El TSJC ja investiga Borràs
El tribunal accepta la querella del fiscal contra la consellera de Governació i l’exsecretari per la compra d’urnes
Veu indicis de prevaricació, desobediència i malversació
El govern ho qualifica d’“urnafòbia”
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), finalment, ha admès a tràmit la querella de la fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l’exsecretari general de Governació, Francesc Esteve, per haver engegat la compra de les urnes per al referèndum, segons va informar ahir l’alt tribunal català. Aquest és el primer procés penal obert contra el govern català per impulsar la consulta ciutadana, prohibida pel Tribunal Constitucional. El TSJC, a més, detalla que investiga Borràs i Esteve pels tres delictes de què els acusa la fiscalia: prevaricació, desobediència i malversació de fons públics. Aquest darrer sí que implica penes de presó. Des del govern català es va reiterar que la seva actuació, amb la compra d’urnes, està emparada per la legalitat.
El silenci que durant gairebé un mes ha mantingut la sala civil i penal del TSJC vers la querella que el 19 de maig va presentar-li la fiscalia contra Borràs va fer interpretar a més d’un que els magistrats de l’alt tribunal català dubtaven de la seva versemblança. Amb la resposta d’ahir, es fa palès que la sala civil i penal del TSJC ha viscut més un problema de falta de magistrats, amb la marxa i la baixa de la meitat de la plantilla, que no pas un cisma jurídic amb la fiscalia. I és que la querella de la fiscalia contra Borràs va trigar setmanes a registrar-se, i la ponent designada, dilluns passat, només ha trigat una setmana a admetre-la a tràmit en considerar que hi ha “suficients indicis” delictius contra una integrant del govern català. La instructora del cas de les urnes és Mercedes Armas, magistrada de l’Audiència de Barcelona, que des del gener passat reforça la reduïda plantilla de la sala civil i penal el TSJC.
Una altra lectura possible, segons experts judicials, és que el TSJC esperava una ampliació de la querella (com es va fer en el cas Forcadell i la mesa del Parlament) amb l’anunci que va fer el president Carles Puigdemont de la data del referèndum l’1-O i la pregunta concreta. La falta d’un document signat va provocar que la fiscal presentés, la setmana passada, una ampliació de la querella de fets, però no contra persones.
A quarts d’una del migdia, la consellera i el director del gabinet jurídic de la Generalitat van rebre la notificació d’un representant del TSJC al Palau de la Generalitat, coincidint amb la reunió setmanal del Consell Executiu. Tots els membres del govern, amb Carles Puigdemont al capdavant, van acompanyar Borràs i Esteve a signar el document amb què se’ls informava de l’admissió a tràmit de la querella, en una nova escenificació de l’actuació col·legiada i corresponsable del govern amb el referèndum.
La portaveu de l’executiu, Neus Munté, va insistir que la querella “no se sustenta en cap base jurídica” tenint en compte que la Generalitat té competències per comprar urnes, tal com han fet altres comunitats autònomes, d’acord amb l’Estatut. Borràs va titllar l’Estat espanyol d’“urnafòbic i demofòbic.”
La també consellera de la Presidència va defensar que estan “totalment convençuts” de la legalitat de l’expedient. De fet, l’acord marc per a la preselecció de les empreses proveïdores d’urnes ha seguit el corresponent procés de licitació en espera que s’homologuin definitivament les dues empreses que s’hi van presentar: Plastic Express, SA i UTE Espai World SL y Suministros Integrales Futbida, SL. Per Munté, les acusacions del fiscal tenen un “caire preventiu” perquè la Generalitat no ha vulnerat la legalitat. Encara més, sosté que el temps que ha passat entre la presentació i l’admissió a tràmit de la querella reforça l’argumentari de la Generalitat.
No obstant això, la sala del TSJC, formada pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC; Carlos Ramos i Mercedes Armas, considera que la querella de la fiscalia compleix els dos requisits fonamentals per admetre-la a tràmit. Aquests són la “versemblança”, amb la veracitat dels fets relatats, i la “tipicitat”, que els fets encaixin en algun tipus penal.
Ara la instructora demanarà la documentació al Parlament i no trigarà a citar a declarar com a investigats la consellera Borràs i la seva mà dreta en el departament.
LES FRASES
Fets de “fàcil constatació”
En la resolució, el TSJC afirma que del “profús relat de fets” que la fiscalia exposa en la querella, “tots ells són de fàcil constatació”, en tractar-se –afegeix– d’“actes i fets que han tingut l’oportuna publicitat en diaris oficials, a més d’haver estat recollits en els mitjans de comunicació”. Hi afegeix que de tota aquesta informació “es desprèn l’existència d’indicis suficients de la concurrència dels tipus delictius que considera la fiscalia”, que són prevaricació, desobediència al TC i malversació de fons públics.
Abans d’aquesta conclusió, el TSJC reprodueix els fets realitzats pel govern català i que a parer de la fiscalia són per “emmascarar” la posada en marxa del referèndum. Així, recull que per a la fiscalia “cap llei en les quals s’emprara l’acord marc per al subministrament d’urnes pot servir de suport a les pretensions referendàries”, i que a més existeix un conveni marc amb l’Estat pel qual aquest cedeix materials a la Generalitat per celebrar eleccions.