Política

EMIL BRIX

DIRECTOR DE L’ACADÈMIA DIPLOMÀTICA DE VIENA I EX-AMBAIXADOR D’ÀUSTRIA A LONDRES I MOSCOU

“Si guanya Kurz, veurem reformes internes i a la UE”

“El candidat cristianodemòcrata a la cancelleria federal és una de les figures més interessants de l’actual política austríaca; és proper als ciutadans sense ser populista”

“Una entrada de l’FPÖ al govern no causaria tanta commoció com abans perquè és més moderat”

“Avui decidim si el que hem tingut durant dècades, la gran coalició, té futur”

Història i diplomàcia
Antic secretari del Partit Popular Austríac (ÖVP), Emil Brix ha dedicat gairebé quaranta anys al servei de la política exterior del seu país. Aquest diplomàtic, historiador de professió, és autor de nombroses publicacions sobre teoria política i constitucional i sobre la història d’Àustria i l’Europa central.

Emil Brix (Viena, 1956) és director de l’Acadèmia Diplomàtica de Viena, després d’haver estat ambaixador a Londres i Moscou. Per Brix, un triomf en les eleccions de demà del ministre d’Afers Estrangers, el cristianodemòcrata Sebastian Kurz, comportarà canvis a la regió i a Europa.

Com les presidencials del 2016, aquestes eleccions desperten interès i preocupació a la resta d’Europa. Quins són els aspectes clau de la votació?
La futura política nacional d’Àustria és clau. Es tracta de la qüestió de si allò que hem tingut durant dècades a Àustria, una coalició entre conservadors i socialdemòcrates, segueix tenint futur. Hi ha un partit, el conservador (ÖVP), que parla de canvis i de renovació, és a dir, contra la política tradicional de gran coalició. L’altre partit en el govern, el socialdemòcrata (SPÖ), es pronuncia per continuar aquesta coalició.
Amb 31 anys, Sebastian Kurz és el ministre d’Afers Estrangers més jove d’Europa. Com el valora?
Molt positivament. És, segurament des de Bruno Kreisky [canceller del 1970 al 1983], una de les figures més interessants de la política austríaca. Té un llenguatge proper als ciutadans sense ser populista. Aquest és un dels seus talents. I no crea falses esperances. En la política europea, hem viscut d’il·lusions des de fa molt de temps. A la UE hi ha qui creu que hem de debatre determinades polítiques que ja no funcionen i Kurz en parla clarament.
Quines conseqüències podria tenir una entrada de l’ultradretà FPÖ en el govern?
A Europa, anem veient com van apareixent partits a la dreta del centre. A Àustria, se l’observa especialment, per la seva història passada i recent: les últimes presidencials van disputar-se entre un candidat verd i un de la dreta populista. Caldrà veure quins resultats obté l’FPÖ en aquestes eleccions. És probable que no siguin molt diferents als de les passades eleccions i acabi com a tercer partit més votat, amb la diferència de tenir l’oportunitat d’entrar al govern. L’any 2000, va haver-hi tota una discussió sobre això que va tenir molt ressò a Europa. Si l’FPÖ entrés al govern, la commoció ara seria possiblement menor. Pels canvis que hem vist a Europa i també perquè aquest partit es presenta com a més moderat del que era aleshores.
Llavors es va parlar fins i tot de sancions.
No em puc imaginar que s’arribi a això. És possible que sigui un gran tema en els mitjans, i que se’n parli en les negociacions de coalició, però no crec que els partits es deixin influir.
A Àustria i Alemanya hi ha qui s’oposa a les noves sancions dels EUA contra Rússia, que afecten sobretot el sector energètic. Quina posició creu que mantindrà el proper govern?
Estic bastant segur que, independentment de quin sigui el proper govern, aquesta posició es mantindrà. És una opinió que tots els grans partits comparteixen –potser amb l’excepció d’Els Verds– i que considero plenament correcta. La idea que hem de representar els nostres interessos davant dels EUA va en augment a Europa i a Àustria. Òbviament, hi ha la qüestió de com ha de ser la política energètica europea i hi ha diverses opinions. La primera pregunta que hem de fer-nos és: volem que la nostra política energètica la decideixin els EUA? No. La segona pregunta és: com volem garantir el nostre subministrament energètic? La forta dependència energètica de Rússia és bona o dolenta per a Europa? Sobre aquest punt, hi ha diverses opinions a la UE. A Àustria, la nostra experiència és que Rússia és un soci en què es pot confiar en aquesta qüestió, tant pel que fa al preu com a la seguretat en el subministrament. L’any que ve celebrarem el 50è aniversari del subministrament de gas del que aleshores era l’URSS a Àustria.
Veurem amb Kurz més discrepàncies amb la UE?
No es tracta de discrepàncies, sinó de quin és el grau de reforma que necessita la UE. Amb Kurz, veurem més demanda de reformes que ara. És un debat necessari i Kurz no se n’amagarà, encara que el debat sigui acalorat, com ho és ara.
Hi ha tensions en qüestions com ara la política migratòria.
Certament, però aquestes tensions amb Alemanya i Itàlia no sorgeixen perquè tinguem problemes bilaterals, sinó perquè la UE no ha aconseguit trobar una política comuna raonable en la qüestió dels refugiats. S’ha de modificar. Són qüestions que no poden decidir-se burocràticament. Lamentablement, hi ha problemes reals, com ara la crisi dels refugiats o la relació amb Turquia, que s’han d’adreçar a la UE. Si Kurz és canceller, ho farà amb més profunditat que ara com a ministre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Zaragoza creu que JxCat i ERC prefereixen “fer-se la traveta” entre ells abans que dialogar amb el govern espanyol

Barcelona

Més de 100 morts i 4.000 ferits en les dues grans explosions al port de Beirut

El Caire

Torra demana l’abdicació de Felip VI i denuncia les complicitats en la fugida

barcelona

Operació salvar la corona

Madrid

Torra apressa Sánchez a reunir-se pels fons europeus

barcelona

Cisma reial Sánchez-Iglesias

madrid
Romanents,   i ara què?
Opinió

Romanents, i ara què?

Diputat al Congrés pel Partit Demòcrata i Alcalde de Tortosa (2007-2018)

“Rei indesitjable al seu propi país”

BARCELONA

Dues explosions maten desenes de persones a Beirut

Beirut