parlament europeu
llengua
Eurodiputats desobeeixen i parlen català al plenari del Parlament Europeu
El president de l’Eurocambra va vetar una iniciativa de Terricabras per permetre l’ús de llengües no oficials pel 25è aniversari de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries
El català s’ha parlat al plenari del Parlament Europeu per primera vegada. L’independent Francesc Gambús ha estat el primer en desobeir aquest dilluns a la nit el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, i a parlar en català per commemorar el 25è aniversari de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (ECRML). ERC, el PDeCAT i Esquerra Unida també ho han fet. Segons ha pogut saber l’ACN, l’italià va vetar la petició de l’Intergrup de Minories de l’Eurocambra per permetre i oferir interpretació “excepcionalment” de les llengües no oficials en el plenari el dia 12 de juny, en motiu del 25è aniversari de la Carta. De fet, el vicepresident Pavel Telicka ha avisat abans de l’inici que parlar en alguna llengua no oficial estava “prohibit”.
“Sé que algú ha proposat la possibilitat de parlar en la seva llengua més enllà de les llengües oficials de la UE, no és possible així que seguirem amb les llengües oficials de la UE”, ha assegurat el txec abans de donar els torns de paraules, clarament avisat pels serveis del Parlament Europeu de la possibilitat que alguns eurodiputats intentessin parlar en català o basc.
L’eurodiputat independent Francesc Gambús ha estat el primer en parlar en català, desafiant el reglament de l’Eurocambra, que només permet la interpretació en una de les 24 llengües oficials. Telicka l’ha aturat en dues ocasions, primer pensant que la interpretació en anglès no funcionava, i després per preguntar-li en quina llengua parlava. “Està parlant en català? Em temo que he d’aplicar el que he dit abans, Tajani no ho ha permès”, ha dit el txec. “Entenc que el reglament no prohibeix que utilitzi una altra llengua, simplement diu que no m’interpretaran”, ha dit Gambús, que ha insistit en parlar en català i ha defensat poder parlar amb la seva “llengua materna”.
La iniciativa de permetre parlar en català, promoguda per Josep Maria Terricabras dins de l’Integrup de Minories, havia rebut l’aval de l’assessor sobre ciutadania i llengües de Tajani, Markus Warasin, però finalment l’havia tombat el seu cap de gabinet, l’espanyol Diego Canga. Confós per la insistència de Gambús per parlar en català, Telicka, que presidia en aquell moment la cambra, li ha permès continuar. “Si us plau, segueixi”, li ha dit, remarcant que no tindria interpretació. A partir de llavors, el txec ha permès a tots els eurodiputats a parlar en llengües no oficials. El reglament diu que en cas que un eurodiputat parli una llengua no oficial, se li permetrà seguir, però sense traducció simultània.
Les intervencions
“El president Tajani, abans de ser elegit, es va comprometre a defensar la diversitat lingüística”, ha recordat Josep Maria Terricabras en la seva intervenció. “Aquesta era una bona ocasió per complir el seu compromís. Però no hem trobat, en ell, el recolzament que era lògic d’esperar”, ha admès el republicà. “Ho lamento”, ha afegit, després d’intentar negociar durant mes i mig que el Parlament Europeu s’embarqués en la iniciativa de promoure el multilingüisme pels 25è anys de la Carta Europea de les Llengües. “Confio que en el futur hi hagi més visió i més decisió en defensa del plurilingüisme en la presidència i en aquest parlament”, ha remarcat.
Terricabras ha parlat en català, desobeint el reglament del Parlament Europeu, que només permet l’ús de les 24 llengües oficials de la Unió Europea. Però com ell, també ho han fet els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (PDeCAT) i Francesc Gambús (Independent) i la valenciana Marina Albiol (Esquerra Unida). El basc Josu Juaristi (Bildu) ha parlat amb euskera i Lidia Senra (Alternativa galega) en gallec. Jordi Solé ha aprofitat la seva intervenció per parlar del referèndum de l’1 d’octubre, però en anglès.
“Mentre el català estigui prohibit en aquest parlament i la democràcia europea no pugui imposar-se als vetos dels governs espanyols, la UE s’afebleix i s’allunya dels catalans i catalanes”, ha assegurat l’eurodiputat del PDeCAT, Ramon Tremonsa. “Avui hem decidit desobeir. No m’interpretaran o potser em treuen la paraula, però és la nostra forma de denunciar que fa 25 anys que es va signar la Carta de Llengües Regionals i Minoritàries i encara no podem parlar amb la nostra llengua en el parlament que suposadament representa tots els ciutadans i ciutadanes d’Europa”, ha assegurat Albiol.
El ’no’ de Tajani
Terricabras, co-president de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, va proposar en nom del grup al president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, la possibilitat de permetre l’ús de llengües no oficials. En una sèrie de correus electrònics el 3, el 17 i el 30 de maig, Terricabras i els dos altres presidents del grup – l’hongaresa del PP Kinga Gál i el liberal finlandès Nils Torvalds-, van exposar a l’italià que la iniciativa “podria ser un important gest simbòlic d’obertura cap a la diversitat lingüística del Parlament Europeu” i un “homenatge pertinent” per l’aniversari de l’ECRML, que és el proper 25 de juny.
En la seva primera carta, Terricabras, Gál i Torvalds van demanar a Tajani que permetés “l’ús excepcional de llengües minoritàries o d’altres llengües diferents de les 24 oficials de la UE” durant el torn d’intervencions dels eurodiputats de la sessió del 12 de juny a Estrasburg. De fet, Markus Warasin, l’assessor de Tajani en les relacions amb els eurodiputats, els ciutadans, les illes, les regions perifèriques i les minories lingüístiques, va veure la proposta amb bons ulls i va “encoratjar” els parlamentaris a plantejar la iniciativa al president de la Cambra per escrit.
Però el cap de gabinet del President de l’Eurocambra, l’espanyol Diego Canga, va tombar la iniciativa. En un correu electrònic, va assegurar que “la Unió Europea no és part de la Convenció” que va aprovar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i que “diversos estats membres de la UE, com Bèlgica, Bulgària, Estònia, Grècia, Irlanda, Letònia, Lituània i Portugal, ni han firmat ni han ratificat la Carta”.
Tot i que els tres eurodiputats van demanar per escrit una reunió formal a Tajani per explicar-li en persona la seva proposta i trobar maneres de permetre que formés part de les activitats oficials del Parlament, el president mai els va rebre i ni tan sols va contestar a la petició. En un correu electrònic que ha pogut veure l’ACN, Canga va dir-los que Tajani “dona suport a la diversitat lingüística com a expressió de la riquesa cultural i de tradicions d’Europa” però que “l’ús de llengües no oficials al plenari no està previst en la norma 158 del reglament del Parlament Europeu”.
El cap de gabinet de Tajani va assegurar en la seva resposta que l’any 2006 la mesa del Parlament Europeu va decidir “no oferir la possibilitat d’interpretació” a les llengües no oficials “pel plenari i d’altres reunions oficials del Parlament”. Canga va explicar que Tajani considera “apropiada” aquesta decisió i que per això “ha decidit no allunyar-se de la línia adoptada per la mesa el 2006” i rebutjar permetre l’ús i la interpretació de les llengües no oficials el 12 de juny, com volien els membres de l’Integrup de Minories.
Durant la campanya per assolir la presidència de l’Eurocambra, Tajani es va comprometre per escrit amb els eurodiputats catalans a no posar obstacles a l’ús del català al Parlament Europeu i a donar suport a les iniciatives plantejades que ho permetessin.
