Política

Amb els deures econòmics fets

El govern tramet les certificacions de despesa de tot l’any a l’Estat, com se li exigia, si bé el llistat de funcionaris, no

Té la tresoreria en bon estat després de rebre 1.879 milions de la liquidació del 2015, i es veu fort per afrontar l’1-O

Montoro ja ha puntualitzat que no tallarà el FLA als proveïdors
La recaptació va pujar en el primer semestre en tots els impostos

La Generalitat arribarà a l’1-O sense problemes de tresoreria, i amb els deures fets en l’àmbit econòmic. De fet, exactament el que es preveia, o fins i tot més folgadament, perquè la liquidació final dels ingressos de l’exercici del 2015 per l’actual model de finançament encara ha estat més alta del que s’havia calculat: després de l’última revisió que el ministeri d’Hisenda va fer a principi de juliol, al mes passat es van cobrar 1.879 milions d’euros per aquest concepte –266 més que els estimats en principi–, equivalents al càlcul a la baixa que l’Estat va fer en les bestretes a la Generalitat de fa dos anys. Un càlcul a la baixa que, de fet, és crònic, i que segons les primeres dades del tancament de l’exercici ja es constata que es va repetir al 2016, pel qual l’Estat haurà de tornar 1.618 milions a la Generalitat l’any vinent.

En tot cas, al cobrament d’aquests 1.879 milions s’hi afegeixen les liquidacions que també es reben ara de l’impost sobre el patrimoni (un cop acabada la campanya de la renda), i tot plegat se suma a la bona marxa de la recaptació dels impostos propis i cedits en el primer semestre (1.369 milions), i als que els ingressa l’Estat per altres tributs que no corresponen al model de finançament (109 més). En el seu conjunt, fins al juny tots dos van pujar a 1.478 milions, un 13% més que l’any passat. A banda, les bestretes de l’Estat en la primera meitat de l’any per la cistella general (IVA, IRPF o especials) van pujar també a 8.209 milions, xifra que en la segona ha de ser fins i tot superior. Aquest bon estat de la tresoreria fa que el govern se senti fort per afrontar els reptes immediats derivats de l’1-O, reptes que inclouen eventualitats com ara que l’Estat talli l’aixeta del FLA, tal com ja va amenaçar el 21 de juliol amb la imposició de condicions més dures al seu pagament, com la tramesa d’una certificació setmanal, que s’ha fet, de totes les despeses del govern per tal de comprovar que no destini cap partida a finançar el referèndum. Ahir mateix, tal com li exigia en la mateixa ordre la comissió delegada del govern espanyol per a afers econòmics, la Intervenció General de la Generalitat va fer arribar al ministeri una certificació extra sobre totes les despeses que va realitzar anteriorment, entre l’1 de gener i el 16 de juliol. “És burocràcia afegida, però els tècnics ho havien deixat preparat i s’ha enviat amb normalitat, és el que toca”, confirmaven des del departament.

Això sí, la condició que no han complert, tal com el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ja va reiterar per carta al ministeri també el 28 de juliol, és la tramesa d’un llistat amb tots els òrgans i entitats del sector públic de la Generalitat, i els seus màxims responsables, així com de certificats individuals sobre la despesa signats pels interventors de tots aquests ens. De fet, la carta de Junqueras, en què insistia que ell es faria responsable de qualsevol informació econòmica que es demanés, responia a un segon requeriment que en la vigília havia fet Hisenda, però des de llavors, ja en plenes vacances d’agost, no li ha reiterat l’exigència. Es té el convenciment que almenys aquesta setmana i la vinent seran “tranquil·les” en aquest aspecte.

“Gesticulació” de l’Estat

En tot cas, des del govern consideren que tot plegat no és més que “gesticulació” de l’Estat i que no farà efectiva l’amenaça perquè ja coneix perfectament on van els fons del FLA, que en cap moment passen per les mans de la Generalitat. Així, dels 7.340,5 milions que s’hi demanaran en total enguany, a 30 de juny ja se n’havien cobrat 3.598, i en el tercer trimestre s’espera que arribaran tots els 1.707 compromesos. Del total anual, 1.324 (corresponents al 0,6% del dèficit permès) aniran directament a pagar factures de proveïdors (se solen passar a mitjan cada mes a l’Estat, que les liquida directament a final de mes) i la resta, a refinançar venciments de deute ja programats. La majoria dels quals, per cert, corresponents al mateix FLA d’anys anteriors, amb la qual cosa si l’Estat deixés de cobrir-los, ell mateix seria el perjudicat.

