Macron admet la responsabilitat de França en els fets del Vél’ d’Hiv’

Un dels episodis més obscurs i silenciats de la història de França va tenir lloc el 16 de juliol de 1942 a l’anomenat Velòdrom d’Hivern, popularment conegut per la form abreujada Vél d’Hiv’. Ahir va fer just 75 anys. Amb l’ajuda del govern col·laboracionista de Vichy, 13.152 jueus, la majoria dones i nens, van ser detinguts per la policia francesa a París i els seus suburbis. Deportats al camp de concentració d’Auschwitz (Polònia), en van sobreviure menys d’un centenar. El president de França, Emmanuel Macron, en la línia del seu predecessor, Jacques Chirac – que havia reconegut els fets el 1995– va reafirmar, ahir, la responsabilitat francesa en el fets davant del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en la primera visita oficial a l’Elisi. “Rebutjo l’acomodament dels qui fan veure que Vichy no era França. Vichy no eren tots els francesos, però era l’Estat i l’administració de França”, va assegurar durant l’acte de commemoració per les víctimes dels fets del Vél’ d’Hiv’. Les seves paraules responien directament a un dels últims comentaris de Marine Le Pen, que negava la responsabilitat francesa en els fets. Va recordar que van ser les forces de l’ordre franceses les que es van encarregar de les detencions, que “no hi va haver ni un sol alemany”, que la realitat és “implacable” i que “amagar-la, insulta la nostra memòria col·lectiva”, assenyalava. Un nombre indeterminat de jueus, previnguts per la Resistència francesa o amb la complicitat d’alguns policies, van poder escapar, però van ser pocs.

Dels 350.000 jueus que hi havia al país el 1940, 170.000 eren estrangers, la majoria fugits d’Alemanya. A França, els jueus estaven fitxats des del 1940, portaven l’estrella de David de color groc cosida a la roba i les autoritats coneixien les seves adreces, així que l’escorcoll va ser relativament fàcil. Macron no es va limitar a comentar el passat, sinó que també va dirigir una part de la seva intervenció a advertir que a la França actual “el racisme i l’antisemitisme segueixen presents, encara que amb noves aparences”.

En la primera trobada entre Macron i Netanyahu, el mandatari va reiterar la posició francesa en el conflicte entre israelians i palestins: a favor dels dos estats i en contra de la proliferació de colònies jueves dins dels territoris ocupats. El primer ministre israelià va argumentar que els palestins es neguen a reconèixer un Estat jueu independent, “al marge de les fronteres que tingui”, i va aprofitar per manifestar la inquietud del seu país “davant qualsevol forma d’agressió” per part d’Estat Islàmic o de l’Iran.

Macron continua la seva agenda de trobades amb mandataris internacionals. Ahir, es va reunir per primer cop amb Netanyahu i divendres, dia de la festa nacional francesa, va convidar Trump a París perquè assistís a la desfilada militar. Al matí, s’havia reunit amb la cancellera alemanya, Angela Merkel. La visita del president dels EUA a París s’ha interpretat, segons la premsa alemanya, com un intent de Macron de marcar perfil i erigir-se com a nou líder europeu, davant de la falta d’entesa que han mostrat Merkel i Trump.