El Parlament aprova la llei de l’Agència Tributària i tanca per vacances

El Parlament ha aprovat aquest divendres al migdia la llei del Codi Tributari, la norma que ha de donar cobertura a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb els vots a favor de JxSí i la CUP. La resta de grups parlamentaris, Cs, PSC, CSQP i PPC hi han votat en contra. La llei -que dibuixa l’arquitectura tributària que inclou l’ATC, i és la primera de les tres anomenades lleis de desconnexió- té un text una mica diferent del que es va aprovar en la comissió d’Economia i Hisenda, ja que s’ha decidit eliminar l’article i les tres disposicions que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va dictaminar que eren inconstitucionals.

Durant el debat, la relatora de la ponència de la llei, Maria Senserrich (JxSí), ha celebrat que amb l’aprovació de la norma es posin “els fonaments d’una estructura d’Estat” i que es donin “els noms i cognoms de l’administració tributària, perquè el sistema fiscal funcioni bé”. A més, la diputada del grup parlamentari majoritari ha sentenciat que, “els qui gestionen els nostres diners, són els que paguen la policia política, i envien avions per buscar proves falses”, en relació a les anomenades Operació Catalunya i clavegueres de l’Estat. La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha reclamat un “banc públic central” per quan Catalunya sigui una República, i ha exigit un debat “absolutament necessari” sobre un nou model fiscal, que ha defensat que sigui amb “ànima redistributiva real, amb escala progressiva, directe i just”.

Al seu torn, el diputat de Cs Antonio Espinosa s’ha dirigit a JxSí i la CUP per deixar clar que no comptin amb el seu grup per crear una “agència secessionista” descoordinada de les agències tributàries espanyola i europea. A més, el dirigent del principal partit de l’oposició, ha conclòs la seva intervenció desitjant que els independentistes “es relaxin” durant les vacances, i que “aparquin les presses, que no són bones, sobretot si són per anar enlloc”. D’altra banda, la diputada del PSC Alícia Romero ha retret que JxSí i la CUP hagin confós la llei amb un “discurs polític”, tot i que ha admès que segurament calia una nova llei tributària.

En el seu torn, la diputada de CSQP Àngels Martínez ha lamentat que la nova llei del Codi Tributari no aconsegueixi que qui més diners tingui hagi de pagar més impostos. “La sobirania no resideix en els discursos, sinó que s’ha de sustentar cada dia en la matèria tributària”, ha afegit la membre de Podem.

La primera de les tres grans lleis de desconnexió

En una entrevista a l’ACN, el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, ja va argumentar que aquests elements que el CGE veia inconstitucionals eren “absolutament secundaris i que no formen part del nucli dur” de la llei. Salvadó també va apuntar que la Llei del Codi Tributari és una norma de “molta complexitat”, amb més de 200 articles, i que aborda el dissenys dels organismes que formen part de l’arquitectura institucional de la futura Hisenda catalana. La normativa dona cobertura a la nova Agència Tributària de Catalunya, incloent i modificant la que es va aprovar el 2007.

De la mateixa manera, crea un Consell Fiscal que assessorarà la Generalitat en matèria tributària i que estaria composat per membres nomenats pel Govern, pels ens locals, per les associacions i col·legis d’assessors fiscals i per acadèmics de reconegut prestigi en la matèria. Per últim, la llei també inclou la creació de l’Institut de Recerca i de la Fiscalitat i d’Estudis Tributaris.

El text se centra en la regulació general i els principis rectors de les entitats fiscals de Catalunya. La Llei del Codi Tributari ha estat considerada una de les tres grans lleis de desconnexió dins el procés sobiranista. Les altres dues són la del procés constituent i de la seguretat social catalana.

Dictamen del CGE

El CGE va considerar, el 21 de juliol, que un article i tres disposicions addicionals de la proposició de llei del Codi Tributari de Catalunya vulneraven la Constitució. El dictamen apuntava que l’article que fa referència a les fonts del dret tributari hauria de citar la Constitució i, en canvi, només fa referència al “bloc de constitucionalitat”. D’altra banda, el dictamen demanat per PSC i CSQP també conclou que les convocatòries per accedir a l’ATC no respecten el principi d’igualtat perquè estan restringides a personal que ara treballa a la Generalitat i té experiència en les funcions de les noves places.

El ple del Parlament ha rebutjat aquest divendres una moció de Cs que instava el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a convocar “de manera immediata” eleccions al Parlament. El text ha rebut els vots en contra de JxSí, CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó, l’abstenció de CSQP i els vots favorables de Cs, PSC i PPC. El text justificava la necessitat de comicis pel “fracàs” en la consecució dels objectius independentistes, que la trajectòria del Govern ha estat “dominada per l’orientació cap a un referèndum il·legal que no es podrà celebrar” i tenint en compte la “descomposició” d’un govern “mancat de veritable lideratge”.

Els grups parlamentaris de JxSí i la CUP preveuen registrar la llei del referèndum dilluns que ve al Parlament. La norma que ha de donar cobertura legal a l’1-O s’aprovaria durant la primera setmana de setembre, tal i com es va consensuar en una reunió aquest dimecres a la cambra, amb el president, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, el conseller de Presidència i portaveu de l’executiu, Jordi Turull, el secretari de Govern, Víctor Cullell, el president de JxSí, Lluís Corominas, la portaveu del grup, Marta Rovira, i els representants de la CUP Anna Gabriel, Quim Arrufat i Benet Salellas, a més dels presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium, Jordi Cuixart. D’altra banda, encara no hi ha acord sobre el calendari de la llei de transitorietat. “Està obert”, han apuntat fonts de JxSí a l’ACN. Cal recordar que, en un principi, aquesta llei s’havia d’explicar i fer pública abans que acabés el mes de juliol.