Catalunya ja planeja tornar a finançar-se als mercats
Junqueras, que farà contactes als EUA la setmana vinent, demanarà d'aquí a uns mesos permís a l'Estat per emetre bons altre cop
La tesi és que el FLA ja té poc recorregut, amb independència o sense
La Generalitat tornarà als mercats de capitals per finançar-se, tant si s'assoleix la independència com si no. Aquesta almenys és la voluntat del govern, que, un cop les finances públiques s'han tornat a estabilitzar després dels pitjors anys de la crisi, creu que és l'hora d'emetre bons altre cop per deixar enrere mecanismes de finançament caducs, sobretot el principal, el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que ja veu desfasat en la conjuntura actual: sense el suport de l'autoritat fiscal independent (Airef) a l'Estat, on a més s'està negociant un nou model de finançament, i amb cada cop més reticències a fora, tant de la UE com del mateix Fons Monetari Internacional (FMI). El secretari d'Economia, Pere Aragonès, ho confirmava dimarts a l'agència nord-americana Bloomberg, especialitzada en economia: “Ens estem preparant per tornar a emetre deute”, indicava, abans d'assegurar que Catalunya serà present als mercats “els pròxims mesos, i especialment els pròxims anys”.
En tot cas, tal com recorda Bloomberg, els venciments de deute catalans el 2020, per valor de 1.030 milions –abans ja en té per 190 milions aquest any, que es cobriran amb el FLA, i de vora 1.700 el 2018–, es paguen ara a un interès del 2,25%, molt per sobre dels espanyols, a un interès que fins i tot és negatiu (-0,13), un fet que interpreta com un “senyal dels recels dels inversors” sobre les finances catalanes, amb el rerefons de la incertesa pel procés sobiranista. “No crec que jo estigués interessat en bons catalans fins que tot el soroll per la situació política es calmi”, declarava un gestor de renda fixa de Morabanc, Serafí Rodríguez. “Ara mateix és una aposta de risc”, conclou.
El govern és conscient d'aquest handicap, i d'aquí que primer vulgui tornar la tranquil·litat als potencials inversors. Per això, d'entrada, la idea és demanar permís en els pròxims mesos a l'executiu espanyol per emetre bons, una mesura que no practica des del 2012 –llavors encara a particulars, si bé ara seria al mercat majorista– quan, arran de la crisi financera a la zona euro, els mercats es van tancar, i a més l'Estat va imposar durs límits que avui impedeixen de facto que la Generalitat hi acudeixi, per assumir directament amb el FLA les regnes del finançament autonòmic. “Catalunya no emetrà bons abans que hagi redreçat les diferències amb el govern espanyol pel referèndum”, calmava Aragonès a Bloomberg, tot i que és evident que, si els plans d'independència tiren endavant, Catalunya igualment haurà d'acudir als mercats, sobretot per finançar la transició, i podrà fer-ho sense el permís de ningú.
Prospecció americana
En tot cas, la tàctica també implica explicar la solidesa de l'economia catalana, que creix a un ritme superior a l'espanyola i a l'europea, per remarcar també el contrasentit amb la qualificació de bo escombraria del deute català a les agències de ràting. Aquests aspectes ja s'han plantejat en discretes visites a diverses places europees, com ara la que Aragonès va fer fa uns mesos a la City de Londres, i ara el mateix vicepresident, Oriol Junqueras, li agafa el relleu per posar-los sobre la taula en el viatge que farà la setmana vinent als EUA, amb parada a Miami i Nova York, i una agenda farcida d'actes socials i amb empresaris, però també de trobades amb lobbies, bancs d'inversió i agents borsaris. “Anem a fer-hi una prospecció, a informar-nos, a escoltar el mercat del deute i que ens escoltin”, resumeixen des d'Economia. El govern ja adoba el terreny.
ERC insisteix en la memòria històrica
ERC va presentar ahir de nou al Congrés una proposició de llei sobre víctimes del franquisme amb l'afegit d'una disposició per evitar que el govern espanyol torni a vetar l'aplicació de la llei de la memòria històrica estatal. L'executiu es va acollir fa unes setmanes al precepte constitucional que li permet vetar la tramitació d'iniciatives que suposin un augment de la despesa per impedir que tirés endavant la proposició, ja que la seva aplicació suposaria un cost de més de 4.300 milions. Per esquivar-ho, ERC ha incorporat una disposició perquè la llei entri en vigor en el “següent exercici” de l'aprovació del pressupost. La proposició, que es debatrà al ple, demana que el govern espanyol reconegui “totes les víctimes de la dictadura franquista” i es recuperi la memòria històrica de la II República.