Municipal
L’aplicació del 155 enrareix el pacte entre Colau i el PSC
Un sector dels comuns planteja trencar l’acord pel suport dels socialistes estatals a la suspensió de l’autonomia
L’alcaldessa, però, opta per contemporitzar per evitar una ruptura no desitjada
Les sensacions d’imprevisibilitat i vertigen que, ara mateix, presideixen la política estatal i la catalana han acabat empeltant, també, la de l’Ajuntament de Barcelona. Quan no fa ni dues setmanes que l’alcaldessa de la capital, Ada Colau, va proclamar la fortalesa del pacte de govern amb el PSC en un marc tan solemne com és el ple municipal, l’evolució dels esdeveniments a banda i banda del riu Ebre ha provocat que la situació s’hagi capgirat com un mitjó. La relació entre comuns i socialistes passa, ara mateix, per un moment espinós, fins al punt que, per primer cop, una de les parts de la parella ja parla de trencament, ni que sigui en veu baixa.
El factor central, i únic, que ha fet implosionar aquesta situació és el suport explícit i emfàtic del PSOE a l’aprovació de la suspensió, de facto, de l’autonomia de Catalunya a través de l’article 155 de la Constitució. Aquest fet ha despertat el sector més sobiranista de Barcelona en Comú, que en el seu dia ja va acceptar a contracor l’entesa amb els socialistes, i que ara argumenta que no es pot continuar anant de bracet amb un partit que, a través de la seva matriu, ha liquidat l’autogovern de Catalunya. Enfront, però, d’aquesta visió més ideològica, entre els comuns n’hi ha una altra en certa manera més pragmàtica. És la que propugna que, en les línies generals, el pacte amb el PSC funciona bé, ja que no només ha ajudat a redistribuir la càrrega de feina al govern, sinó que ha ajudat a cobrir flancs que a principis de mandat estaven orfes. Un exemple que es posa és el de la feina de Jaume Collboni com a tinent d’alcalde encarregat de fer de pont amb l’empresariat o d’enllaç exterior i que fa que, ara mateix, ell sigui qui capitalitzi un projecte tan estratègic com el de portar l’agència europea del medicament. La sola possibilitat d’imaginar un trencament del pacte que obligui a reassignar tasques, ni que sigui a curt termini, entre els seus 11 edils, incloses responsabilitats als districtes, desencaixa el rostre entre aquest sector de BComú.
El paper de l’alcaldessa
I els socialistes barcelonins què hi diuen? En primer lloc, que ells no volen el divorci i que, si aquest es produeix, serà per responsabilitat única i directa dels comuns. Igualment, i en una picada d’ull directa a Colau, recalquen que ells sempre s’ha oposat explícitament al 155 i ahir mateix van presentar una proposició en una comissió al consistori en aquesta línia. No va prosperar, però va rebre un vot. De BComú per ser exactes.
BComú evita declarar Felip VI ‘persona non grata’
Enmig d’un debat que a estones va rodolar pel fang, amb regidors utilitzant com a munició qüestions de la vida personal dels seus contendents de bancada, la comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona va rebutjar ahir una proposició de la CUP que proposava declarar Felip VI com a persona non grata. Es dona el cas que, el juliol del 2016, el consistori va adoptar la mateixa posició per l’abstenció, aleshores, dels grups de BComú i el PDeCAT. El fet que aquesta última formació anunciés d’antuvi que pensava donar suport al text, feia presagiar que aquest podria aprovar-se, si els comuns mantenien la mateixa posició de fa poc més d’un any. Però no.
Davant la sorpresa general, la formació que des del govern ha pres mesures com ara retirar el bust del rei de la sala de plens, va anunciar en el seu darrer torn de paraula que hi votava en contra. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va justificar la seva posició amb un argument d’oportunitat. “En un moment en què cal diàleg, seria inoportú declarar el rei no grat. És una proposta desencertada”, va manifestar.