La festa de les vaquetes de Torroella, detonant de la primera moció de censura

L'equip de govern Torroella de Montgrí, de CiU- ERC-Junts, que va sorgir dels pactes de les passades eleccions, ja no existeix. No ha arribat ni a l'equador d'aquest mandat. El 20 de juliol passat es va portar a terme la que ha estat la primera moció de censura a la població, i van formar govern ERC-Junts, UPM i LEST.

Els líders del primer govern, Jordi Cordon, alcalde convergent –ara PDeCAT–, i el republicà Josep Maria Rufí, compartien pis, però no llit. Fonamentalment per una qüestió de personalitats: Cordon i Rufí són dos caràcters forts, cadascun a la seva manera. Cordon sempre havia tingut clar que un moment o altre tindria sobre la taula una moció de censura. I en això la va encertar i, a la vegada, i per ser clars, també hi va contribuir, i molt. UPM feia mesos que parlava amb la CUP i amb ERC-Junts, i aquests també havien fet els seus moviments. La moció de censura sempre havia estat latent, doncs. Si bé és cert que per tirar-la endavant s'hi barrejava una aritmètica diabòlica que feia que certes aliances fossin difícils de trencar per fer-ne de noves. Bé, i com s'ha vist, res és impossible, i menys en política, i a sobre amb atacs de banyes.

La gran excusa

La moció que va presentar el PACMA, reclamant la declaració de Torroella com a municipi lliure de correbous, era un dard enverinat. De fet va ser l'espoleta, però, i també és cert, no del tot l'explosiu. No queda clar si Rufí hi era al darrere, però Cordon la va portar a ple. Ell sempre ha defensat que ho va fer per coherència –no tenia cap obligació de fer-ho–. Però aquí és on es produeix la gran dicotomia: mentre Rufí gestiona els tempos i, fins i tot s'hi adapta –no les tenia totes i tampoc queda del tot clar si volia un cos a cos amb la penya San Marcos–, Cordon porta la moció al ple i és aquí on es desencadena el que serà la seva apocalipsi política. La moció prospera: amb una UPM dividida, els vots a favor d'ERC-Junts i LEST, la CUP, i les abstencions de la Coet, i el vot evidentment en contra de CiU. L'estiu passat les vaquetes es van celebrar perquè per junta de govern i amb el vot de qualitat de l'alcalde, es va donar el permís. Aquest va ser, a la pràctica, el llumí i l'explosiu que fa esclatar la moció.

Amb el nou govern instal·lat, el PDeCAT va intentar sense èxit, si bé per un ajustat marge, que no s'esborrés Torroella de l'annex de la llei de correbous al Parlament, amb motiu del debat dels pressupostos. Res a fer. Els convergents, ara PDeCAT, quan els toquen tot allò vinculat a la Catalunya del sud, com ara els correbous, ja se sap, tremolen.

Què ha passat des de llavors? Que UPM, que també havia tret durant dècades el seu rèdit electoral dels correbous, pacta amb ERC-Junts, i LEST, un partit que ve a ser una mena de PNB a l'estartidenca, en el sentit que ells van al que van; a més, ara amb el control que els dona l'EMD –de la qual, per cert, Rufí ara és un defensor, coses de la vida– estan a set quilòmetres.

Hi ha dues etapes clares des que va començar el mandat. Una, la del primer equip, en el qual cadascun anava bastant per lliure i es malfiava de l'altre, i la segona, amb l'actual, molt més cohesionat, on fins i tot Josep Maria Rufí i Jordi Colomí (UPM), que tampoc són gaire devots l'un de l'altre, saben com gestionar-se bé i han creat els tallafocs per bastir una relació política cordial. La projecció turística, la defensa del patrimoni –la marca de la casa per a qualsevol torroellenc de casta–, la dinamització de l'Espai Ter –vegeu peça– i una clara aposta per liderar el Baix Ter, com ara en la modernització de la xarxa viària, han fet d'aquest un govern que va per feina. També hi ha hagut canvis menors, com ara quan el regidor d'ERC-Junts Jordi Regincós, professor a la UdG, va deixa l'acta de regidor per poder dedicar-se més a la seva tasca docent, i el va substituir Anna Maria Mercader, cinquena de la candidatura.