El mateix Junqueras, amb l’as a la màniga de la bona situació de la liquiditat, ja va garantir als proveïdors que la Generalitat es farà càrrec de totes les factures si el ministeri fa el ronso –com de fet ja va passar al primer trimestre, quan l’Estat es va endarrerir– ja que la despesa mensual tot just pujaria a uns 110 milions, quantitat ara mateix assumible. De fet, el període mitjà de pagament a proveïdors ha continuat baixant en els últims mesos, i a final d’abril se situava en 27,9 dies, pels 29,23 en què va tancar el 2016. En tot cas, en una entrevista la setmana passada a la revista Autónomos y emprendedores, el ministre Cristóbal Montoro assegurava que no es pensa arribar a tallar el FLA, i que les noves condicions no afectarien negativament els proveïdors “ben al contrari: se’ls seguirà ajudant i protegint”. El fons, recordava ell mateix, ja ha aportat 23.000 milions a Catalunya per aquest concepte.

Els responsables d’Economia, sigui com sigui, ja han avançat en els últims mesos la intenció de deixar enrere el mecanisme del FLA per finançar-se, fins i tot si Catalunya roman a l’Estat, i per això han començat a temptejar amb inversors internacionals l’opció de tornar als mercats de deute.

0,57
per cent
pujava el dèficit de la Generalitat el 2017 a final de maig (1.259 milions). El límit de l’any és de 0,6.
266
milions més
ha pagat l’Estat de la liquidació de 2015: 1.879, i no els 1.613 anunciats. L’any passat en va pagar 1.515.
1.618
milions
haurà de liquidar el 2018, segons els primers càlculs, per les bestretes de 2016 (sempre fetes a la baixa).
27,9
dies
era el període mitjà de pagament a proveïdors a final d’abril, dins el límit legal de 30. A final d’any, era de 29,23.

Veuen “factible” complir el dèficit

Segons les últimes dades del Ministeri d’Hisenda, la Generalitat va tancar el maig amb un dèficit acumulat de 1.259 milions, el 0,57% del PIB. Les xifres són sensiblement pitjors que el 2016 en la mateixa data (709 milions i 0,33%, respectivament), quan el govern treballava amb un pressupost prorrogat, i que es va tancar amb un lleuger desviament de poc més de dues dècimes (0,93, pel 0,7 màxim).

Malgrat tot, els responsables del govern són optimistes sobre el compliment a final d’any del topall màxim del 2017, que és de tot just el 0,6%. En aquest sentit, fonts del Departament d’Economia recorden que els ingressos dels primers mesos “no són realistes”, ja que no “reflecteixen” de manera proporcional els volums totals de l’any, pel fet que en els següents mesos solen entrar més diners.

Fins i tot l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estatal va reconèixer en l’informe emès el 19 de juliol que Catalunya “millora en alguns índexs” respecte l’anterior, gràcies al fet que ha assumit un “control significatiu” de la despesa i hi ha hagut una recuperació en la recaptació tributària, especialment dels impostos propis. D’aquí que conclogui que aquest és “el primer any en molt de temps”, i sobretot des que va començar la crisi econòmica, en què es veu “factible”que el govern català no sobrepassi el topall fixat. En canvi, l’Airef alerta d’un “alt risc de desviació” per part de l’administració estatal, que veu “molt improbable” que compleixi l’objectiu de l’1,1%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Macron anuncia un augment de 100 euros del salari mínim a partir del 2019

parís

El Banc de França rebaixa en 2 dècimes la previsió de creixement del PIB

parís

El Parlament reivindica la Declaració dels drets humans: “Mai renunciarem a la defensa dels drets i les llibertats”

barcelona

L’Audiència de Barcelona absol Hèctor López Bofill d’un delicte d’incitació a l’odi per unes piulades

barcelona

La jutgessa manté l’acusació per un presumpte delicte d’odi contra l’alcalde de Reus i els quatre portaveus

Reus

Cs adverteix que Sánchez serà “responsable” del que passi a Catalunya si no aplica el 155 per “evitar la via dels morts”

Madrid

Santi Rodríguez posa Alberto Fernández Díaz com a exemple per a moltes persones del PP

barcelona

Artadi defensa que els drets humans estan “en perill” a l’Estat en el 70è aniversari de la Declaració Universal

barcelona

Buch fa autocrítica pel “malestar” generat als Mossos i creu que el dispositiu de dijous va ser “globalment correcte”

Barcelona