La democràcia no té preu

De debò es pensen que amenaçant-nos econòmicament ens farem enrere? De debò creu el govern espanyol que el camí per aturar la voluntat de la gent del país de votar i decidir el futur és instrumentalitzant ara el Tribunal de Cuentas per amenaçar el patrimoni dels ja condemnats per posar urnes?

Si és així, que sàpiguen que no només no ens farem enrere sinó que incrementen exponencialment el desig de votar per decidir i el nostre compromís amb la democràcia i l’1 d’Octubre. Aquest país no renunciarà a votar i ho farà amb tota la dignitat. I si el preu sobrevingut amb el qual ara el govern del PP vol aturar que la gent d’aquest país voti l’1 d’Octubre és una responsabilitat de 5 milions d’euros, que no dubtin que aquest país no deixarà ningú compromès amb la llibertat a l’estacada. No permetrem aquest nou abús que no té cap més intenció que intimidar el conjunt de la població. El 9-N vam votar 2.344.828 persones, en un procés participatiu exemplar. És a dir, 2,1 euros per vot és la factura econòmica que ara ens volen girar. No tinc cap mena de dubte que cap dels vam participar en la votació –i gosaria dir també que molts dels que pel motiu que sigui no van anar a votar aquell dia– estaran més que satisfets d’aportar aquesta quantitat per fer front a la nova ofensiva del govern espanyol, ara sobre el patrimoni de les quatre persones ja condemnades del govern que presidia Artur Mas. I òbviament, abordant la creació d’una caixa de resistència al servei de la defensa de la democràcia i plantejant les iniciatives corresponents en tots els àmbits. Estem davant un episodi insòlit i, malgrat tot, no ens sorprèn. Com tampoc ens sorprèn que no es demani cap responsabilitat per l’afer Castor, que suma 1.350 milions, o pel rescat de les radials de Madrid, de 3.718 milions, o pel rescat fraudulent dels bancs, que ha costat desenes de milers de milions d’euros, entre molts d’altres. O pels qui s’han fos irresponsablement els 60.000 milions de la guardiola de les pensions, veritable amenaça de futur per al conjunt dels nostres jubilats. Així funciona el Règim del 78. Pal a qui posa les urnes, pastanaga als que ens han estat a punt d’arruïnar.

Les darreres setmanes hem vist com s’accentua l’amenaça sobre el patrimoni personal de tots aquells que gosin treballar per tal que la gent d’aquest país pugui votar l’1 d’Octubre. Fins i tot ja s’està amenaçant hipotètics voluntaris sense cap rubor. Em pregunto, quan parlen del patrimoni personal, el quantifiquen i ens assenyalen, si ens estan dient que volen desposseir els nostres fills d’un sostre on viure. Em pregunto si tota resposta a la voluntat de la gent de votar és l’amenaça de prendre’ns-ho tot. Em pregunto si la voluntat de perjudicar la ciutadania i els seus ciutadans és el manual que distribueix el govern espanyol del PP als seus aliats polítics i mediàtics. Em pregunto si allò que hem pogut veure i escoltar fa uns dies a Las cloacas de Interior, el rigorós documental dirigit per Jaume Roures, és l’estratègia que guia tothora als que volen impedir al preu que sigui que votem. Allò de “nos hemos cargado el sistema sanitario” revela la maldat inconfessable d’aquells que no dubten a conspirar per perjudicar el conjunt de la societat catalana, tots i cadascun de nosaltres. Saben quines responsabilitats s’han exigit a les dues persones que conspiraven per delinquir des de les institucions de l’Estat? Cap. La impunitat més absoluta ha estat la resposta, amb el silenci còmplice del gruix dels partits polítics espanyols i de les seves corretges de transmissió.

Seguim i seguirem, serenament. Amb el cap ben alt. Treballant per un futur pròsper, per una societat més justa, a favor dels emprenedors, al servei de la majoria, potenciant les inversions, potenciant les exportacions, batallant per unes millors infraestructures, al servei de l’economia productiva, al servei del bé col·lectiu, sent generosos amb tothom, intentant mantenir les millors relacions amb la societat espanyola. I parlant amb tothom, sempre, a tota hora. També amb el govern espanyol, per descomptat. Ara bé, tothom ha de saber que hi ha una cosa a la qual no renunciarem mai, i és a servir el conjunt dels nostres ciutadans facilitant que puguin dipositar una papereta en una urna per expressar la seva opinió. Perquè si ho féssim no només estaríem traint un mandat ciutadà, estaríem condemnant el conjunt del nostre país a la resignació i a la desesperança i a deixar el futur dels ciutadans catalans en mans d’aquells que no volen que ens en sortim ni com a país ni com a societat.