societat
obituari
Mor Ton Ribas, històric de l'independentisme, als 84 anys
Havia estat membre del moviment escolta, del Front Nacional de Catalunya i empresonat per la seva relació amb EPOCA i Terra Lliure
Va treballar tota la vida com obrer metal·lúrgic, a la Farga de l'Hospitalet
Ton Ribas i Sala, històric independentista del Front Nacional de Catalunya, EPOCA i Terra LLiure va morir dijous a la tarda al seu domicili, on el va trobar la seva família. Nascut i resident a l'Hospitalet del Llobregat l'any 1933, ha mort a l'edat de 84anys.
Ton Ribas passà de ben jove per l'escoltisme, pertanyent durant els anys cinquanta, al grup de Minyons de muntanya - Boy Scouts de Catalunya (federació de l'escoltisme de Catalunya), que tenien la central a Barcelona i a l'Hospitalet.
Treballà tota la vida com obrer metal·lúrgic, a la Farga de l'Hospitalet. L'11 de setembre de 1964 va participar a la commemoració del 250è aniversari de l'11 de setembre a Barcelona, essent detingut junt amb d'altres companys per la policia espanyola.
Un grup d'acció autodenominat Almogàvers, que estaven pel retorn de l'Abat Escarré de l'exili, el nomenament de bisbes autòctons i la dimissió del bisbe espanyol de Barcelona Marcelo González, es plantejaren de segrestar la Verge de Núria. I així fou com el 7 de juliol de 1967, en Ton participà en el segrest de la Mare de Déu de Núria, que havia de ser coronada pel règim franquista. En Ton va ser l'organitzador de la primera part de la operació, fent equip amb en Xavier Margaís. Després de dormir entre la capella i l'Hotel de la Vall de Núria, passaren a l'acció i la furtaren. Essent retornada al cap de 4 anys i mig a través de l'historiador Josep Benet.
El 1971 s'incorporà a l'equip dels passos de frontera del FNC, pel seu gran coneixement de la muntanya, i esdevingué el principal passador del grup.
Home de confiança d'en Jaume Martínez Vendrell, s'encarregà de buscar alumnes que després acabarien a l'entorn d'EPOCA (Exèrcit Popular Català).
El mateix any, per tal de commemorar l'11 de setembre, quan s'havia convocat una manifestació unitària a l'esplanada de l'Arc del Triomf de Barcelona, un escamot format per Àlvar Valls, Joan-Ramon Colomines-Companys, Robert Surroca, Anna Esmerats i en Ton Ribas, després d'haver llogat una habitació al primer pis de l'hotel Duval, a la cantonada del carrer de Trafalgar amb l'Arc del Triomf, va instal·lar arran del balcó un potent conjunt d'amplificador i altaveus amb la gravació d'Els Segadors i un comunicat reivindicatiu de l'FNC que a l'hora en punt va començar a sonar, de manera que es van repetir l'himne i els missatges polítics dues vegades. Això va fer que molta gent s'aturés, que el trànsit quedés col·lapsat i que la policia que hi havia a l'esplanada de l'Arc del Triomf, amb furgonetes, jeeps i un esquadró a cavall, més els policies de la Brigada Político-Social de Barcelona comencessin a posar-se nerviosos, fins que van descobrir, finalment, on era l'aparell després d'esbotzar la porta de l'habitació de l'hotel.
En Ton seguí de ben a prop els passos dels militants d'EPOCA ensinistrant-los per les rutes que havien traçat arreu del país.
Durant els últims anys d'EPOCA va passar per la frontera els antics membres de joves del FNC que s'havien unit a l'organització, Àlvar Valls, Carles Sastre i Montserrat Tarragó, que després d'haver estat detingut l'any 1977, amnistiats, i després posats altre cop en ordre de recerca per part del ministre espanyol Martin Villa.
Anys més tard retornaria a repetir l'operació amb el membre d'EPOCA Aleix Renyé, ajudant-lo arribar a Catalunya Nord.
Després de la fusió entre els militants que quedaven d'EPOCA i de la naixent Terra Lliure, Ton Ribas va ser-ne un militant actiu.
Va ser detingut el 28 de febrer de 1986 a l'Hospitalet de Llobregat. Se l'acusà de possessió d'armes i d'haver participat en accions armades contra la Guàrdia Civil i diversos jutjats fins l'any 1984.
El judici es va celebrar el novembre del 1986, però no es va poder fer perquè Ribas era a l'hospital a causa del de problemes de visió causats per les tortures patides a comissaria, segons van denunciar les organitzacions independentistes. La primera operació ja li havien fet a la presó, en no haver rebut el tractament mèdic necessari durant la seva estada a la comissaria.
El febrer del 1987 Ribas va ser condemnat a tres anys i nou mesos. Davant del jutge va declarar: «Jo feia el que em manaven. Ja li he dit abans que jo faré el que sigui necessari per Catalunya». L'octubre del 1987 va passar de la presó de Carabanchel a la de Lleida II, d'on va sortir a la primavera del 1988.
L'acomiadament d'en Ton Ribas serà demà dissabte a les 10h al Tanatori de l'Hospitalet de Llobregat de Gran Via sala 4.
