Política

Tothom amb el ciri a la mà

Els ciutadans van acudir amb tota mena d’espelmes, candeles i leds com a símbol de la pau

Molts dels manifestants van expressar el seu estat de xoc després de l’empresonament dels Jordis i per l’atac a la democràcia

“No sé si serveix de res, però no podem deixar de sortir i manifestar el nostre rebuig”

Que s’havia de portar una espelma a la mobilització en defensa dels drets i la llibertat? Cap problema. Els ciutadans van fer prova ahir una altra vegada de perseverança i imaginació i van anar ben equipats: ciris eclesiàstics, espelmes aromàtiques, bugies de led, candeles decoratives de diferents mides i colors, canelobres de Nadal... tot plegat creava un entorn ben particular, entre monacal i tel·lúric, pels carrers a vessar a la cruïlla de Diagonal i passeig de Gràcia. “Em sembla una idea fantàstica, ja que l’espelma és senyal de pau i llibertat”, comentava Pili Domingo, que hi assistia acompanyada d’unes amigues. “L’espelma és el senyal d’Amnistia Internacional i avui serveix per agrair al govern espanyol que ens hagi agredit perquè si no la independència no tiraria endavant; ara, en canvi, ja ho tenim: és com l’arrós, s’ha d’esperar el moment exacte”, somreia Perejaume.

Perquè, això sí, malgrat algunes cares llargues de preocupació, regnava en l’ambient el bon humor i l’esperança. N’hi havia que s’ho prenien amb un punt zen, com la Núria Badia: “En aquests moments hem d’aportar més que mai la llum i la tranquil·litat, i cada espelma és un granet de sorra dins de la marea i molts granets fan una platja.” Més que parlar de la proclamació sí/no de la república catalana, per la Núria ahir es tractava de demanar la llibertat dels Jordis: “Hem d’anar dia a dia, amb el seu empresonament estem en un punt crític, i demà ja ho veurem.”

Entre les riuades de gent –famílies amb nens, gent gran, grups d’amics– que anaven amunt i avall, frec a frec, intentant ara buscar una perspectiva millor per mirar l’escenari plantat al davant de l’obelisc,o reunir-se amb parents i amics situats a pocs metres –però a quilòmetres si es compta en l’esforç que suposava reunir-s’hi–, s’havia d’anar amb compte de no cremar-se, amb tanta flama encesa. I qui no entenia d’on sortia aquella marea humana era una jove turista, que va passar plorant, amb el mòbil a la mà: “Estic perduda, no entenc res de res.” Més esportius, un grup de grecs van travessar la multitud per adreçar-se al seu hotel del carrer Còrsega: “Estem impressionats; estem d’acord amb vosaltres i explicarem el que hem vist al nostre país”, va sentenciar un d’ells. Per aquells que no havien tingut temps de passar pel xino a comprar unes espelmes (uns negocis que, entre estelades, banderes espanyoles i ara espelmes, segur que no traslladaran la seva seu), unes voluntàries de l’ANC passaven repartint ciris de plàstic groc. Resulta que procedien de Llívia: un carregament sencer cortesia de la casa.

De tant en tant, quan l’helicòpter de la Policía –banda sonora ja de totes les mobilitzacions i recordatori subtil que Catalunya viu en estat de setge– sobrevolava la zona, tothom alçava els llums al cel i xiulava... perquè, sí, també es flairava la indignació. “Mai vaig a manifestacions, només contra el terrorisme, però aquest cop l’empresonament dels líders d’Òmnium i l’Assemblea ha sigut tan xocant que és com una obligació venir, al marge de si ets independentista o no: és un tema de democràcia, d’exigir una separació real de poders”, opinava Eduard Cumplido. També hi havia desconcert entre molts dels manifestants: “No em pensava que arribessin a aquest extrem; m’agrada ser optimista, però ara és difícil, sobretot quan veus tanta gent que hauria d’estar a la presó i està lliure i dos pacifistes estan a la garjola”, deia Belen Ginart. “No sé si serveix de res, però no podem deixar de manifestar el nostre rebuig, no podem quedar-nos a casa.”

Nova lliçó de civisme
. Sembla que a base de manifestacions –i ja n’hem fet unes quantes–, els ciutadans de Barcelona s’hagin acostumat a això de caminar entre milers de persones i fer-ho sense massa empentes, amb paciència, amb cordialitat fins i tot, compartint el foc quan era qüestió d’encendre els ciris, compartint informacions, comentant les jugades... Ras i curt: ahir vam viure una nova lliçó de civisme col·lectiu. Això és el que demanaven els Jordis, oi?


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Pròxim Orient

Segona onada d’explosions al Líban

Beirut
Josep Maria Vallès
Alcalde de Sant Cugat del Vallès (Junts per Catalunya)

“L’obsessió és revertir el dèficit de 22 milions el 2024”

Sant Cugat del Vallès

Les finances, a l’ull de l’huracà

Sant Cugat del Vallès
política

La CUP decideix sobre aliats i lideratges orgànics i s'imposa créixer

barcelona
Xevi Guitart
Delegat del govern de la Generalitat a Girona

“Vinc d’un vaixell i m’he ficat en un gran transatlàntic”

Girona
Elena Vila
Cap de l’oposició a Sant Cugat del Vallès (PSC)

“Falta ambició i no som la ciutat de referència que havíem estat”

SANT CUGAT DEL VALLÈS
Veneçuela

El Senat espanyol insta a reconèixer González Urrutia com a president veneçolà

Barcelona
Pròxim Orient

L’Assemblea General de l’ONU exigeix a Israel la fi de l’ocupació de Palestina

Barcelona
Pròxim

Israel anuncia “una nova fase” de la guerra, amb el focus posat al nord

Barcelona