Suport al procés sobiranista
600 juristes defensen que el referèndum és constitucional
Alerten que un no continuat de l'Estat espanyol al dret a decidir dels catalans legitima una votació unilateral
Sostenen que el plebiscit cap a la carta magna sense tocar-ne ni una coma
Que l'Estat “torni al sentit comú, a la racionalitat i a la legalitat constitucional.” Amb aquest clam, expressat per l'advocada Gemma Calvet, més de 600 juristes van presentar ahir en societat al Col·legi d'Advocats un manifest que defensa la plena constitucionalitat de celebrar un referèndum sobre la independència –sense necessitat de tocar ni una coma de la carta magna– per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol. El document subratlla la legalitat, la legitimitat i la cabuda del dret a decidir en la lletra petita de la Constitució. Els juristes recorden que l'estat de dret “ofereix els instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte” i adverteixen que una negativa continuada de l'Estat “legitimaria obrir altres vies perquè la ciutadania de Catalunya expressi com vol decidir el seu futur”. És a dir, un referèndum unilateral.
Sota el lema Sense dret no hi ha democràcia, el catedràtic de dret penal Joan Queralt va lamentar les lectures “restrictives”, “sectàries” i “manipuladores” del sistema jurídic vigent i va recordar que els qui apliquen el dret no com a solució als problemes sinó com a càstig fan la crisi més gran. “La igualtat a Espanya és sinònim d'enveja”, va etzibar, en referència al “cafè per a tothom” i a les reformes d'estatuts emmirallades en el català. Segons Queralt, “la tradició jurídica espanyola parteix del principi de supremacia de l'espanyol sobre el català”.
El manifest està en sintonia amb les reivindicacions del Pacte Nacional pel Referèndum, que advoca ara per ara per una via pactada. El seu portaveu, Joan Ignasi Elena, va fer una crida “al rigor, el dret i el sentit comú” perquè l'Estat pacti. Se l'escoltaven el conseller de Justícia, Carles Mundó; representants de Junts pel Sí, com ara Jordi Turull, Lluís Llach i Marc Sanglas; el líder d'ICV David Cid; el secretari general de Podem, Albano Dante Fachin; i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, entre altres personalitats a favor del dret a decidir. “És important no regalar [a l'Estat] la legitimitat del discurs del dret”, va alertar el tinent d'alcalde barceloní Jaume Asens. El també advocat Miquel Sàmper va denunciar que “el Tribunal Constitucional és la gran eina de l'Estat en sentit bèl·lic”. Entre els signants hi ha els catedràtics de dret Mercè Barceló, Josep Maria Vilajosana, Joaquim Ferret, Enric Argullol, Enoch Albertí, Joan Queralt i Joan Vintró.
D'altra banda, el col·lectiu Drets va demanar ahir la col·laboració ciutadana per poder sufragar la fiança de 3.000 euros que li demana el Tribunal Suprem perquè tiri endavant la querella contra vuit magistrats del Constitucional per prevaricació. Drets considera que van blindar la reforma de la llei de l'alt tribunal, tot i saber que es vulneraven garanties democràtiques.
Junqueras: “L'Estat no compleix mai”
Oriol Junqueras va expressar ahir desconfiança pels eventuals pactes econòmics amb el govern espanyol: “L'experiència ens ensenya que els molts acords als quals hem arribat no els han complert mai”. En declaracions des de Nova York, el vicepresident no va voler valorar el fons de l'acord entre el govern d'Euskadi i l'Estat per la quota basca en el marc del pressupost estatal, però va posar l'accent en els incompliments “sistemàtics” dels successius executius espanyols amb Catalunya, fet que ha motivat, per Junqueras, que bona part de la societat catalana hagi arribat al convenciment que la millor solució és tenir les estructures d'estat d'un país independent:“No compleixen els acords amb les institucions catalanes ni en matèria de finançament, ni amb l'Estatut ni amb res.”
