República significa democràcia
Unes 700.000 persones surten a la tarda a Barcelona per protestar contra l’atac policial de l’1-O i defensar la decisió del poble català
Cuixart demana la DUI al Parlament
Ahir era 3 d’octubre, però a la tarda a Barcelona –igual que a molts altres pobles i ciutats catalanes– semblava que fos l’11 de setembre, un d’improvisat i espontani, i es tornés a celebrar una més de les multitudinàries i festives diades que des del 2012 han reunit milions de catalans al carrer demanant la independència. Al matí ja havien sortit milers d’estudiants, però és que a la tarda la xifra es va multiplicar fins a les 700.000 persones, segons xifres de l’Ajuntament. Bona part, això sí, segurament no havien sortit mai abans en els últims anys, i la reivindicació d’“independència” es va confondre en molts moments, fins a gairebé fondre’s, amb la de “democràcia” i “llibertat”, perquè el motiu principal de la mobilització no era altre que denunciar l’atac policial espanyol als ciutadans que volien votar en el referèndum de l’1-O. Fins al punt, de fet, que entre les milers d’estelades s’hi va poder veure també alguna bandera espanyola, tant actual com republicana, i sempre en convivència.
“Exigim la retirada immediata dels cossos policials de l’Estat; som gent de pau i Catalunya, un sol poble”, subratllava el manifest de la Taula per la Democràcia que es va llegir des d’un petit escenari habilitat a la plaça de la Universitat. La plataforma, formada per una seixantena d’entitats, entre les quals Òmnium i l’ANC, havia demanat en convocar la mobilització que a les sis tothom guardés silenci i aixequés les mans en senyal de condemna a la brutalitat policial de diumenge, però era tanta la gent concentrada a la plaça i tots els carrers que hi fan cap –Pelai, ronda Universitat, ronda de Sant Antoni, Gran Via...– que no es va arribar a fer en total sincronia. Tant era, perquè la gentada, entre la qual hi havia molts joves, no va parar de cridar tota la tarda consignes ja clàssiques aquests dies com “Els carrers seran sempre nostres”, “Som els néts dels avis que heu pegat” o “Fora les forces d’ocupació”, en aquest cas quan passava un helicòpter de la Policía Nacional que va sobrevolar en diverses ocasions.
“Avui hem aturat el país”, començava el manifest, que es congratulava de l’èxit de l’aturada de país convocada ahir per “condemnar enèrgicament la violència” dels cossos de seguretat de l’Estat per intentar impedir el referèndum de l’1-O, en unes actuacions “absolutament inadmissibles” que considera una “violació de drets civils i polítics i de la convivència de la societat catalana”. “Aquests fets mereixien una resposta contundent”, defensa el manifest, que fa una crida al conjunt de la ciutadania a defensar “un marc democràtic que tingui per principi el diàleg i no la força, la política i no l’autoritarisme”. D’aquí que demanés també “al conjunt de forces polítiques i socials de l’Estat i d’Europa” que facin tot el necessari per garantir els drets fonamentals i llibertats de la ciutadania de Catalunya.
Acampada desconvocada
Tot i referir-s’hi entre línies, el manifest va evitar mullar-se si cal anar cap a la declaració d’independència. Tampoc va ser l’objecte de la majoria de pancartes, tot i que algunes sí que la demanaven, però els estudiants universitaris van ser més clars en convocar, també des de l’escenari, una acampada al passeig de Gràcia amb Gran Via “per complir el mandat d’aquest poble”. Que no és altre que declarar la independència en 48 hores des de la proclamació dels resultats oficials de l’1-O... Poc després a les xarxes ja es feien crides també a solidaritzar-s’hi duent-los menjar i aigua, tot i que a última hora de la nit els mateixos organitzadors van decidir abandonar de moment l’acció, a petició del diputat Lluís Llach i el president de l’ANC Jordi Sànchez, per tal de rebaixar els ànims.
Tot i que no es va dirigir a la multitud, en declaracions a la mateixa plaça Universitat, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, remarcava la “capacitat” del poble d’aturar el país com una demostració més de la seva fermesa, i se sumava a la petició dels estudiants: “Estem convençuts que el Parlament sabrà recollir tot aquest clam popular, la demanda que els catalans tinguem estat propi, i donaran curs a la declaració del referèndum que això vol dir fer la declaració d’independència sense dilació”, deia.
L’acte es va acabar amb el cant de L’estaca i, espontàniament, Els Segadors, abans que l’arribada d’uns 400 bombers, de Barcelona i de la Generalitat, fos rebuda amb grans aplaudiments per part de la multitud. Tot i que al llarg del dia s’havien estès per les xarxes molts avisos de la possible presència de policies espanyols de paisà infiltrats per provocar actes violents, si hi eren van quedar totalment diluïts entre la massa, que es va dispersar una vegada més sense ni un sol incident.
Final a la Via Laietana
Molts congregats, de fet, van acabar la protesta al vespre davant de la prefectura de la Policía Nacional a la Via Laietana, on al llarg del dia es va anar concentrant gent també, com la vigília, per protestar contra les càrregues de diumenge contra els votants. Allà hi van fer cap també els milers de participants en una altra manifestació que va sortir des dels Jardinets de Gràcia i va baixar per tot el passeig de Gràcia, convocada pels sindicats minoritaris CSC, COS i Intersindical Alternativa de Catalunya, convocants també inicialment la vaga general d’ahir, a què es va afegir la CUP. Poc abans de les deu de la nit, això sí, i quan hi havia encara unes dues mil persones, la concentració es va començar a dissoldre a petició de l’exdiputat cupaire Antonio Baños. Una manifestació de caire espanyolista, precisament, també va baixar a la tarda per la Via Laietana amb uns centenars de persones, sense que es produís cap incident.
