Les estàtues de la discòrdia

Una estàtua dedicada a un general del segle XVIII ha posat de cap per avall els Estats Units. Fa una setmana, a Charlottesville (Virgínia), un grup de neo-nazis protestava per la intenció de retirar l’escultura de Robert Lee, militar de la Confederació esclavista que va perdre la guerra civil. La manifestació va acabar amb un mort, i va servir per posar de manifest la legitimitat que els grups racistes creuen tenir gràcies a l’ambivalència de les paraules del president Donald Trump, poc crític amb la ultradreta.

L’arribada de Trump a la Casa Blanca ha disparat el discurs d’odi i l’exposició pública de neonazis, supremacistes blancs i seguidors del KKK. Però també ha dut als carrers la “resistència” antiracista, que en la seva lluita contra la xenofòbia s’ha centrat en un aspecte concret: l’existència de símbols que veneren l’època de la Confederació defensora de l’esclavisme, imatge de la desigualtat racial.

Segons l’informe Quina herència?, publicat l’any passat pel Southern Poverty Law Center, la principal associació contra l’odi del país, encara queden més de 1.500 símbols dedicats a figures o moments de la Confederació en espais públics dels Estats Units, incloent-hi banderes, estàtues i festes estatals, la majoria a estats del sud. Gairebé la meitat són monuments en parcs públics.

La seva presència volia ser una mena de símbol de reconciliació nacional, l’enaltiment dels valors dels qui van lluitar pels seus ideals i que, després, van abraçar la Unió nord-americana nascuda de la guerra civil.

Es donava prioritat a l’etapa de “reconstrucció nacional”, deixant de banda les idees preestablertes de la superioritat de la raça blanca en drets i privilegis. Un racisme mantingut per les conegudes lleis Jim Crow (eufemisme per referir-se als negres), mesures adoptades pels estats del sud per implementar la segregació racial en la vida diària. Moltes van romandre vigents fins més enllà de 1965, any de la fi de la separació racial per llei després de dècades de lluita pels drets civils.

“L’estàtua de Lee que va dur els supremacistes blancs a Charlottesville el cap de setmana passat no es va construir per commemorar la derrota de la Confederació, sinó el triomf de Jim Crow”, escriu Eric Levitz al New York Magazine. “Els memorials són un llegat de l’era brutalment racista de Jim Crow”, hi afegeix Karen Cox, professora d’història de la Universitat de Carolina del Nord, al diari The Washington Post.

“Després de la guerra civil, aquestes estàtues eren part del terrorisme tant com cremar creus; es van erigir amb l’objectiu d’enviar un missatge contundent a tots aquells que caminaven i es preguntaven qui estava al capdavant de la ciutat.” Aquesta frase la va pronunciar Mitch Landrieu, alcalde de Nova Orleans, el dia que va decidir que ja n’hi havia prou i que la seva ciutat, al bell mig dels estats del sud dels EUA, eliminarien tots els símbols que recordessin la Confederació esclavista.

Des de llavors, molts van posar sobre la taula què fer amb les estàtues; els fets de Charlottesville han accelerat les decisions no només pel missatge sinó pel temor a violència als seus carrers.

Baltimore (Maryland), Lexington (Kentucky) i la Universitat de Duke ja han fet fora els monuments amb passat racista. Nova York ha començat una revisió de 90 dies per veure què fer amb els “símbols d’odi en espais municipals”; una estàtua ja té els dies comptats: la dedicada a Philippe Pétain, col·laborador dels nazis.

El més sorprenent és que, Jonathan Horn, biògraf del general Lee, defensa que el líder de la Confederació “s’oposava als monuments, específicament a favor de la Confederació”.

Els Estats Units, finalment, sembla que s’han alçat i estan disposats a fer fora dels espais públics –i de la societat– tot allò que faci referència al racisme. La lluita contra la desigualtat ha fet un nou pas: si fa tres anys estava liderada per la població afroamericana i el grup Black Lives Matter (“les vides dels negres són importants”) en resposta a la brutalitat policial esbiaixada pel color de la pell, ara el moviment és més transversal. En part perquè la lluita contra el racisme representa, a més, l’expressió de rebuig contra les polítiques del president Donald Trump.