Fracàs moral de Trump
El president dels EUA fa marxa enrere i torna a equiparar els neonazis amb els qui s’hi enfronten
La pluja de crítiques al mandatari no s’atura i el posen en l’enèsima situació límit des que és a la
Casa Blanca
Donald Trump va tornar a defensar el nacionalisme blanc. Incapaç de culpabilitzar el neonazisme dels fets violents a Charlottesville del cap de setmana, on van morir tres persones, el president dels EUA ha despertat la ira contra la moralitat d’un mandatari que està més en dubte que mai, tot i que no és la primera vegada que es veu en aquesta situació.
Dimecres a la matinada, en una de les característiques esperpèntiques rodes de premsa, el president va desdir-se de declaracions fetes hores abans i, en lloc de criticar i condemnar grups com el Ku Klux Klan (KKK) per la fúria i violència, va equiparar l’extrema dreta feixista (l’autoanomenada alt-right, dreta alternativa) amb els qui combaten la xenofòbia i s’hi van encarar dissabte passat.
“La culpa la tenen els dos bàndols”, va dir, i va assegurar que al bàndol antifeixista hi havia gent armada amb pals i ganes de violència. Les declaracions de Trump van ser un retorn al passat, al magnat de campanya que sortia de guió i no tenia por de ser políticament incorrecte, incapaç de condemnar la misogínia, la islamofòbia o el racisme; ans al contrari, potenciant-los amb polítiques xenòfobes i declaracions inflamables.
El discurs a la nació en el qual condemnava directament el KKK i els neo-nazis va ser un miratge fruit del fet que els assessors que l’envolten, encapçalats pel nou cap de gabinet John Kelly, el van obligar a llegir un text i a no sortir del guió. Dimecres a la matinada, al vestíbul de la Torre Trump on va anunciar la seva candidatura, va tornar a anar a la seva i va posar en dubte, de nou, la moral que el guia. Kelly l’observava capcot.
Errada
La pluja de crítiques és incessant. Demòcrates i republicans han criticat la “falsa equivalència” del president en un tema en què tots coincideixen que només hi ha un bàndol en el qual situar-se. Tothom coincideix en “l’errada” que Trump va cometre en “dividir i no unir” en un moment de crisi interna que, per a molts, dona llum verd a més violència i tensa encara més un conflicte racial no resolt.
Moltes de les mirades se centren en Steve Bannon, el supremacista blanc que actua com a cap d’estratègia de la Casa Blanca i que fa mesos era vist com el president real dels EUA.
A la Casa Blanca, molts acusen Bannon de ser el culpable de totes les filtracions que surten del Despatx Oval, en un intent a la desesperada de posar-lo contra Trump i aconseguir que l’acomiadin. El president, com ja havia fet anteriorment, va insinuar que podria desfer-se de l’home que el va apropar a la base d’extrema dreta amb un discurs ferm contra immigrants i musulmans. Ahir es va celebrar el funeral de Heather Heyer, la jove de 32 anys que va morir després de ser envestida intencionadament per un dels supremacistes blancs que es manifestaven a Charlottesville. “Van matar-la perquè volien fer-la callar. Sabeu què? Heu aconseguit magnificar-la”, va dir la mare de la víctima, Susan Bro, en un acte al qual no va assistir cap representant de l’administració Trump.
L’únic missatge per a la família va arribar, com no podia ser d’altra manera, a través de les xarxes socials. “Serà recordada per tots!”, va escriure un president que va trigar més d’un dia a lamentar públicament la mort de Heyer.
Els fets de Charlottesville han despertat un nou debat als EUA: què cal fer amb els monuments i estàtues dedicats a figures de la Confederació, el bàndol esclavista que va perdre la guerra civil nord-americana.
Com fa un parell d’anys l’assassinat de nou afroamericans a Charlotte per part d’un extremista blanc va despertar una discussió sobre la bandera confederada, que tots els esdeveniments del passat cap de setmana a Virgínia tinguessin com a punt central l’estàtua d’un general de la Confederació ha dut el tema a primera plana nacional.
Les ciutats i comtats que encara tenen monuments dedicats als esclavistes del sud han decidit que tenir aquestes presències als carrers no els fa cap favor, i molts han començat a retirar-les. Les autoritats de Baltimore, per exemple, van dedicar la matinada de dimecres a enderrocar les quatre que li quedaven, protegides pel secretisme de la nit i evitant així possibles aldarulls.
Decisió “sàvia” de Corea del Nord
En el front més important que els EUA tenen fora de les seves les fronteres, sembla que les aigües s’han tranquil·litzat. Els tambors de guerra amb Corea del Nord afluixen després que el líder nord-coreà, Kim Jong-un, desestimés ara com ara un atac al territori nord-americà de l’illa de Guam per “observar una mica més” les accions dels EUA. Trump va felicitar el seu homòleg nord-coreà per haver pres finalment una decisió “sàvia i ben raonada”. “L’alternativa hauria estat catastròfica i inacceptable!”, va piular a Twitter el president nord-americà.
El perill, però, no s’ha esvaït del tot: Kim no ha descartat completament l’atac a l’illa del Pacífic, i la decisió “important” encara es pot prendre sempre que els EUA mantinguin les “imprudents i extremadament perilloses accions” de pressió i sancions contra el règim.