La Moncloa i el PSOE discrepen sobre l’efecte d’uns comicis
El govern del PP aprofundeix en la tesi que Puigdemont fa tard, mentre que Sánchez avisa que es desmarcaria del 155 si convoqués eleccions
Els socialistes reiteren, però, que no hi pot haver DUI
L’executiu espanyol i el PSOE discrepen sobre una hipòtesi que, de fet, ni tant sols consideren, i és la possibilitat que el president Carles Puigdemont convoqui unes eleccions al Parlament de caire autonòmic, mantenint la suspensió de la declaració d’independència. Seguint el camí que des de dissabte passat ja havia traçat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l’entorn de Mariano Rajoy insistia ahir que la cita a les urnes ja no aturarà el 155, mentre que el nucli dur de Pedro Sánchez considerava que si aquesta fos la decisió del màxim responsable de la Generalitat, “ni políticament ni jurídica” tindria cabuda la intervenció de l’autogovern, reblava ahir la portaveu socialista al Congrés, Margarita Robles, en resposta, precisament, a les veus de La Moncloa que avisen que el 155 és irreversible.
En aquest sentit, el govern del PP argumenta que l’article de la Constitució s’aplica perquè s’entén que Puigdemont no va negar que la independència s’havia declarat –és a dir, que actua sobre fets consumats– i, en aquest sentit emfasitzen que res ja no impedirà que divendres vinent obtingui llum verd del Senat per poder-lo activar. El PSOE, en canvi, assegura que es despenjaran de l’acord amb Rajoy si Puigdemont “assumeix la legalitat”.
La Moncloa va començar dissabte passat a atribuint al Senat la potestat de decidir sobre el futur de les mesures, com a tàctica per no haver de respondre sobre què passaria en cas de convocatòria electoral, a explicitar públicament que aquest gest seria insuficient. Ahir, el ministre Rafael Catalá sentenciava que “un procés electoral no convalida les irregularitats dels mesos passats”, ni tant sols s’invalida amb el “diàleg”, incidint en la circumstància que la convocatòria ha d’anar acompanyada d’un compromís d’acatar la Constitució i de desfer el camí fet fins ara. En tot cas, el ministre de Justícia aprofitava la seva roda d’entrevistes als mitjans per alertar que si el Parlament vota una eventual declaració d’independència, no només es demanaran responsabilitats al president de la Generalitat, sinó a tots els diputats que li hagin fet costat.
En la mateixa línia que Catalá, el portaveu al Congrés, Rafael Hernando, no només considerava insuficient la convocatòria electoral per “netejar” els darrers moviments del Parlament i del govern de la Generalitat, sinó que exigia a Puigdemont “que demani perdó” als catalans i als espanyols i “assumeixi” la nul·litat de les lleis del referèndum i la de transitorietat jurídica.
Des de l’àmbit socialista es posa de manifest que el govern espanyol va acabar impulsant el 155 un cop va obtenir el vistiplau del PSOE a negociar-lo. Algunes fonts han indicat en diverses ocasions que entre tota la cúpula del PP Rajoy era, precisament, el més refractari a prendre una decisió tan dràstica. I, sobretot, insistia als que dins el govern i dins la seva formació el pressionaven perquè actués abans de l’1-O, que no volia en cap cas impulsar-ho en solitari. El sí de Sánchez va suposar, doncs, un baló d’oxigen per a Rajoy, amb el benentès que feia partícip el principal partit de l’oposició de la decisió d’aplicar el 155 amb tota la seva cruesa. Al cap i a la fi, el que es va aprovar dissabte passat al Consell de Ministres era fruit de les intenses negociacions que en setmanes prèvies havien mantingut el nucli dur de Sáenz de Santamaría i un equip de la màxima confiança de Sánchez.
Mentrestant, ahir el PP va portar al Congrés una proposició no de llei de suport als cossos de seguretat de l’Estat davant el “setge” que estan “patint a Catalunya” arran de l’1-O, que es va acabar convertint en una mena de calaix de sastre que, implícitament, també suposava un aval a l’executiu de Rajoy davant l’aplicació del 155. La proposta va tirar endavant amb el sí del PSOE i de Ciutadans, mentre que Podem, ERC, el PDeCAT, PNB i Bildu s’hi van oposar, tot recordant els fets del dia dels referèndum. La iniciativa incloïa la petició que s’equiparin les condicions laborals de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil a les dels Mossos d’Esquadra.
Trapero, ‘empresonat’
Durant la seva intervenció, el representant de Cs, Miguel Gutiérrez, va referir-se al major Josep Lluís Trapero com “un senyor que ja és a la presó, com tots sabem”, “o que podria ser-hi”, va afegir, després d’adonar-se del lapsus.
LES FRASES
Dastis promet un decret “pacífic”
natalia seguraUn article 155 “pacífic”. Això és el que va prometre ahir el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, des d’Estrasburg, on va anar a explicar, segons va dir, “la realitat” de la situació catalana als líders dels grups polítics al Parlament Europeu. Dastis va dir que el seu govern farà “tot el que calgui” perquè les imatges de violència de l’1-O “no es tornin a produir”, tot i que va tornar a expressar els seus dubtes –que ja van causar estupor a la BBC– sobre si els vídeos de les càrregues policials el dia del referèndum “es van exagerar o no”. El cap de la diplomàcia espanyola va dir que “l’objectiu” del 155 és “que tot es faci de forma perfectament pacífica” per “restaurar la convivència” i “l’aplicació de la legislació catalana”. Per Dastis, només així es podrà garantir “l’estabilitat necessària” a Catalunya per a unes noves eleccions, i aquest és el missatge que va voler transmetre a Estrasburg. El ministre, però, també va obrir la porta que la intervenció “no s’hagi d’aplicar a la pràctica” si Puigdemont renuncia als plans independentistes. “Hem repetit que de responsable d’aquesta situació només n’hi ha un”, va dir, en referència al govern. Cap comentari sobre les falses acusacions d’inventar-se imatges d’agressions durant l’1-O.