Macron i Putin topen a París

Diàleg i exigència. Des d’aquesta posició afrontava Emmanuel Macron la visita del seu homòleg rus, Vladimir Putin, amb la intenció de refundar una relació bilateral que en els darrers anys ha abonat la desconfiança mútua. Les carpetes delicades són múltiples, des del conflicte a l’est d’Ucraïna fins a Síria, passant per les sancions europees a Rússia o l’assertivitat cada cop més gran d’actors paraestatals vinculats al Kremlin. En la trobada organitzada al magnificent palau de Versalles, una carta habitual dels caps d’estat francesos per fer palesa la grandeur davant dels seus convidats, res va quedar-se al pap.

Macron ha entrat a l’escena internacional amb bon peu, evocant una fermesa que l’ajuda a minimitzar la seva joventut i falta d’experiència. Després del baptisme en les cimeres de l’OTAN i el G-7, el president francès no va dubtar ahir a mantenir un to alt. I si tant des de l’Elisi com des del Kremlin s’entén l’arribada de Macron com una oportunitat per acostar dos països amb profunds lligams històrics, ahir el mandatari francès no va dubtar a remarcar tot el que el separa de Putin. El president rus no es va estar de replicar amb igual contundència.

Macron va traçar algunes de les bases de la seva política exterior, en què es dibuixa, per ara, una notable continuïtat amb el mandat de François Hollande. Això implica mantenir les sancions a Rússia per la situació a Ucraïna, que el G-7 va advertir que podrien augmentar si Moscou no compleix els acords de Minsk relatius al conflicte. “Les sancions no contribueixen gens a posar fi a aquesta crisi, així que s’han d’acabar”, va etzibar Putin com a resposta. Tot i això, aviat s’espera una nova reunió a quatre (en l’anomenat format Normandia), entre Rússia, Ucraïna, França i Alemanya, per tractar l’evolució de la situació i el compliment dels acords vigents, segons va anunciar Macron. No va millorar l’entesa tampoc pel que fa a la guerra a Síria, la crisi internacional que més ha refredat les relacions franco-russes des de l’entrada de Moscou al conflicte, al 2015. L’octubre passat, Putin va anul·lar a última hora una visita d’estat a París després que des de l’Elisi se li deixés entendre que no era benvingut, segons va dir llavors el Kremlin, que acabava de vetar una resolució francesa sobre Síria al Consell de Seguretat de l’ONU. La tensió va escalar del tot a l’abril, a conseqüència d’un atac amb armes químiques del qual les potències occidentals van acusar el règim de Damasc. Emulant Barack Obama al 2012, Macron va referir-se ahir a l’ús d’armes químiques com una línia vermella que, si es traspassa, rebrà una resposta “immediata”. També va demanar més cooperació amb Moscou, principal suport de Baixar al-Assad.

Putin va mostrar-se favorable a augmentar la col·laboració amb París, però va deixar clar que no es planteja que la continuïtat del president sirià, la marxa del qual es va convertir en poc menys que una obsessió del mandat d’Hollande, es posi damunt de la taula de negociacions. “El més important és la lluita contra el terrorisme”, va avançar el mandatari rus, abans d’insistir en l’estratègia de deixar a banda la continuïtat del règim per centrar-se en Estat Islàmic. “No creiem que es pugui lluitar contra l’amenaça terrorista destruint l’Estat sirià”, va assegurar.

La ingerència russa en la campanya electoral francesa també va escenificar la fermesa amb què Macron enfronta la relació amb el seu homòleg rus. No va amagar la disconformitat amb les campanyes d’intoxicació de RT i Sputnik, dos mitjans de comunicació vinculats al Kremlin, els quals va qualificar d’“òrgans d’influència reproduint contraveritats”. Putin va lloar Marine Le Pen com a resposta. El jove cap de l’Elisi fa dues setmanes que és al poder i França es mira al mirall acomplexada pel poder econòmic xinès, la influència americana i la puixança militar russa. Però Macron va voler deixar clar ahir, una altra vegada, que París és capaç de seguir sent un actor clau en la nova escena internacional. Putin va recollir el guant.