Romeva: “Tot és impossible fins que passa, i llavors és irreversible”
El conseller d’Afers Exteriors defensa en unes conferències sobre Brexit i autodeterminació la “capacitat d’adaptació” de la UE
El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha defensat aquest dilluns que “tot és impossible fins que passa” i “llavors és irreversible”. En l’obertura de la conferència ‘Sobirania i autodeterminació en temps de Brexit’, organitzada pel Diplocat i la UPF, el conseller d’Afers Exteriors ha remarcat la “capacitat d’adaptació” que ha demostrat la Unió Europea “durant la història” per respondre a “la voluntat dels ciutadans”. Romeva ha avisat que el sorgiment de “nous i petits” països com una possible Catalunya o Escòcia independents “no ha d’espantar a ningú”, sinó que es pot veure com una “oportunitat”.
El conseller d’Afers Exteriors ha destacat la importància de construir una “identitat europea que provingui de la voluntat de viure junts” però basada “en la tria en llibertat” i no “la imposició”. Romeva ha advertit que el Brexit, per exemple, no és “la causa” dels problemes de la UE, sinó “un símptoma” de la seva “crisi d’identitat”.
“Europa continua operant com un club d’estats, i per a mi això ja no és una opció. Aquest projecte ha fracassat, pot evolucionar, però com a tal ja no funciona”, ha assegurat el conseller d’Afers Exteriors. Romeva ha avisat als líders europeus i espanyols que no es pot esperar sempre que els problemes es resolguin “per l’aparició de l’esperit sant” en “l’últim minut del partit”.
El conseller ha lamentat que els ciutadans perceben unes institucions “opaques” on és difícil veure “qui pren les decisions” i on, “moltes vegades, es deixen de banda els actors socials i institucionals més propers als ciutadans”. Segons Romeva, la crisi de la UE no és només “econòmica o institucional” sinó “democràtica”. “Aquest és el debat que hem de posar sobre la taula”, ha remarcat.
“Els governs haurien d’actuar d’acord amb les demandes de la població, d’acord amb el seu mandat”, ha indicat, insistint que els executius, tant a nivell europeu com català, han de “respondre als mandats democràtics que els pobles els donen”.
Michael Keating: “Els estats no interferiran”
La conferència del conseller Raül Romeva s’ha fet en el marc d’unes jornades sobre Brexit i Autodeterminació en què també ha participat el catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat d’Aberdeen, l’escocès Michael Keating. En declaracions a l’ACN, Keating ha advertit que l’exemple d’Escòcia i el Regne Unit del 2014 “probablement ja no” és un exemple per Catalunya perquè el govern de Londres “diu ara que Escòcia no pot fer un referèndum”.
“Res s’ha resolt al nostre país, com tampoc al vostre”, ha indicat Keating, assenyalant que el govern britànic s’està “fent enrere en el principi de l’autodeterminació” perquè diu que “només es pot fer el referèndum quan el parlament de Westminster ho decideixi”. Keating ha assegurat que si Catalunya tira endavant amb un referèndum unilateral la resta d’estats membres de la UE “seguiran al govern espanyol”.
“Els altres estats europeus diran que els catalans i els espanyols ho han de resoldre entre ells i que ells acceptaran la solució que assoleixin”, ha indicat. Preguntat sobre l’escalada de tensions a Catalunya, Keating ha dit que cal “posar les coses en context” i que la situació és molt diferent a la de “Bòsnia, Xipre o altres llocs on realment això és molt difícil”. “Aquí teniu un debat polític entre Catalunya i Espanya, però ningú està morint, està sent resolt democràticament”, ha dit. Amb tot, també ha avisat als catalans que no “idealitzin” el Regne Unit perquè “fins fa poc” la gent es matava a Irlanda del Nord. “La noció que teniu aquí és que al Regne Unit tots som pacífics i demòcrates i reconeixem l’autodeterminació, i no és veritat, és un problema vagis on vagis”, ha conclòs.
A les jornades, presentades pel secretari general del Diplocat, Albert Royo, també han participat la professora de Dret Internacional de la Universitat Autònom de Madrid, Jessica Almqvist i el catedràtic de Dret Internacional a la Universitat Catòlica de Leuven, Jan Wouters. El catedràtic de Ciència Política a la UPF i director de l’IBEI, Jacint Jordana, ha estat el moderador.
