Política

La transparència com a arma política

L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias alerta sobre la utilització populista de les dades que es fan públiques

Sovint els processos de participació ciutadana tenen poca resposta de la població

Tothom està d'acord que cal transparència als ajuntaments, però l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias va donar una altra visió de la transparència ahir: quan s'utilitza descaradament com a arma política, cosa que passa freqüentment, va dir. No es va estar de fer una clara referència a l'acusació que va llançar Jorge Fernández Díaz a través del diari El Mundo, quan van publicar que tenia 13 milions d'euros a Suïssa. I va recrear una suposada trucada del president del govern estatal, Mariano Rajoy, en què li hauria dit que tenien un problema, perquè ell com a alcalde de Barcelona cobrava més que el president del govern. “Sí que hi ha un problema de transparència molt clar, perquè et pots trobar que la gent que té dades les usi de manera incorrecta”, va dir. De fet, es va manifestar sorprès que Fernández Díaz continuï com a diputat “sabent que és un professional deshonest”. La transparència, va defensar, no ha de servir per manipular les dades i crear populisme, i en això va donar-li suport l'exalcalde de Martorell Salvador Esteve, que no dubta que sovint la llei de transparència “només serveix per a la tafaneria”. En contraposició als municipis petits, en què la proximitat al ciutadà és, de fet, inevitable, Trias va defensar que en ciutats com Barcelona el procés participatiu més important són les eleccions municipals, tot i considerar que el sistema electoral actual és dolent. L'exalcaldessa de Palamós Teresa Ferrés va afirmar que la majoria dels ciutadans no participen en els processos que impulsen els ajuntaments.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

21-D, reorientant l’estratègia

Les eleccions del 21 D marquen un punt d’inflexió per a l’estratègia independentista, que culminà l’1 d’octubre amb una implicació èpica de la ciutadania catalana en l’exercici de votar...

Alcalde de Vilassar de Dalt i sociòleg
 

Bèlgica ajorna la declaració del govern

brussel·les
 

TeC i ERC-MES culpen el PDeCAT de mantenir el PSC a Terrassa

Terrassa
 

Colau fitxa Joan Subirats, un dels ideòlegs de BComú, com a comissionat de Cultura

barcelona
 

Menys restriccions per instal·lar terrasses a Mataró

mataró
 

Puigdemont afegeix fins a cinc consellers a la llista

Barcelona
 

Lamela haurà d’esperar

barcelona
 

Mor Totò Riina, el cap mafiós que va ordenar matar Falcone i Borsellino

ROMA
 

Insults i amenaces al govern de Malgrat per la bandera

malgrat de mar