Retorn a la clandestinitat

La Carme és una de les moltes persones que van “córrer davant dels grisos” durant el franquisme. “Ho vaig fer mentre estava a la universitat”, explica mentre s’ajusta la pancarta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que du penjada al cos, per davant i per darrere, amb propaganda a favor del sí en el referèndum de l’1 d’octubre. Ahir li tocava repartir fullets i enganxar cartells a la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia de Barcelona, de manera clandestina, com quan era jove, i ho fa amb molt de gust “per defensar un referèndum que és legal” perquè la llei catalana els “empara”.

“Toca fer-ho”, diu Josep Maria Martínez, de 65 anys, un menys que la Carme, que ha estrenat aquests últims anys la seva faceta d’“activista”. Com ells, prop de 200 persones es van aplegar a la confluència entre la rambla de Catalunya i la Diagonal per “portar la normalitat de qualsevol campanya” al carrer tot i les prohibicions del govern espanyol, tal com va explicar Jordi Sànchez, president de l’ANC. Sànchez va acusar la fiscalia d’haver “assumit decisions impròpies” com ara la “militarització de les policies locals de tots els municipis de Catalunya”. El president de l’ANC va avisar que les prohibicions del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a qui va acusar d’estar “disposat a dinamitar l’estat de dret”, no els podran aturar. “Per cada cartell que ens agafin en posarem deu més en circulació”, va dir.

Un cop acabades les declaracions de Sànchez davant dels mitjans de comunicació, els voluntaris de l’ANC van emprendre la marxa rambla de Catalunya avall, envoltats de fotògrafs i càmeres de televisió. Van repartir fullets i van enganxar alguns cartells en trossos que trobaven lliures amb tota normalitat i sense incidents. Fins i tot van respectar els semàfors, tal com va demanar fa uns dies el tennista Rafa Nadal en el símil que va fer entre el referèndum de l’1-O i passar els semàfors en vermell. Només la insistència d’una dona a fotografiar a un pam de la cara tants voluntaris com podia per denunciar el “delicte” que estaven cometent va trencar, de manera momentània, la monotonia d’una encartellada plàcida.

Ni tan sols els ocupants de les furgonetes de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra amb què el seguici es va encreuar quan enfilava el passeig de Gràcia ja de tornada es van immutar, davant la decepció dels fotògrafs, que tenien el disparador a punt per si hi havia sarau. Res de res. Crits de “Votarem”, d’“Independència”, les cançons d’“On estan les paperetes?”, el “Passi-ho bé” i cap a casa, que, com va dir Sánchez, encara queden molts cartells per enganxar.