Procés sobiranista
El sí guanyaria l’1-O amb un 67,5% de participació
El gros de l’electorat de tots els partits aniria a votar
Els contraris a la independència, dividits entre votar-hi en contra i abstenir-se
L’independentisme està molt mobilitzat però perd suports
Participació alta, un sí clarament majoritari basat en un electorat independentista molt mobilitzat, i divisió entre els contraris a la independència entre l’opció de votar i quedar-se a casa. Aquesta és la radiografia que fa el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió sobre el referèndum de l’1-O i la salut política dels defensors i els detractors d’un estat per a Catalunya. La primera enquesta del CEO des que el govern de Carles Puigdemont va anunciar la data i la pregunta del referèndum fa una fotografia que, si es confirmés a les urnes, legitimaria la votació unilateral: la participació arribaria al 67,5%, els partidaris de la independència guanyarien amb el 62,4% dels vots i els contraris arribarien al 37,6%. A les eleccions al Parlament, JxSí i la CUP no sumarien majoria absoluta per la franja baixa de la forquilla, i sí per l’alta. Segons el CEO, la coalició independentista obtindria entre 60 i 63 escons (el 27-S, 62) i la CUP entre 6 i 8 (ara en té 10).
L’electorat, per lliure
La majoria de l’electorat dels comuns aniria a votar l’1-O, tot i la posició encara per definir dels d’Ada Colau: un 29,7% ho faria en contra de l’estat català, un 23,6% a favor i un 17% encara dubta si votarà. Curiosament, la majoria de l’electorat de C’s, el PSC i el PP també preveu anar a votar per fer valdre el no; un 45,5%, un 49,1% i un 57,6%, respectivament. El cas dels populars, que intenten aturar el referèndum des de La Moncloa, és especialment paradigmàtic: una majoria àmplia dels seus votants sembla decidida a marcar la creueta del no.
La participació, no obstant això, baixaria respecte de la que recollia l’anterior baròmetre, del març passat, i que arribava al 73,4%. Des d’aleshores, quan es pregunta en genèric als enquestats si estan a favor de la convocatòria d’un referèndum, els que defensen que es faci tant si ho vol com si no el govern espanyol baixa lleugerament del 50,3 al 48%, mentre que els partidaris d’una votació acordada es mantenen immòbils en el 23%. En aquest cas, l’electorat de CSQP és majoritàriament partidari d’un referèndum unilateral (el 45,6%) i, en menor mesura, acordat (30,2%). El treball de camp es va fer entre el 26 de juny i l’11 de juliol. Entremig es presentava, el dia 4, la proposta de llei del referèndum. El marge d’error de l’enquesta és de ±2,53.
La victòria del sí l’1-O difícilment es podria capgirar si el bloc del no es manté, com fins ara, dividit entre els abstencionistes i els que sí que anirien a votar per fer-se sentir. Només una mobilització massiva improbable dels detractors de l’estat català podria canviar les coses. Ara bé, segons el CEO, els contraris a la independència continuen sent majoritaris a Catalunya (un 49,4%) i els independentistes (un 41,1%) pateixen una tendència a la baixa que es consolida des de l’octubre del 2015.
Menys independentistes
En el baròmetre del març, els favorables a la independència arribaven al 44,3%. Un retrocés respecte al juny que, segons el director del CEO, Jordi Argelaguet, “és estadísticament significatiu” i supera amb escreix el marge d’error de l’enquesta. Aquesta davallada té una rèplica en la pregunta sobre què hauria de ser Catalunya. La majoria respon que un estat independent (34,7%). Els segueixen els que advoquen pel manteniment d’una comunitat autònoma (el 30,5%), els que s’imaginen un estat dins d’una Espanya federal (21,7%) i els que volen una regió d’Espanya (5,3%).
L’històric situa el suport a l’estat independent als nivells del juny del 2012, quan el procés encara no havia començat. El màxim registrat va ser del 48,5% el novembre del 2013, poc després de la històrica Via Catalana organitzada per l’ANC. La baixada més pronunciada es va produir entre l’octubre i el desembre del 2014, quan es va passar del 45,3 al 36,2%, amb el 9-N entremig i un canvi tècnic molt rellevant. La mostra de l’enquesta es va reajustar, adequant els percentatges dels nascuts a Catalunya, que estaven sobrerepresentats, a les proporcions del padró. Tot plegat complica l’anàlisi de la davallada de l’independentisme, que sí que s’hauria produït però menys pronunciada.
El líder més valorat és el vicepresident Oriol Junqueras, amb un 5,17. És l’únic que aprova. El segueix Puigdemont amb un 4,88, i Xavier Domènech (Catalunya en Comú) amb un 4,78. Miquel Iceta (PSC) treu un 4,11. El pitjor valorat és Mariano Rajo: obté un 1,7.
Estabilitat electoral al Parlament
El baròmetre del CEO preveu una continuïtat al Parlament, tot i la incertesa sobre el caràcter que tindran les pròximes eleccions, que vindran condicionades pel triomf o el fracàs del procés. Unes variables que podrien fer trontollar l’escenari polític actual. JxSí obtindria entre 60 i 63 diputats. C’s, entre 20 i 22. El PSC, entre 17 i 20. El PP, 11-13 i la CUP, 6-8. Per tant, els partits independentistes preservarien la majoria absoluta si JxSí i la CUP assoleixen la franja alta de les respectives forquilles estimades, però no sumarien si obtinguessin els resultats de la baixa. La matriu de transvasament de vot torna a retratar una fuga d’antics electors dels cupaires cap a JxSí (un 18,6% dels que van optar per la CUP ho farien ara per la coalició) i CSQP (14,3%), El CEO també detecta una tendència a la baixa a C’s, que es concreta tant en el record com en la intenció de vot al partit d’Inés Arrimadas. “C’s estaria fent un pas enrere”, va analitzar el director del CEO, Jordi Argelaguet. CSQP guanyaria un mínim de quatre diputats i es disputaria el quart lloc amb el PSC, que repunta fins als 17 o 20 diputats.
