judicial
memòria històrica
Frustrada la demanda de Lleida Lliure de Franquisme
L’entitat havia escollit el 18 de juliol per denunciar l’immobilisme de la Paeria amb els carrers d’alcaldes franquistes, però no va poder acudir al jutjat per falta de documentació municipal
Fre imprevist a la demanda que el col·lectiu Lleida Lliure de Franquisme vol presentar contra l’Ajuntament de Lleida. L’entitat antifranquista havia escollit el 18 de juliol com a data per denunciar al jutjat l’incompliment de la llei de memòria històrica per part de la Paeria a causa del nomenclàtor que manté en alguns carrers de la ciutat. Però no va ser possible presentar ahir a la demanda perquè, segons la plataforma, la Paeria no ha presentat tota la documentació que se li havia requerit judicialment. La portaveu de Lleida Lliure de Franquisme, Rosa Peñafiel, lamenta l’actitud de l’Ajuntament de Lleida. “Menysprea la memòria històrica”, explica, i creu que la Paeria ha actuat de manera intencionada. Amb aquest comportament, hi afegeix, “a més de menystenir la proposta de retirar els nou carrers a personatges franquistes, també menysté els requeriments judicials”.
Clara Barbal, membre de la plataforma, ha explicat que el jutjat els va notificar l’11 de juliol que l’Ajuntament de Lleida, com a part demandada, no havia pogut reunir els expedients que la plataforma podria usar com a prova en un judici per demostrar que no s’està aplicant la llei de memòria històrica. Aquests documents són, per exemple, les adhesions de les entitats de la plataforma al recurs administratiu de la Crida del desembre per demanar la retirada dels carrers. També un informe de l’historiador David Sancho, complementari a la comissió d’experts. Mentre que la comissió d’experts defensava que el criteri per fixar el nomenclàtor era polític, Sancho presentava una biografia detallada amb el paper que les nou persones havien tingut en la dictadura que reforça la tesi de la plataforma.
LA FRASE
LA XIFRA
L’efecte 18 de juliol queda diluït
La demanda s’havia de presentar abans del 20 de juliol, després que el jutjat contenciós de Lleida acceptés el recurs presentat el passat 20 de març per col·lectius polítics, memoralístics i sindicals aplegats en el manifest Lleida Lliure de Franquisme. Denunciaven el “silenci administratiu” a la petició que el grup municipal de la Crida per Lleida - CUP va fer a alcaldia per la substitució dels nou carrers amb noms de reconeguts franquistes (Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya).
El jutjat va marcar com a data màxima el dia 20 de juliol perquè la plataforma presentés la demanda al contenciós i Lleida Lliure de Franquisme va escollir presentar-la el dia 18 perquè coincidia “amb la commemoració dels 81 anys de l’Alzamiento feixista de 1936 del general Francisco Franco”. Amb la documentació incompleta, el jutjat ha ajornat el termini per presentar la demanda i no tornarà a fixar data previsiblement fins al setembre.
