Europa lluita per l’estabilitat
La Comissió proposa invertir més diners per reduir el risc d’atacs en espais públics
El ‘Brexit’ i la immigració marquen l’agenda de la trobada d’avui entre els 28 caps d’estat i de govern europeus
La Unió Europea (UE) vol ampliar esforços en la prevenció d’atacs i crisis de seguretat. La Comissió Europea (CE) va anunciar ahir una proposta per finançar la protecció d’espais públics de possibles atemptats terroristes, una mesura que havia avançat el dia anterior el ministre espanyol de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, durant la cimera del G6. Tot i que Zoido va esguerrar l’exclusiva al comissari europeu amb menys projecció mediàtica, el responsable de la política de seguretat, Julian King, va poder presentar ahir el paquet d’ajudes de més de 118 milions d’euros que vol donar resposta a la “creixent amenaça” que afecta els espais públics.
El nou pla antiterrorista “no pot aturar els atacs”, va reconèixer l’últim comissari britànic de la UE, però pretén dificultar al màxim que els terroristes atemptin. “Volem fer accions per protegir els espais públics sense canviar per complet la naturalesa dels espais oberts on vivim”, va matissar. La CE hi posa els diners però no les solucions. Té pendent crear una guia per als estats sobre com fer-ho, malgrat que la posada en marxa d’aquestes mesures quedarà en mans dels ens locals i el sector privat. Segons King, també es reforçarà el control de productes explosius i es crearà un nou marc legal que faciliti l’accés a “proves electròniques” en investigacions antiterroristes. Si bé els últims atacs gihadistes a la UE han estat perpetrats per ciutadans europeus radicalitzats, el paquet presentat ahir no presenta cap mesura nova per prevenir la radicalització. La CE aposta així per blindar els carrers i perseguir criminalment el terrorisme gihadista com a mètode d’eliminar els atacs.
La por és present
Europa encara se sent en risc. La por de no sortir del cicle continu de crisis en què es troba la UE des del 2008 plana sobre la cimera de caps d’estat i de govern que s’inicia avui a Brussel·les. El Brexit i les migracions són les grans carpetes sobre les quals discutiran els líders europeus, dos temes que veuen com a amenaces externes a l’estabilitat dels seus països. Segons fonts diplomàtiques europees, no s’espera que la cap de govern britànica, Theresa May, arribi a la capital belga amb noves ofertes sota el braç, però hi ha “esperances” que s’aconsegueixi un progrés suficient en les converses amb el Regne Unit amb vista al desembre, just al límit del termini marcat. De fet, el Consell vol proposar iniciar les preparacions internes per a la segona fase de negociació, on es discutiran les relacions entre Londres i el bloc un cop els britànics abandonin la Unió al març del 2019.
L’altre gran maldecap europeu és la immigració i els refugiats. Incapaços de reformar el sistema d’asil de Dublín per falta d’acord sobre el repartiment de les quotes de refugiats, els líders europeus prefereixen centrar-se a evitar que arribin més persones a Europa, un objectiu que genera més consens. Precisament, perquè Turquia és el principal país que està contenint l’arribada de refugiats i immigrants al continent, la cancellera Angela Merkel va exigir que la relació amb aquest país i la seva involució democràtica fos un dels principals temes de discussió en el sopar previst aquesta nit amb els seus socis, on també es parlarà de l’Iran, Corea del Nord i acords comercials, aquest últim a petició del president francès Emmanuel Macron.
Un dia i mig frenètic de reunions en què els líders no podran gaudir del flamant nou edifici inaugurat fa menys d’un any. El Consell va anunciar ahir que la cimera es traslladarà a la seu de l’antiga institució com a “precaució” per les lleus intoxicacions per gasos nocius registrades ahir al nou edifici.
LES XIFRES
La comissària d’igualtat diu que va ser víctima d’abusos
La política txeca i membre de l’executiu europeu Vera Jourová va explicar ahir en un esmorzar organitzat pel diari Politico que va ser víctima d’abusos sexuals. Segons aquest mitjà, la comissària encarregada d’aplicar les polítiques de gènere a la Unió Europea va revelar que havia estat víctima de violència sexual i va llançar un missatge a altres dones que hagin viscut casos similars però que tinguin por de denunciar: “No calleu, no tingueu vergonya d’explicar-ho.” Durant la roda de premsa que la comissària va oferir al migdia per parlar sobre l’intercanvi de dades entre els Estats Units i la UE, Jourová va respondre a les preguntes dels periodistes sobre aquestes xocants declaracions. Segons la comissària, els fets van passar fa molt de temps i per a ella són records “molt desagradables” per “la reacció passiva d’altres persones”. Tot i això, Jourová va voler donar un missatge positiu assegurant que cada vegada són més les víctimes que s’atreveixen a denunciar aquest tipus d’atacs. En aquest sentit, la política i advocada, de 53 anys, va destacar que actualment hi ha “un fenomen de conscienciació” sobre aquest problema social i va advertir que el cas de Harvey Weinstein pot ser només “la punta de l’iceberg”. L’últim informe sobre violència de gènere de l’Agència Europea de Drets Fonamentals assenyala que una de cada tres dones a la Unió Europea ha experimentat des dels 15 anys aquest tipus de violència.
