Setge al procés sobiranista
L’executiu espanyol ultima l’abast de la intervenció
El Consell de Ministres aprovarà demà unes mesures consensuades amb el PSOE i Cs
Els de Sánchez diuen que volen una intervenció “breu i limitada” mentre que el PP preveu el màxim control
Després de la reunió del Consell de Ministres extraordinari de demà se sabrà amb precisió l’abast de la intervenció de la Generalitat, però ahir l’executiu espanyol i el PSOE van començar a ultimar els darrers serrells d’una operació per la qual s’amputarà a les institucions catalanes el seu autogovern. La qüestió, però, és que mentre des de la direcció socialista es vol presentar com una irrupció de l’Estat, a través de l’article 155 de la Constitució, “molt breu i molt limitat”, fonts del govern de Mariano Rajoy deixen entreveure que l’opa serà global i no només circumscrita a l’economia i la seguretat. I, sobretot, es vol deixar la figura del president buida de contingut. I d’aquí que ahir el coordinador del PP, Fernando Martínez-Maillo, reiterés l’exigència perquè el president Carles Puigdemont convoqui eleccions ara, que encara té la competència per poder fer-ho.
La tesi que va guanyant força entre les fonts consultades és que un gabinet de tecnòcrates dirigirà les conselleries durant un període que encara no s’ha establert –seguint el model implantat pel Ministeri d’Hisenda a la vicepresidència econòmica– i sense que hi hagi un cap visible que assumeixi el paper presidencial.
Des que el PSOE va acceptar negociar l’aplicació de l’article constitucional, l’entorn de Pedro Sánchez ha volgut crear la imatge que estan treballant per a una intervenció que ells mateixos defineixen com “més tova”. És a dir, limitada als serveis essencials i als Mossos i amb un objectiu inequívoc: convocar eleccions a Catalunya tan aviat com sigui possible. I amb això sembla que ara discrepen amb el PP, que voldria allargar la laminació de l’autogovern fins a la primavera. A camp contrari s’hi situa Ciutadans, que el que vol, precisament, és aparèixer com els de la mà de ferro; els que exigeixen al PP que actuï no només amb celebritat, sinó amb la màxima contundència. Una posició que, en tot cas, han detectat que els fa créixer en expectatives de vot entre l’electorat espanyol més conservador i, atenent a les presses que tenen perquè hi hagi eleccions a Catalunya, sembla que també confien sortir-ne força beneficiats.
Malgrat aquests matisos, Rajoy haurà aconseguit arribar fins a l’aplicació efectiva del 155 amb el suport d’aquests dos grups, que ahir van reiterar el seu aval sense fissures a enarborar la bandera de la intervenció com a resposta a la carta que minuts abans li havia fet arribar el president Puigdemont. Tant PSOE com Cs van qualificar el contingut com “una amenaça”, un “xantatge inadmissible” que, per tant, feia imprescindible el 155.
En tot cas, i pel que fa també a l’abast de les mesures que es faran públiques demà, encara està per determinar com quedarà el Parlament durant aquest període. Des de la convicció dels tres partits estatals que el paper de la cambra catalana s’ha convertit en un forat negre sobre el qual no està gens clar com delimitar les funcions, algunes fonts reiteren, si més no, que això fa encara més necessari accelerar els comicis.
“Més llenya al foc”
Entres els contraris a la intervenció, Pablo Iglesias clamava contra la decisió de l’executiu del PP qualificant-ho com un error que només servirà per llançar “més llenya al foc”. El secretari general de Podem insistia, doncs, que ara més que mai és necessari el diàleg i l’acord, i reiterava que el més factible continua sent un referèndum legal i pactat amb l’Estat. També el PNB rebutjava taxativament la iniciativa.
El Senat també fixarà demà el calendari
La mesa del Senat es reunirà demà mateix –tan bon punt el Consell de Ministres aprovi les mesures– per establir el calendari de tramitació. Fonts parlamentàries donen per fet que el ple es podria celebrar els dies 30 o 31 d’octubre. En tot cas, aquella votació és la que, formalment, donarà llum verd a la intervenció. A la cambra alta, el PP hi té majoria absoluta, però el suport del PSOE i Cs facilitarà que es visualitzi una majoria molt més aclaparadora que la que hauria obtingut el partit conservador en solitari. El Senat decidirà demà de quina manera es posa en marxa el procediment i, en aquest sentit avaluarà si es fa a través de la Comissió General de Comunitats Autònomes o es crea un òrgan a mida que aglutini representants de diferents comissions, amb el benentès que es dona per fet que hi serà representada la Constitucional. Aquest òrgan s’haurà de reunir en dues ocasions, i s’establiran uns terminis perquè el president de la Generalitat pugui presentar al·legacions i tingui temps de defensar-les. En la segona trobada, la comissió establirà si aprova les mesures enviades per l’executiu espanyol. I a partir d’aquí, s’elevaria al ple perquè hi donés el vistiplau definitiu.
