“És com si se m’emportessin detinguda a mi”

Rotllana de funcionaris a la porta del Departament de Governació, a la Via Laietana, amb dos guàrdies civils custodiant-la a un metre de distància. “Tu no creus que detindran el Puigdemont?”, pregunta una. “Si detens un secretari general [el d’Economia], que és el número dos del departament, és part del govern”, constata una altra. Els agents van entrar cap a dos quarts de nou del matí a la primera planta de Governació, on hi ha l’àrea TIC –el cervell tecnològic–, i van pujar a la setena, on hi ha els despatxos de l’equip de la consellera, Meritxell Borràs. Al seu no hi van accedir, però sí que ho van fer al del cap de gabinet, Jordi Cabrafiga, a qui li van furgar l’ordinador.

Arriben la directora general d’Administració Local i el secretari de Governació, que s’uneixen a la conversa. “Si busquen les urnes, el despatx del cap de gabinet és tan gran que dubto que hi siguin”, ironitza ell. “Ja li han dit: «Qué despacho que tiene más pequeño!»”, salta una altra. “És molt petit el despatx del Jordi. És un cop de puny. Res, un annex”, convenen tots. “Plegades potser sí”, bromegen. “Què passa, que no teniu feina o què?”, s’acosta un funcionari fent conya. De seguida l’avisen: “Estem amb la premsa.” “Volen fer por”, conclou una altra, en un retorn sobtat a la gravetat del moment.

No hi havia cap directriu, però molts funcionaris es van aplegar davant de la conselleria per mostrar la seva indignació, mentre la policia encara era a dins, amb les furgonetes al pàrquing del departament. Borràs va arribar poc després de les nou. “L’he vista que pujava a l’ascensor, amb la secretària general, l’escorta i algun guàrdia civil”, expliquen a la rotllana. “Han arribat amb una ordre judicial”, indica la directora general. Després va marxar al Palau de la Generalitat i al cap d’unes hores va passar per davant de les oficines del Departament d’Afers Exteriors de la mateixa Via Laietana. Allà va adreçar-se als manifestants asseguts davant dels dos vehicles de la Guàrdia Civil que no podien abandonar el lloc per la multitud que resistia pacíficament, a qui va advertir: “Hem de fer les coses a la catalana, amb tranquil·litat”. Poc abans, la benemérita va aconseguir evacuar, no sense molta dificultat i amb l’ajuda dels Mossos, un vehicle blau amb el cap de l’àrea TIC d’Exteriors, Xavi Puig, detingut. Va ser el moment de més tensió, amb gent picant el capó com si fos un tambor i policies retirant gent de terra com qui arrenca cebes. La protesta va durar hores, amb joves jugant a cartes i fent mots encreuats ajaguts a l’asfalt. Un home va clavar dos clavells al pit d’un guàrdia civil, que no se’n va adonar fins al cap d’una estona, quan els va llençar a terra.

Una altra rotllana, trista i incrèdula, calcada a la de Governació, la formen tres funcionàries a la porta d’Exteriors. “Quan he vist que se l’emportaven com un delinqüent he tingut la sensació que no s’atreveixen amb determinats polítics i van a buscar els fàcils. M’he sentit molt malament perquè és com si se m’emportessin detinguda a mi. Se m’haurien pogut endur a mi”, s’esparvera la primera. “Companys que treballen amb tu detinguts per fer la seva feina”, s’exclama la segona. La tercera denuncia la teatralització policial: “Si el treus pel davant, que sigui amb dignitat, no portat com un delinqüent. El podrien haver tret per moltes altres portes, o pel pàrquing, com havíem demanat, però no han volgut.”

Els clavells van acabar trepitjats.