Les eleccions més convulses
Els britànics voten avui en uns comicis marcats pels dos últims atemptats i la seguretat
Els candidats miren de recuperar els missatges originals enmig de la confusió creada
Enmig d’extraordinàries mesures de seguretat, més de 40 milions de britànics estan avui cridats a les urnes en unes eleccions que han estat governades pel terror i la mort provocats pels atemptats de Manchester i Londres. Els dos atacs han portat el debat a la seguretat i el terrorisme, un terreny que cap dels candidats esperava al començament de la campanya i que podria ser decisiu.
Tots els candidats estan intentant treure rèdit de l’atemptat de diumenge al pont de Londres, un fet inusual al Regne Unit, ja que aquí els polítics acostumen a unir-se en qüestions que consideren d’interès nacional, com va passar després dels atemptats del 7 de juliol del 2005. Aquest cop no ha estat així. El candidat laborista, Jeremy Corbyn, va arribar a demanar la dimissió de la primera ministra, Theresa May.
Els laboristes consideren que les retallades perpetrades pels conservadors de 686 milions d’euros i 19.000 agents de policia, un 13% del total, entre el 2010 i el 2016, mentre May era la ministra de l’Interior, van influir en la prevenció del terrorisme. Els conservadors volen portar a terme més retallades, mentre que Corbyn proposa un increment de 10.000 agents de policia.
Theresa May nega aquesta relació i assegura que els diners retallats els han invertit en recursos dels serveis secrets. No se sap fins a quin punt els atemptats afectaran el resultat de les eleccions. Ni a quin candidat afavoriran més. Alguns experts creuen que els votants podrien castigar les retallades de May en la policia. D’altres, que May s’ha pogut mostrar com una líder ferma que cal al país en aquests moments complicats. Les enquestes indiquen que els tories han perdut l’avantatge que tenien al començament de la campanya, que era de més de 20 punts. Alguns sondejos apunten que s’ha reduït a 4 punts i fins i tot a un punt.
Promeses
Es considera, però, que May va començar a perdre suport en les enquestes quan va presentar en el seu manifest l’impost que obliga els pensionistes a pagar-se l’atenció sociosanitària. La taxa, batejada per Corbyn com “l’impost de la demència”, va provocar la rebel·lia dels pensionistes, que formen el gruix del seu electorat. No ha quedat clar què farà amb aquest impost si guanya. Davant la controvèrsia, May va recuperar el discurs del Brexit.
May va anticipar les eleccions fa 50 dies per incrementar la majoria mínima que va aconseguir al Parlament el 2015 David Cameron i, de passada, per acabar d’enfonsar els laboristes, que es troben en un profunda crisi i que s’apunta que estan a punt de trencar-se com a partit. De fet, diversos pesos pesants del partit, com ara el centrista Tony Blair, han fet campanya contra Corbyn, que aposta per un programa totalment d’esquerres amb una gran inversió en la sanitat pública i la renacionalització de la xarxa ferroviària i les empreses energètiques, privatitzades per Cameron.
Ahir els principals candidats tractaven com podien de recuperar els seus missatges originals. May va enviar un missatge molt contundent per incrementar els poders de la policia i dels serveis secrets i controlar el ciberespai en detriment de llibertats individuals. May, que va fer campanya a favor de la Unió Europea (UE) en la consulta europea, va recuperar el missatge del Brexit i contra la immigració. “El nostre futur serà més brillant a fora de la UE”, va prometre. Amb aquest missatge tan contundent pretén quedar-se dos milions de vots de l’UKIP, el partit antieuropeu i anti-immigració, especialment al nord d’Anglaterra, que podrien donar-li una àmplia majoria.
“Tenim 24 hores per salvar l’NHS [la sanitat pública]”, va ser el crit de guerra de Corbyn ahir. El líder laborista va rebre l’ajut inesperat de l’alcalde Londres, Sadiq Khan, que no s’avé gaire amb ell però que es va erigir en un autèntic líder després de l’atemptat de Londres. Khan és britànic, musulmà practicant, fill d’immigrants pakistanesos i humil. Va saber captar el sentiment de la gent i va condemnar els terroristes islàmics i les retallades conservadores.
LES XIFRES
La consulta divideix Escòcia
Les eleccions a Escòcia estan marcades pel referèndum d’independència que ha inclòs el Partit Nacional Escocès (SNP) en el seu manifest i que és la gran qüestió de fons. La líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, va repetir ahir que vol donar als escocesos la oportunitat de decidir entre la independència o el Brexit dur que proposen els tories. Una enquesta ahir deia que un 15% dels votants del no en la consulta del 2014 (un 55% van votar no a la independència) es passarien al sí en cas que tornés a guanyar May i serien determinants per guanyar una nova consulta. Els votants laboristes es decantarien més cap al costat unionista. Les enquestes indiquen que l’SNP trauria entre 42 i 47 escons a Westminster, dels 59 que hi ha en joc (el 2015 en van treure 56) i els tories, fins a 12 (en tenen un). Sturgeon va declarar que una majoria nacionalista li donaria legitimitat per convocar un nou referèndum amb la intenció, ara sí, de guanyar-lo.
