Les urnes més defensades

Mai ningú havia dormit tan poc per defensar unes urnes. “Com més gent garantim la votació, més irreversible i inapel·lable serà la voluntat del poble.” Així començava el manual per als responsables d’Escoles Obertes que es va difondre ahir per les xarxes socials, esquivant els intents de les institucions de l’Estat espanyol per impedir el referèndum, mentre els grups de ciutadans que ocupaven col·legis electorals s’ampliaven i es repartien, gràcies a una sofisticada organització civil. Segons comunicacions usades pels activistes, un nombre majoritari de seus estaven plenes ahir a la nit. La delegació de l’executiu espanyol a Catalunya assegurava, en canvi, que eren una minoria. El govern té 7.235 representants de l’administració i coordinadors locals amb capacitat tècnica i experiència, que han estat formats específicament per afrontar la jornada d’avui. També disposen de claus per obrir els punts de votació que estiguin tancats a primera hora del matí, segons fonts coneixedores del dispositiu.

Els canvis de col·legi que s’hagin de produir per incidències diverses se senyalitzaran a les portes dels centres afectats, segons les mateixes fonts, i les urnes i les paperetes també arribaran. Els implicats en el dispositiu tenen la informació duplicada i triplicada per si algunes persones no poden actuar d’acord amb la planificació. El govern mantenia, per tot plegat, que el referèndum es farà. Garantia que els escorcolls de la Guàrdia Civil al CTTI i al Cesicat per impedir el recompte informàtic i un hipotètic vot electrònic no frenaran el dispositiu electoral. Des de La Moncloa, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va donar el referèndum per “anul·lat per l’estat de dret”. Sobre els Mossos d’Esquadra requeia una pressió sense precedents. D’una banda, per part del Ministeri de l’Interior. De l’altra, pels catalans que reclamen l’exercici del dret a l’autodeterminació, emparats en el dret internacional, i denuncien l’atac als drets fonamentals. Al llarg del dia d’ahir, agents de la policia catalana es van continuar presentant als col·legis, que encadenaven activitats diverses. Pretenien avaluar la situació i advertir-los de la prohibició que es voti avui. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, serà al centre de coordinació de la policia catalana i, segons fonts del cos, no està previst que s’hi desplaci el número 3 del Ministeri de l’Interior, Diego Pérez de los Cobos, a qui la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar com a coordinador de totes les forces policials. Això inclou els 10.000 agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional arribats per impedir l’1-O.

El referèndum podria marcar un punt de no retorn a Catalunya i acabar d’elevar la rellevància del conflicte català a escala internacional. I pot fer-ho, paradoxalment, tant si la jornada electoral es desenvolupa amb uns mínims de normalitat com si l’actuació policial i judicial impedeix que els més de 5.343.000 ciutadans cridats a votar puguin exercir el dret a pronunciar-se o abstenir-se amb llibertat. Els dos escenaris estan previstos pel govern, que adaptarà les seves compareixences públiques als esdeveniments, i que disposa de plans alternatius per afrontar les incidències. La primera aparició pública serà a les vuit del matí, amb els consellers Jordi Turull i Raül Romeva.

L’ANC i Òmnium van rebaixar les expectatives de participació. Consideren que si un milió de persones voten (menys de la meitat que el 9-N) ja serà un “èxit”, tenint en compte que el dispositiu policial pot impossibilitar que es voti en molts centres. Una participació d’aquestes característiques, encara que es multipliquin les imatges de multituds fent cua davant dels col·legis pacíficament, complicaria l’homologació internacional dels resultats i l’aplicació fil per randa de la llei de transitorietat jurídica. La norma preveu una proclamació de la independència dos dies després de la publicació oficial dels resultats en cas que el sí s’hi imposi per majoria. En canvi, aquest escenari podria donar pas a un increment de les mobilitzacions per l’autodeterminació sense precedents. En tot cas, la lectura dels resultats i les decisions sobre el que vindrà les consensuarà l’anomenat estat major del procés, amb Puigdemont al capdavant. La previsió del gabinet del president és que voti a primera hora del matí a Sant Julià de Ramis i, després, segueixi la jornada des del Palau de la Generalitat amb diversos membres del govern.

Mentre milers de ciutadans muntaven festes d’allò més diverses per al veïnat en espais electorals d’arreu del país, unes 500 persones convocades per entitats espanyolistes van omplir el centre de Barcelona de banderes rojigualdas fins a arribar a la plaça de Sant Jaume, on van arrencar cartells i van cridar proclames com ara “Puigdemont, a la presó”. Uns quants manifestants es van enfilar a la façana de l’ajuntament de Barcelona per intentar arrencar la pancarta de “Més democràcia”. Van aconseguir esquinçar-la. I és que milers de persones es van concentrar davant d’ajuntaments d’arreu de l’Estat per reivindicar la unitat d’Espanya. A Madrid, van cantar el Cara el sol a la plaça de Cibeles. “Aquesta és la realitat”, va piular Puigdemont. En un moment de màxima presència de periodistes de mitjans internacionals, el president s’exhibia convençut: “Guanyarem.”