Política

MARTÍN RODRÍGUEZ YEBRA

CORRESPONSAL DE LA NACIÓN, DE BUENOS AIRES

“Es percep la incertesa que passaran coses, i aviat”

distància · “La majoria dels països adopten la posició que és un afer intern, però ningú sap on acabarà la cosa” 1-O · “Tard o d’hora, algú haurà de fer sortir les urnes” Solució · “Perquè les coses canviïn, hauran de canviar els dos governs”

Necessiten el vot del no perquè atorgui identitat al sí. El hàndicap serà una participació escassa

Nascut a Buenos Aires el 1974, Rodríguez Yebra pertany a la plantilla de l’influent rotatiu argentí La Nación des dels anys de la facultat. Fa cinc anys va assumir la corresponsalia i distribueix el seu temps entre Madrid i Barcelona.

Com veuen el conflicte des de l’Argentina?
Ho veiem com un conflicte modern i sense un precedent proper. Des de fa poc, s’està observant com un conflicte que podria derivar en una crisi greu. He vist les darreres Diades, però he de confessar que des del meu país es creia que la cosa s’acabaria evaporant. Els darrers mesos han demostrat que és una cosa més seriosa.
Es produeix la paradoxa a l’Estat espanyol que, quan els mitjans introdueixen el tema de Catalunya, l’audiència cau en picat. A l’Argentina també?
Per a l’Argentina, Espanya és molt important, i hi ha molts dels nostres lectors que ho segueixen. És un tema viu i, quan sorgeix una notícia forta, interessa força. Als webs resulta comprovable. No és una notícia de cada dia, perquè molts lectors es perden amb els detalls, però sí que els esdeveniments importants ens sobten. De fet, em demanen articles i cròniques sovint. En els últims dies, però, sempre hi ha notícies dignes de menció i he viatjat a Barcelona sovint. Durant els anys anteriors, semblava que la cosa avançava un pas i en feia tres enrere. Ara la sensació és que el conflicte s’està movent amb força. Es percep la incertesa que passarà alguna cosa i que passarà aviat. D’aquí a quinze dies passaran coses importants i totes les opcions estan obertes.
‘La Nación’ ho ha tractat des dels editorials?
Sí, fa una setmana hi va haver un editorial duríssim contra el procés català. Alguns dels meus informadors independentistes estaven indignats. L’editorial reflectia més l’opinió del que podria pensar el govern d’Espanya; és a dir, era crític contra el govern català. Tampoc és un tema que estigui sortint cada dia ni que tingui unes directrius i una cobertura específiques, però el diari va prendre posició a favor de l’Estat.
Ho veuen com un afer intern?
La majoria dels països estan adoptant aquesta posició: un afer intern d’Espanya en el qual no ens hem de ficar, però ningú sap on acabarà la cosa. El govern actual de l’Argentina té molt bones relacions amb el d’Espanya i estic segur que, si Madrid demanés suport, li’n donarien. De moment no han tingut aquesta necessitat, però tot canvia amb rapidesa. De fet, Junqueras va ser a Buenos Aires i no es va viure cap situació conflictiva. Del que sí que estic segur és que l’escenari canvia i veurem en quina situació estem d’aquí a quinze dies si hi ha la possibilitat que es produeixi la votació i si el Parlament català fa una declaració de sobirania. Em sembla natural que sigui així, perquè és un conflicte en evolució i no ens podem tancar a nous escenaris.
També és paradoxal que Junqueras faci una exhortació als favorables al no...
És el principal punt feble del referèndum, i Junqueras pretenia transformar la tendència. El que li interessa és una mobilització àmplia. Amb una participació del 80% de l’electorat i guanyant un 53% versus un 47%, serà difícil fer-hi objeccions. El problema és aquí: necessiten el vot del no perquè atorgui identitat al sí. El hàndicap serà una participació escassa.
Un hàndicap serà també la dificultat de votar.
Efectivament. Les mesures de bloqueig dels últims dies són diferents de l’actitud més passiva observada fins ara. L’anunci de Montoro d’intervenir els comptes també és un canvi d’estratègia important.
Es votarà?
Em fa la impressió que es podrà votar; el que no tinc tan clar és si s’aconseguirà que sigui una votació àmplia i fàcilment verificable. Si es fa en un poble i en un altre no, o poc a les ciutats grans, el referèndum no tindrà garanties. El partit es jugarà en aquestes circumstàncies. Tot queda en funció que l’1 d’octubre hi hagi urnes al carrer i moltíssima gent votant. Em costa fer un pronòstic, perquè està tot enrarit, començant pel fet que ningú sàpiga on són les urnes ni què passarà quan es descobreixin. En algun moment, algú haurà de fer-les sortir. Si no hi són, no es podrà votar. La imatge de la policia confiscant urnes serà delicada.
Quina seria la solució?
Perquè les coses canviïn, hauran de canviar els dos governs. No crec que Rajoy estigui en situació de negociar cap acord que pugui constituir una majoria a Catalunya, ni tampoc que Junts pel Sí pugui ser l’interlocutor per arribar a un acord, ni que sigui per pactar un referèndum d’autodeterminació. L’actual és una mesa impossible, tot i que costa imaginar que un govern espanyol accepti obrir aquesta porta. Només amb dos milions de vots i una participació escassa, tampoc crec que el govern català pugui arribar a una situació sostenible. Sembla que el tancament actual dinamitarà els dos governs. Crec que, en un termini no gaire llarg, el govern espanyol haurà d’acceptar grans concessions d’autogovern per a Catalunya per tal de continuar units.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Santamaría condemna el boicot als productes catalans per ser “irracional i contrari a la convivència”

La vicepresidenta afirma que “ningú ha de pagar les irresponsabilitats de l’exgovern de la Generalitat”

Barcelona
 

Riera creu que el “tancament” de l’Estat “abocarà” JxCat i ERC a la unilateralitat

 

Santiago Espot a l’Audiencia Nacional per la xiulada a l’himne espanyol

 

El PP porta al Congreso una iniciativa contra els boicots als productes catalans

 

Israel intercepta un altre coet llançat des de la Franja de Gaza 

Madrid
 

Llorenç Planagumà (CatECP): “Esperem mantenir l’escó aconseguit el 2015 a Girona i fer de pont en una societat dividida”

olot
 

David Fernández avisa que Cs és “el cavall de Troia de l’’aznaritat’”

 
RAÜL ROMEVA I RUEDA
CONSELLER D’AFERS I RELACIONS INSTITUCIONALS I EXTERIORS I TRANSPARÈNCIA, I NÚMERO 3 DE LA LLISTA D’ERC

“El gran error és encallar-nos en debats que ens paralitzen”

sant cugat del vallès
 

La CUP exigirà per pactar “república” i “desobediència”

Barcelona