“Hem fet el que s’havia de fer”

El referèndum no ha existit i les càrregues policials “proporcionades” són culpa del president Carles Puigdemont, del vicepresident Oriol Junqueras i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els seus “socis”. Aquest és el balanç que va fer ahir l’executiu espanyol després d’una jornada en la qual es van viure escenes de violència policial arreu de Catalunya. La Moncloa respirava un ambient de victòria des de la convicció que l’Estat ha sabut respondre “amb eficàcia i serenor” a una mena “d’escenificació” que en cap cas no és considera assimilable a un referèndum d’autodeterminació.

“Hem fet el que havíem de fer!” Així s’expressava anit el president espanyol, Mariano Rajoy, en una declaració institucional durant la qual presumia d’haver actuat amb “fermesa” i en la qual ni tan sols va esmentar la cruesa de les imatges captades als col·legis electorals ni els centenars de ferits. Ben al contrari: el president del PP agraïa a les forces de seguretat de l’Estat que haguessin complert amb la seva obligació i també a la gran majoria de catalans que, segons ell, “van fer costat a la democràcia” donant “proves de gran civisme” i que ahir no van voler seguir “el guió dels secessionistes”.

La majoria silenciosa tornava a entrar en escena contrarestant-la amb els catalans que sí van anar a votar i als quals va presentar com a víctimes d’un “engany” i als quals els va dir que lamentava i entenia la seva “frustració”. “Els culpables d’aquests fets són única i exclusivament els que han promogut la violació de la legalitat. No busquin més culpables, no n’hi ha”, sentenciava. D’ells va arribar a dir que han tingut un comportament que “repugna” a qualsevol demòcrata, “amb l’adoctrinament de nens i el setge als jutges”.

Rajoy va concloure la seva intervenció avançant la convocatòria d’una imminent reunió de “totes les forces polítiques per reflexionar sobre el futur que hem d’afrontar junts”, alhora que anunciava la seva compareixença al Congrés per avaluar l’1-0.

Des de primera hora, l’executiu espanyol instava el govern de la Generalitat a rendir-se i a aturar “aquesta farsa” per evitar mals majors, mentre s’aplaudia la “moderació”, la “professionalitat” i la “proporcionalitat” de les forces de seguretat de l’Estat. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, en la seva compareixença del migdia, fins i tot va voler “reconèixer” la tasca dels agents desplegats. “L’objecte de les seves actuacions mai no han estat les persones sinó el material electoral”, incidia. Mentre el ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, també lloava l’actuació “professional i temperada”. Des del seu departament, si més no, es minimitzava la llista de ciutadans ferits per intentar “impedir” la feina dels cossos policials, alhora que s’informava sobre el llarg llistat d’agents que havien estat “perseguits, fustigats i fins i tot agredits en diverses ocasions”.

En tot cas, Santamaría deplorava l’equidistància exhibida per la direcció del PSOE i la crida del secretari del PSC a aturar la repressió policial recordant-los que no intentin treure rèdit de la situació. “Jo crec que no és el moment de fer càlculs electorals.” “No sé com faria les coses el senyor Iceta, però a Espanya la legalitat s’ha de respectar”, etzibava. De totes maneres, tots plegats semblen haver fet els seus càlculs i ahir mateix el PNB avisava Rajoy que després del que s’havia viscut ahir, ni li passava pel cap parlar dels pressupostos generals de l’Estat per al 2018. Si persisteix en aquesta negativa, a Rajoy se li obre un escenari d’avançament electoral per a l’any vinent, un cop s’hagin prorrogat els comptes actuals. I des de l’oposició es dona per fet que aquest escenari beneficiaria el PP.

Malgrat les acusacions de Sáenz de Santamaría contra el PSOE, Pedro Sánchez es va fer fonedís durant tot el dia. I, de fet, fins que no va comparèixer, a les nou del vespre, només s’havia limitat a enviar un missatge des del seu compte de Twitter: “Avui és un dia trist per a la nostra democràcia; no ens agrada el que estem veient ni el que el món està veient.” Simultàniament, el seu secretari d’organització, José Luis Ábalos, llegia un comunicat en el qual en cap moment es condemnaven les carregues, alhora que responsabilitzava, en primer terme, la Generalitat per haver traslladat “la política al carrer”, posant “en risc la convivència”.

Ja al vespre, Sánchez mostrava el seu “profund desacord amb les càrregues policials tot afirmant que es demanarien responsabilitats polítiques a qui les hagi ordenat. Malgrat tot, tornava a situar com a primer responsable de la situació el “rupturisme” independentista, si bé avisava Rajoy que se li ha acabat el temps de “l’immobilisme” i ara el que li toca és obrir-se al diàleg. Tot i així, deixava clar que continua donant suport a l’Estat en defensa de la Constitució, “malgrat aquest executiu”. “Tot president de govern ha d’anticipar les crisis i no alimentar-les”, subratllava. Sens dubte, Sánchez no es va alinear amb la petició d’Iceta perquè Puigdemont, i també Rajoy, pleguin i convoquin noves eleccions.

I, sobretot, el socialista tancava la porta a l’exigència que li havia plantejat el líder de Podem, Pablo Iglesias, instant-lo a repensar-se el seu suport a Rajoy i a promoure una moció de censura contra el president del govern del PP sense més demora. El secretari general dels morats, que s’havia mostrat especialment contundent en la seva denúncia pels abusos policials, va voler enviar un missatge als catalans tot reblant: “No us ataca Espanya. Us ataca un govern de corruptes i antipatriotes”, als quals acusava d’haver “traït” les forces de seguretat de l’Estat –“pervertint la seva funció i danyant la seva imatge”– pel fet d’obligar-los a “perseguir urnes i paperetes” enlloc de vetllar per la seguretat dels ciutadans. També Alberto Garzón, d’IU, i Mònica Oltra, de Compromís, reclamaven desallotjar els conservadors de les institucions.