La Unió Europea calla davant de la crida de Catalunya
Els líders europeus donen a Rajoy l’oportunitat de parlar de Catalunya en la cimera, però s’hi nega
Un grup de treballadors a les institucions demana a Juncker que condemni la violència de l’1-O
Catalunya ha estat aquests dies la convidada, sense invitació, de la cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea de Brussel·les. Tot i que no se’n va parlar de manera oficial, el conflicte català era el tema estel·lar de la reunió, tothom el debatia als passadissos, i els periodistes en feien preguntes als líders. Amb el 155 i una possible declaració d’independència com a teló de fons, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va arribar a preguntar a Mariano Rajoy si volia treure el tema durant el debat que feien sobre Corea del Nord, segons es va filtrar a la premsa. Rajoy, protegit pel president del Consell Europeu, Donald Tusk, amb qui havia pactat que no es podia parlar d’un tema “intern” durant la cimera, va rebutjar la invitació. En tot cas, el mateix Rajoy va admetre, en la roda de premsa posterior a la reunió, que Catalunya “preocupa” els líders europeus, que li van expressar el seu “suport”. “Com és lògic”, va dir. Però tot i el missatge generalitzat a favor d’una solució “constitucional”, expressat en públic, sobretot, per Merkel i el francès Emmanuel Macron, alguns líders europeus, com Charles Michel, van desviar-se del guió apel·lant al diàleg polític. Davant de les tensions diplomàtiques generades per les paraules de Michel, ell i Rajoy van parlar breument al final de la cimera i van voler escenificar una reconciliació encaixant davant de les càmeres de televisió.
La Unió Europea, com ja fa temps que insinua, s’inhibeix de la crisi catalana, tot i que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va admetre que el tema genera “avaluacions, emocions i opinions” diverses. “Des del punt de vista formal, però, no hi ha espai per a una intervenció de la UE”, va dir, seguint el discurs marcat per La Moncloa.
I és que a Brussel·les no es volen pronunciar, i els pocs que ho van fer després de l’1-O, com Michel, han rebut les queixes de la diplomàcia espanyola.
El silenci a les institucions europees, però, ja comença a neguitejar més d’un centenar de treballadors europeus, que han escrit un correu electrònic intern al president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, en què lamenten que no hagi condemnat més fermament la violència de l’1-O. Segons admeten, la setmana immediatament posterior a l’1-O va ser una de les “més tristes” que han vist mai a les seves oficines i molts van estar “en xoc en veure les imatges de l’ús desproporcionat de la violència exercit per la policia espanyola” i van trobar a faltar més “lideratge” de la CE a l’hora de condemnar-lo. Ahir, al programa Via Europa d’El Punt Avui TV, diversos experts van advertir que els independentistes estan majoritàriament “sols” a Europa, que és bàsicament “un club d’estats”.
Crida de premis Nobel a desfer “l’empat”
Vint-i-quatre premis Nobel de diverses disciplines han redactat una carta oberta a Espanya i Catalunya en la qual fan una crida a la “mediació i negociació” per desfer “l’empat actual” entre Catalunya i Espanya. Les 24 personalitats subratllen que cap de les dues parts “està lliure d’errors” en un conflicte que, al seu parer, no va començar amb el referèndum, sinó fa “set anys amb la invalidació pel Tribunal Constitucional de l’Estatut d’autonomia” que es va produir el 2010, quatre anys després que fos aprovat en referèndum.
