Política

May ja té un pacte

La primera ministra britànica podrà governar amb acords puntuals amb el DUP

Merkel no veu motius per ajornar la negociació

Forcen la dimissió dels assessors més propers a la ‘premier’

Contra rellotge, Theresa May està acabant de definir el seu gabinet i ha arribat a un principi d’acord amb el Partit Democràtic Unionista (DUP) d’Irlanda del Nord per governar amb el seu suport puntual, segons va anunciar ahir a la nit un portaveu de Downing Street. El calendari s’exhaureix el 19 de juny, quan la reina farà el discurs d’inauguració del Parlament. May necessita els deu diputats del DUP per poder governar, ja que va quedar a vuit de la majoria.

May no ha fet cap canvi en la recomposició del seu gabinet. Philip Hammond continua com a ministre de Finances tot i els rumors durant la campanya que feien pensar que seria reemplaçat. Hammond és partidari d’un Brexit suau –conservar la lliure circulació de persones a canvi de seguir tenint accés al mercat únic–. També es mantenen Boris Johnson al capdavant del Ministeri d’Afers Estrangers, David Davis com a ministre del Brexit, Michael Fallon a Defensa i Amber Rudd –que va guanyar a la seva circumscripció per només 346 vots– a Interior.

La primera ministra ha quedat molt debilitada després de la humiliació electoral. Ahir els seus dos principals assessors, Fiona Hill i Nick Timothy, que van definir el manifest electoral, es van veure forçats a dimitir per una amenaça de rebel·lió dins del seu partit. Li exigien que els fes fora. Un dels seus errors va ser incloure l’impost perquè els pensionistes paguin amb les seves cases l’ajut sociosanitari.

May està sent molt qüestionada dins el seu partit per haver convocat eleccions abans del Brexit i haver perdut la majoria que tenia al Parlament. Una enquesta interna conservadora mostrava que el 59,5% dels tories creuen que hauria de dimitir. Dins del partit, es dona per fet que May no durarà més d’un any. Hi ha qui diu que ni tan sols arribarà a Nadal i que per això no ha fet canvis al gabinet. S’assenyala Rudd, Johnson, Hammond i Davis com a possibles successors.

Tampoc se sap fins a quin punt podrà mantenir la promesa d’un Brexit dur –sortir del mercat únic i trencar tota relació amb la Unió Europea– i d’aixecar-se de la taula de negociació si no li agrada el pacte, ja que ara els laboristes tornen a ser forts i haurà de consultar qualsevol decisió, precisament el que volia evitar amb les eleccions. Amb aquest panorama incert al seu voltant, Theresa May seurà a negociar amb Angela Merkel i els negociadors europeus el dia 19 de juny. Hi arribarà molt feble. No obstant això, la cancellera alemanya ha dit que no veu cap motiu pel qual el Regne Unit no es pugui cenyir al pla de negociacions. “Volem negociar ràpidament i ser fidels al calendari, i no veig res que suggereixi que les negociacions no puguin començar quan havíem acordat”, va dir Merkel ahir. Per la seva banda, Michael Fuchs, assessor de Merkel, va declarar a la BBC que May ha d’afrontar el resultat electoral i suavitzar el discurs.

Mentrestant, ahir es va fer públic el preacord amb el DUP, que sens dubte tindrà un preu per als tories, tot i que tots dos són conservadors i partidaris de la sortida de la UE. Els unionistes volen un Brexit suau i són favorables a la immigració per tal de poder mantenir les fronteres obertes amb la República d’Irlanda del Nord pels beneficis comercials que comporta. Exigeixen que el govern de Londres assumeixi els 350 milions de lliures de subsidis europeus en agricultura que perdran quan surtin de la Unió Europea. També volen reduir l’impost a les empreses al 12,5%, el nivell d’Irlanda, i que May es faci enrere en els plans per eliminar la garantia que les pensions creixin en el mateix percentatge que la inflació, la mitjana salarial o el 2,5% cada any, conegut com “la triple clau”.

Demanen també que posin fi a les restriccions contra les desfilades de la fraternitat protestant de l’orde d’Orange establertes per evitar enfrontaments amb els catòlics a Irlanda del Nord. Un altre punt controvertit són les seves polítiques socials, ja que s’oposen a l’avortament i als matrimonis gais. La líder conservadora escocesa, Ruth Davidson, que és lesbiana i està a punt de casar-se, s’oposa a cap pacte per una qüestió de principis.

59,5
per cent
dels ‘tories’ consideren que Theresa May ha de dimitir, segons una enquesta interna.

Els riscos del pacte amb el DUP

dpostico

El pacte entre el DUP i els tories podria tenir conseqüències a Irlanda del Nord, segons van advertir alguns pesos pesants republicans del Sinn Féin. Temen que Londres pugui perdre la neutralitat en les converses per restablir el govern a Stormont i faci concessions als unionistes protestants del DUP. El govern nord-irlandès, compartit entre republicans i unionistes –segons els Acords de Pau del 1997–, està suspès des del gener, quan el Sinn Féin en va sortir acusant el DUP de corrupció. En les eleccions del març, el Sinn Féin va fregar la victòria. Els dos partits encara no s’han posat d’acord per formar govern i, si no ho fan, seran governats des de Londres. El Sinn Féin ha dit que no acceptarà que Irlanda del Nord sigui governada des de Londres pel DUP. El republicà Alex Maskey va expressar ahir la seva preocupació per l’impacte que un acord de May amb el DUP pugui tenir en el procés de pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Marchena es tria per jutjar l’1-O

madrid

Un advocat dels escopeters dubta de la ferida d’Español

barcelona

Un tribunal que ni respecta el català

barcelona

Maragall deixa el govern demà i se centra en l’alcaldia

BARCELONA
Estats units

Ivanka Trump va usar per a temes de la Casa Blanca el correu personal

El PSC deslliga del pressupost estatal un aval al català

barcelona

Nova ofensiva d’Itàlia contra les ONG que salven vides al Mediterrani

Roma

Pressió judicial a Trump

Barcelona

Cuixart insta a la unitat civil i institucional contra l’Estat de tics “franquistes”

barcelona