Fa 15 anys els “comandants” Pere Gil i Juli Verd “alliberaven” les Medes

El 27 de juliol de juliol de 2002 un autodenominat “Exèrcit Català d’Alliberament Nacional dels Països Catalans”, comandats per uns dirigents amb els sobrenoms Pere Gil i Juli Verd, feia un desembarcament popular i simbòlic a les Illes Medes (davant L’Estartit, Baix Empordà) a bord de desenes de barques inflables, a pedals i ferrys, brandant pistoles d’aigua, senyeres estelades i alguna de pirata. En l’acció simbòlica hi van participar unes dues-centes persones.

Un cop desembarcats a la Meda Gran, proclamaren les Illes Medes com a “primer territori descolonitzat i lliure dels Països Catalans.”

Aquesta fou la resposta a la invasió militar espanyola de l’illot de Leyla-Perejil que organitzà el president del govern espanyol José Maria Aznar i el seu ministre de defensa Federico Trillo, en “una demagògica resposta al govern del Marroc” que hi havia destacat un escamot de soldats del rei Hassan, en considerar-lo territori marroquí.

La contra-acció de les Illes Medes, ideada en el seu dia per membres que avui dirigeixen la Fundació Reeixida, entitat que lluita en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes, va suposar el primer impacte multimèdia massiu “en que l’independentisme sociològic, no dependent dels partits polítics, va sortir-ne sense ser titllat de violent, marginal o extravagant” afirmen des d’aquesta Fundació.

Aquell esdeveniment va crear una allau de simpatia i complicitat, expliquen els responsables de Reeixida, amb “una renovada manera de procedir del moviment català d’alliberament nacional, encara no organitzat en grans entitats com Òmnium Cultural o l’ANC” i que l’ha portat “a créixer de manera exponencial entre les diferents generacions” que saltant-se “els canals oficials que el marginaven” van començar a organitzar-se “de manera majoritària i transversal a les xarxes socials, liderant el que després s’anomenà el procés, “que no és altra cosa que la continuïtat secular del procés d’alliberament nacional de Catalunya, iniciat just l’endemà de la caiguda de Barcelona, l’Onze de Setembre de 1714, a mans dels Borbons.”

Des de la Fundació Reeixida volen recordar, en el 15è aniversari d’aquella acció, “la necessitat de seguir treballant amb determinació, compromís, transversalitat, imaginació i bo humor” per tal d’assolir “la plena llibertat de Catalunya, tal i com el govern plantejarà a la societat catalana el proper 1 d’octubre , data en que el país podrà decidir el seu futur en el marc de les nacions lliures del món.”