Política

Procés sobiranista

L’estelada, bandera oficial?

Una fundació planteja que Catalunya tingui més d’una bandera oficial si esdevé independent

Proposen que l’estelada sigui la bandera civil, d’ús popular, i que representi el país internacionalment, mentre que la senyera seria la bandera d’estat, d’ús institucional

Estandarditzen el disseny de l’estelada per preservar-ne la simbologia original

L’estrella remeta l’estat lliure i el triangle, als valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat

Si Catalunya s’independitza, quina serà la bandera oficial del país? L’estelada o la senyera? ¿I si resulta que la majoria d’estelades que poblen els balcons del Principat estan tortes o fetes amb proporcions incorrectes? El creixement exponencial de l’electorat independentista i l’esclat del procés han convertit l’estelada en un ítem imprescindible dels basars xinesos i els quioscos. L’estrella combativa decora samarretes, vambes, sabatilles, polseres, mitjons i pastissos d’aniversari, amb una varietat de dissenys al gust del consumidor. Però poca broma amb les banderes: són un element essencial d’identificació i simbologia dels estats. I, amb l’estelada, ha regnat un cert caos. Per posar-hi remei, la Fundació Reeixida va presentar ahir a l’Ateneu Barcelonès una proposta per pautar gràficament l’estelada dins dels paràmetres de la vexil·lologia contemporània. És a dir, la disciplina que estudia i fixa les banderes i en té en compte tots els aspectes: històrics, visuals, semiòtics i protocol·laris. L’entitat també pretén obrir un debat digne del procés constituent pendent: quina o quines banderes ha de tenir la futura república catalana? L’estelada? La senyera?

La Fundació Reeixida proposa que Catalunya oficialitzi més d’una bandera nacional, com passa a Dinamarca, Àustria, Hongria i Andorra. En concret, planteja que l’estelada sigui la bandera civil, la que representaria l’estat en l’àmbit internacional i la que brandaria la població. Si bé va néixer com una bandera partidària o provisional, defensen que ja és prou transversal i representativa del país perquè assumeixi aquesta funció. El president de l’entitat, l’escriptor Joan-Marc Passada, va argumentar que la senyera podria esdevenir la bandera d’estat. Una bandera que el govern usaria de manera restrictiva. El dissenyador gràfic i activista cultural Jordi Avià va posar com a exemple que podria esdevenir la bandera del Parlament. Convençuts que la pluralitat de banderes al carrer és un senyal de llibertat, també van proposar que la de la Creu de Sant Jordi i la de Santa Eulàlia siguin reconegudes com a banderes històriques i s’hissin en alguns espais i monuments històrics. Passada i Avià van ser coautors, amb Oriol Falguera i Josep Porter-Moix, de la bandera negra del Tricentenari.

L’entitat, a més, oferia a l’independentisme un estàndard per posar fi a la diversitat de dissenys que han acompanyat la popularització del símbol, de manera que l’estelada es pugui reproduir amb les proporcions i els colors adients. Deixant de banda els anys en què consideren que l’estelada vermella del PSAN estava “de moda”, la fundació es basa en el disseny de Vicenç Albert Ballester, del 1918, i en fa una proposta tècnica ajustada a la simbologia originària.

I és que l’estelada, com és sabut, va néixer de la bandera cubana, amb un esperit revolucionari inqüestionable. L’estrella remetia a l’estat lliure i el triangle equilàter, als valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. Però un error de producció des de la primera versió impresa, segons explica Reeixida, va transformar el triangle equilàter en isòsceles. De manera que va passar de tenir els tres costats iguals a tenir-ne dos d’iguals i un de més llarg que la resta. Així es perd, diuen, visibilitat del triangle quan la bandera voleia i, alhora, la representació simbòlica dels tres principis republicans, sense la igualtat d’importància que garanteix l’equilàter. L’estrella de cinc puntes (símbol de l’estat independent i de l’humanisme) també es va orientar i proporcionar, asseguren, de manera errònia. La punta de l’estel ha de mirar cap amunt amb la bandera horitzontal. I aleshores, què? La fundació planteja que la bandera tingui una proporció d’1:2 i no de 2:3 (mida actual de la senyera i l’espanyola) i ha establert les proporcions i els angles de tots els elements de la bandera perquè se’n preservi el significat simbòlic. Les faixes vermelles sobre el fons groc venen de la senyera reial dels comtes reis de la corona d’Aragó. El blau i el blanc provenen de la bandera cubana i, al seu torn, són els colors revolucionaris de la bandera francesa i nord-americana. Per acabar-ho d’arrodonir, Reeixida fixa un protocol per disposar la bandera a l’asta (pel costat del triangle) i per plegar-la convenientment.

Estelada de dol
La Fundació Reeixida també proposa una versió de l’estelada per expressar el dol. Es basen en el model usat als anys trenta per Estat Català. Les faixes es cobreixen de negre i es mantenen visibles el triangle blau i l’estel blanc, com la que va cobrir el taüt d’un dels germans Badia, assassinats per pistolers de la FAI.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOSEP RULL
EXCONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT EN VAGA DE FAM

“El TC imposa la unitat d’Espanya sobre els drets fonamentals”

SANT JOAN DE VILATORRADA

Els ‘armilles grogues’ posen Macron contra les cordes

Paris

Els CDR no afluixen i alcen les barreres dels peatges

barcelona

El PSOE, Cs, el PP i els comuns carreguen contra Torra per cridar a la via eslovena

barcelona

Els ‘tories’, a punt de trencar el partit

Londres

Els nacionalistes flamencs abandonen el govern belga

brussel·les

El PSC reclama que s’adapti la formació al mercat laboral

Girona

Unes 400 persones s’apleguen davant la delegació del govern espanyol a Barcelona en suport dels presos polítics

Barcelona

Arrenca el dejuni de Montserrat, on participa Quim Torra

Monistrol de Montserrat