La justícia s’erigeix en garant de la unitat de l’Estat

Tensió màxima en tots els àmbits, també en el dels jutges i fiscals, en una setmana que es considera cabdal per intentar fer descarrilar l’1-O, que avui, previsiblement, ha de rebre el segell del Parlament per poder passar de les declaracions d’intencions als fets, amb vista a la convocatòria del referèndum. L’àmbit de la justícia va deixar constància ahir que l’estat d’alerta és permanent, i més aquests dies de compte enrere, en què consideren que hauran de tenir un paper decisiu en defensa “de la indissoluble unitat de la nació espanyola”, un “basament últim, nuclear i irreductible de tot el dret d’un estat”.

Aquesta sentència la pronunciava ahir el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, durant l’acte d’obertura de l’any judicial, presidit pel rei Felip VI. El màxim representant de la judicatura espanyola va llançar un contundent al·legat en favor de la unitat, i va subratllar que aquest és un “mandat jurídic directe” que correspon garantir al poder judicial “juntament amb la resta de poders”. Prèviament, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, havia erigit la institució que dirigeix en baluard de la preservació “d’aquesta pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. I, per fer-ho possible, garantia una actuació “ferma i enèrgica” de la fiscalia.

El president del Suprem i del CGPJ i el fiscal general de l’Estat es van voler mostrar especialment taxatius en els missatges cap a Catalunya. Amb successives apel·lacions a la unitat, Lesmes proclamava que “les voluntats unilaterals” que busquen la ruptura “són inacceptables”. I l’objectiu de la judicatura és, precisament, barrar-los el pas amb actuacions decidides i ràpides davant qualsevol acció que es consideri delictiva. Fins i tot va voler tranquil·litzar el col·lectiu dels funcionaris afirmant que la justícia els empararà. “Ningú patirà per haver complert la llei”, deia.

Dins l’àmbit judicial, no s’amaga que la vigilància sobre els artífexs del procés s’ha anat intensificant a mesura que s’acosta la data del referèndum i l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, que ha de servir per impulsar la desconnexió. A banda de les actuacions per castigar penalment i econòmicament els caps visibles del 9-N, les diligències obertes per l’Audiencia Nacional per presumpta sedició i el setge del Tribunal Constitucional arran dels recursos de l’executiu de Rajoy, les directrius de la fiscalia de l’Estat són mirar-se amb lupa qualsevol moviment que estigui relacionat amb la preparació de l’1-O.