L’epicentre de la resposta a la repressió

La cruïlla de la Rambla amb Gran Via es va convertir ahir en la gran plaça de resposta multitudinària cívica a la repressió contra el referèndum. De seguida que es va saber que la Guàrdia Civil havia entrat a la seu del Departament d’Economia i Vicepresidència, les entitats sobiranistes van fer córrer crides perquè els ciutadans es concentressin de manera pacífica en aquest punt. Molts ho van fer així que van sentir als mitjans de comunicació la notícia de les detencions. Així va ser com aquesta zona es va omplir de manifestants des de primera hora del matí fins a protagonitzar les imatges de gran marea humana d’indignació contra aquests fets. Unes imatges, les d’ahir a la tarda, que, amanides amb música, un ambient festiu i amb crides a sostenir la protesta durant hores, agafaven l’aire d’una resistència de llarg abast, amb milers de persones al carrer. Segons xifres de l’ANC, s’hi van arribar a aplegar unes 25.000 persones. Passades les vuit del vespre, des de la mateixa rambla de Catalunya, el president de l’entitat sobiranista, Jordi Sànchez, va demanar que “ningú” marxés. “Tenim una nit llarga, intensa.”

Des del matí voluntaris de l’ANC i Òmnium van establir cordons de seguretat per evitar incidents i garantir l’accés dels dirigents sobiranistes que durant tot el dia hi van desfilar. L’escorcoll de la Guàrdia Civil es va allargar fins ben bé les nou del vespre. Aleshores, aquest cos policial buscava la manera d’abandonar les oficines d’Economia. A l’hora de tancar l’edició d’aquest diari, encara hi havia una munió a la zona i s’esperava la sortida de la Guàrdia Civil, amb l’ajut d’un cordó dels Mossos i dels mateixos voluntaris de l’ANC i Òmnium.

Al matí van presentar-se davant de la seu d’Economia gairebé tots els diputats de Junts pel Sí i de la CUP, i alguns de Catalunya Sí que es Pot (Nuet, Giner i Fachin). També hi van anar els diputats d’ERC a Madrid (Joan Tardà i Gabriel Rufián), l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert, els eurodiputats Ramon Tremosa (PDeCAT) i Jordi Solé (ERC), la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i el filòsof Xavier Rubert de Ventós. Més tard hi va acudir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el vicepresident Junqueras, els diputats de Junts pel Sí Lluís Llach, Lluís Corominas i Marta Pascal, i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Al vespre, quan la Rambla ja estava molt concorreguda, hi va haver diversos parlaments, com els de dos membres de la mesa del Parlament, Lluís Guinó i Anna Simó. “La millor resposta és el vot i són les urnes, fem una crida a la participació l’1-O, la nostra força és la democràcia”, va proclamar Guinó. Simó va arrencar els crits de “No tenim por” de la multitud.

Aquest és un dels molts clams que es van sentir a la cruïlla de la Rambla amb Gran Via, des que davant d’Economia es van situar tres cotxes de la Guàrdia Civil, de seguida coberts de gent. A un d’aquests li van punxar les rodes. Els càntics dels manifestants van ser d’allò més variats: “Llibertat, detinguts”, “Votarem”, “No passaran”, “Independència”, “Esto con Franco sí pasaba”, “Els carrers seran sempre nostres”, “Vaga general”, “On és Europa?” o “Fora les forces d’ocupació”. També van ser constants els cants de L’estaca i Els segadors. I va ser molt aplaudit un grup que va portar una urna fins al davant de les oficines de la Generalitat, amb el lema “Spain, is this your problem?”. “M’he aixecat aquest matí i he vingut perquè he pensat que això és una vergonya, que no pot ser, i per estar amb els detinguts”, proclamava la Meritxell Jòdar, que s’havia escapat un moment abans d’anar a escoltar una tesi doctoral. Aquest era el cas de molts manifestants, que havien demanat permís a la feina o havien desfet plans per fer sentir la seva veu. La Sandra López, que hi acudia amb el seu nen de mesos, considerava “indignant” que “en ple segle XXI estiguem demanant votar”. Vergonya i escàndol van ser algunes de les paraules més repetides pels ciutadans. “En lloc de buscar una solució política, ho judicialitzen; a mi m’ha fet independentista el PP; abans no n’era, he començat a sentir-me oprimida”, deia la Sònia. Lluny de les llufes que sovint han intentat penjar a l’independentisme i als qui defensen el referèndum, ahir, entre els concentrats, els perfils de gent i les edats eren d’allò més diversos. Als més grans, la situació actual els recordava l’època franquista. “Em sento com si haguéssim tornat al passat, això és un estat de setge i ningú ho està reconeixent”, deia una ciutadana que preferia no identificar-se. “Independentment del que tu creguis, això és una violació dels nostres drets fonamentals, això és tornar a l’època del franquisme, tot això ho vam viure”, deia Adela Wagner, de 80 anys. Al seu costat, el seu home, de 81 anys, Francesc Trigueros, reblava que ara és “un franquisme disfressat d’una altra manera, amb la careta de democràcia”. “És un pas molt bèstia, volen col·lapsar les institucions, fer-nos por, i no ho aconseguiran”, advertia una altra manifestant, mentre Eduard Elias, amb altres veïns de Ciutat Vella, es preguntava per què Europa no bellugava ni un dit. Els treballadors d’Economia van desplegar banderes de democràcia (el llençol d’Òmnium), una senyera i una estelada –a petició dels manifestants–. Més tard, van desplegar una pancarta en què reclamaven l’alliberament dels companys detinguts. Els treballadors van repartir aigües entre la gent i alguns manifestants van entregar clavells.

Les concentracions es van estendre, amb menys gent, davant d’unes oficines d’Exteriors i de la seu de Governació, a la Via Laietana. Dels primers que van sortir a manifestar-se van ser els sindicalistes de CCOO, que té la seu al costat d’Exteriors, i que van mostrar la seva solidaritat amb la Generalitat.