Política

judicial

cas palau

La Generalitat va detectar irregularitats al Palau ja al 2002 però no es va fer res

Les contradiccions estaven sobretot en la contractació de personal i la justificació de subvencions, però no es va descobrir l'espoli de Millet i Montull

La Intervenció General de la Generalitat va detectar des del 2002 diverses irregularitats al Consorci del Palau de la Música, sobretot en la contractació de personal i la justificació de subvencions, però no va detectar l'espoli de Millet i Montull, i el Consorci no va fer res per solucionar els “defectes formals” apuntats als informes anuals. Així ho han assegurat aquest dimarts durant el judici del cas Palau dos pèrits que van treballar a la Intervenció de la Generalitat i que van fer informes sobre l'entitat pública que es feia càrrec principalment de l'edifici modernista de Domènech i Montaner.

Fins l'any 2002, el control dels comptes del Consorci es feia a priori, o sigui que calia autoritzar prèviament cada factura, i corresponia a la Intervenció de l'Ajuntament de Barcelona, controlat pel PSC, i que juntament amb la Diputació de Barcelona, també governada pels socialistes, sumaven més percentatge de participació que la Generalitat, en mans de CiU. Però el 2002 la Diputació va ser substituïda pel Ministeri de Cultura espanyol, del PP, cosa que va fer que la Generalitat, que era qui tenia més participació, passés a controlar els comptes, control fet a posteriori, a través de la seva Intervenció General.

“Defectes formals”

A preguntes de l'acusació popular exercida per la FAVB, el responsable de la Intervenció General ha reconegut que en les auditories que la Generalitat va dur a terme dels comptes del Palau de la Música s'havien detectat “defectes formals” en la contractació personal, com per exemple pagaments en efectiu i sense tributar IRPF, així com altres “problemes” per la falta de justificació de subvencions. Cada any ho feien constar als informes d'auditoria, però el Consorci no va prendre cap mesura per arreglar aquestes irregularitats. Preguntats pel fiscal, els dos interventors han admès que el descobriment del desfalc va ser possible que durés tants anys perquè totes tres institucions del Palau, Consorci, Fundació i Orfeó, estaven dirigides per Millet i Montull. Aquesta estructura estava formada per tres persones jurídiques diferents, dues de privades i una de pública, amb pressupostos i comptabilitats diferenciades, dues d'elles, el Consorci i la Fundació, auditades per empreses diferents, i una altra, l'Orfeó, no auditada perquè era una associació privada. De l'Orfeó va ser d'on van sortir més diners sense justificar. A més, els interventors han recordat que les auditories es basen en documents, i que quan es demanaven rebuts, factures o comprovants de despeses a les altres dues entitats, aquestes, dirigides pels mateixos Millet i Montull, confirmaven els imports. A més, els auditors del Consorci no tenien accés a la comptabilitat de les altres dues entitats.

Tres milions espoliats

Arran dels informes fets posteriorment a l'esclat de l'escàndol el 2009, s'ha comprovat que Millet i Montull van desviar al voltant de 3,5 milions d'euros del Consorci cap a despeses no justificades, sobretot obres particulars a casa seva, però també viatges familiars, lots de Nadal excessivament luxosos per a directius, l'edició d'un llibre de Jordi Montull i altres. En alguna ocasió, les despeses particulars eren pagades inicialment per la Fundació, però després el Consorci ho acabava pagant a aquesta entitat. Es calcula que de moment falten per recuperar 1,2 milions d'euros en total. Als interventors els van cridar l'atenció algunes factures que la cap de manteniment, Marta Bas, no va reconèixer com a obres fetes a l'edifici, així com xecs al portador, o sortides de diners en efectiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras confirma a Iglesias que ERC no negociarà els pressupostos si no “un moviment de categoria” sobre els presos

Barcelona

“Cordialitat” entre Aragonès i Calviño en la seva primera trobada

Madrid / Barcelona

Inés Arrimadas nega que l’Estat espanyol afusellés Lluís Companys

Barcelona

Iglesias es reuneix amb Junqueras a la presó de Lledoners

Sant Joan de Vilatorrada

L’AMI impulsa una moció perquè els ajuntaments catalans demanin l’abolició de la monarquia

Barcelona

El govern espanyol “estudiarà amb els serveis jurídics” l’abast de la decisió del Suprem sobre l’impost de les hipoteques

Madrid

La Moncloa afirma que el líder de Podem no negocia en el seu nom

La Moncloa acusa Casado de “deslleial” i d’utilitzar políticament les presidències del Congrés i del Senat

Madrid

Catalunya Ràdio es planteja “capitalitzar més” el fet casteller la propera temporada

Barcelona