprovació, sense cap èxit legislatiu i diverses derrotes a la justícia. El contracte amb el votant nord-americà s'ha incomplert per totes bandes, i només ha pogut entregar un parell de grans punts: la sortida de l'Acord Transpacífic de Lliure Comerç i el nomenament d'un jutge ultraconservador per al Tribunal Suprem, Neil Gorsuch.
Si alguna cosa queda en la retina d'aquests dies no són, precisament, aquests dos fets, sinó la sensació de caos, desordre i controvèrsia que es viu cada dia a la Casa Blanca. En tot aquest temps Trump ha hagut de destituir Michael Flynn, l'assessor de seguretat nacional, per haver mentit sobre els seus lligams amb Rússia; a més, l'FBI l'està investigant per la ingerència del Kremlin en les eleccions presidencials, hi ha rumors de baralles internes entre els seguidors de l'ultradretà Steve Bannon (cap d'estratègia de Trump) i el tàndem Ivanka Trump/Jared Kushner, la filla i el gendre del president, a banda d'assessors principals. És gairebé una guerra civil, i el desordre i la descoordinació són marca de la casa.
Sembla que la doctrina Trump és que no hi ha doctrina, només idees que de mica en mica s'han d'anar especificant. Una d'aquestes és desfer-se de tot allò que fa olor del seu predecessor, Barack Obama, i per fer-ho ha farcit el despatx de decrets que en la gran majoria són normatives buides de contingut.
Les poques que tenien detalls van ser tombades per la justícia per temor que fossin inconstitucionals. El cas paradigmàtic, les dues versions del vet a refugiats i immigrants de països de majoria musulmana, desfetes que l'han enfrontat a l'estament judicial amb retòrica autoritària.
Tampoc li ha anat gaire bé amb el poder legislatiu. Tot i tenir el Congrés a favor, controlat pels republicans, no l'han ajudat en res. L'intent de posar fi a la reforma sanitària d'Obama (Obamacare) va demostrar la feblesa del president i una lliçó per a la Casa Blanca: no tot serà bufar i fer ampolles, l'autocràcia no funciona. Ho està tornant a viure amb la dificultat d'aprovar un pressupost que mantingui el govern en funcionament.
A les muntanyes russes d'emocions que són l'administració Trump, també s'hi han viscut dos moments en què semblava que Trump deixava de ser el candidat electoral i es convertia en president. El primer, quan a final de febrer, en el seu primer gran discurs davant el Congrés, va llegir un text sense saltar-se ni una coma, fet que li va donar un aire de serietat desconegut, i molts van veure un gir.
Sense filtre
Tot va ser un miratge, i Trump va tornar a ser el líder de les directrius a través de Twitter, que continua com el canal de comunicació sense filtre del president, des d'on manté els insults i les queixes com quan era candidat.
L'altre punt amb què es va guanyar elogis va ser amb maniobres militars: l'atac a Síria i el bombardeig a posicions d'Estat Islàmic a l'Afganistan, dues accions aplaudides a banda i banda de l'espectre polític. El comandant en cap semblava que feia la feina al gust de tothom.
Probablement són la seguretat i la defensa els punts de més èxit. L'enduriment del tractament dels immigrants indocumentats comença a tenir efectes, i està disposat a donar molta veu als seus líders militars.
L'escalada de tensió amb Corea del Nord, enjogassat amb una possible actuació de l'exèrcit, n'és un exemple. I ha amagat reculades importants en política exterior (suport a l'OTAN) i ridículs internacionals, que l'han presentat com un líder poc preparat davant pesos pesants com ara la cancellera alemanya, Angela Merkel.
LES FRASES DE TRUMP
Marxa enrere en l'acord comercial
Els constants vaivens en les opinions i estratègies del president Trump no s'aturen i l'últim afectat va ser el vilipendiat Tractat de Lliure Comerç de l'Amèrica del Nord (Nafta en la sigla en anglès), un dels principals ases dels cops de la campanya electoral a les zones industrials de classe mitjana que li van donar la victòria. Abandonar o modificar de manera contundent les clàusules del Nafta era un dels punts principals de la campanya, un acord “injust” per als EUA segons l'ara president.
Dimecres va jugar amb el globus sonda de retirar-se de manera unilateral, fet que va obligar els líders dels altres dos països de l'acord, Mèxic i el Canadà, a agafar el telèfon i demanar explicacions. Trump els va explicar que estava disposat a posar fi a l'acord “en un termini de dos o tres dies”, però va recular i va exigir que les negociacions per un acord comencin de manera immediata. “Retirar-se seria un xoc per al sistema”, va dir ahir el president dels EUA. Trump aconseguia així el que volia: tenir la paella pel mànec i liderar des d'una posició de força el diàleg. No obstant això, l'amenaça de retirada unilateral de l'acord vigent des del 1994 continua en l'aire, i s'aplicarà si els EUA “no aconsegueixen un acord just per als treballadors i empreses nord-americans”.
