Els metges critiquen els dubtes sobre la xifra de ferits de l’1-O
El Col·legi de Metges de Catalunya diu que el debat és “si la repressió policial és la resposta adequada d’un estat democràtic”
Valora la possibilitat de denunciar les informacions que els qüestionen
El Col·legi de Metges de Catalunya ha decidit sortir en defensa de la professionalitat i la independència del personal mèdic d’emergències, atenció primària i hospitals davant els mitjans de comunicació i representants polítics que han posat en dubte el nombre de ferits per les càrregues policials durant el referèndum de l’1-O.
Molestos en sentir-se acusats de manipulació de les dades per alguns mitjans de comunicació i representants polítics com ara el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, el president del col·legi, Josep Vilaplana, va recordar ahir que els professionals actuen sota el Codi de Deontologia per atendre i diagnosticar els pacients i ha deixat clar que va haver-hi persones “amb lesions més o menys greus, però ferides” arreu de Catalunya com a conseqüència de l’actuació de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil contra els ciutadans congregats als col·legis electorals. “Els metges van certificar el que van veure”, conclou, i adverteix que no es pot posar en dubte la “independència i professionalitat” del personal mèdic.
Però el president dels metges va més enllà i no dubta a afirmar que “independentment del nombre concret de ferits de major o menor gravetat, la qüestió a plantejar-se és si la repressió policial duta a terme pel govern espanyol és la resposta adequada d’un estat democràtic i del segle XXI”. El Col·legi de Metges ha posat en mans dels seus serveis jurídics la possibilitat d’emprendre accions legals davant “aquestes informacions no contrastades i sense esmentar fonts” que alguns mitjans han publicat. A més, anuncia que aquestes informacions també es posaran en coneixement del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Salut ratifica els ferits
Per la seva banda, el Departament de Salut desmenteix “categòricament” que s’hagi manipulat el nombre de ferits i referma que el personal del SEM, dels CAP, dels CUAP i dels hospitals van atendre més d’un miler de persones.
Salut demana una rectificació als mitjans que van donar “falses informacions” i critica aquelles que insinuaven que es van comptar com a ferits persones que van tenir atacs d’ansietat en veure les imatges de l’actuació policial per televisió o a través de les xarxes socials. Segons el Servei Català de Salut, la majoria de persones ateses tenien traumatismes com ara policontusions, fractures, ferides, incisions o luxacions a conseqüència de les càrregues. En menys del 7% dels casos, l’atenció es va fer per ansietat, angoixa, mareig, convulsions, lipotímia, hipertensió o taquicàrdia.
Barcelona i Girona
El departament recorda que es van registrar dos ferits greus: una persona que continua ingressada a l’hospital Universitari Vall d’Hebron i la que va tenir una greu lesió ocular que li suposarà perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma policial.
La gran majoria de ferits van ser atesos a les regions sanitàries de Barcelona Ciutat (34%) i Girona (26%), tot i que també es van atendre pacients a Lleida-Alt Pirineu i Aran (12%), Terres de l’Ebre (10%), Regió Metropolitana Nord (6%), Camp de Tarragona (5%), Catalunya Central (4%) i Regió Metropolitana Sud (3%). A més, segons conclou el departament, hi ha altres persones que s’han dirigit als centres sanitaris els dies posteriors al referèndum, afectades d’impacte psicològic per la violència presenciada aquell dia.
