El govern demana “justícia”

Investigació judicial en marxa en menys de 24 hores. L’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem van enviar ahir les notificacions i avui mateix els jutges prendran declaració en qualitat d’investigats a càrrecs públics de Catalunya, acusats, tots ells, d’un delicte de rebel·lió o sedició i malversació de fons. Entre els electes, dos presidents, Carles Puigdemont i Carme Forcadell, en situacions ben diferents, davant de dos tribunals de Madrid i amb estratègies dispars.

En un comunicat fet públic anit pel govern “legítim” de Catalunya, s’anunciava que el president Puigdemont i quatre consellers, Toni Comín, Meritxell Serret, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí, han sol·licitat poder declarar per videoconferència des de Brussel·les. La resta de l’executiu ho farà a Madrid. L’objectiu és denunciar en l’àmbit internacional “la manca de garanties” d’un judici que l’executiu català qualifica de “polític”, resa el comunicat. Així ho faran saber els consellers a partir de demà a l’Audiencia Nacional, el tribunal que s’ha fet càrrec del cas. Des de Brussel·les també s’intentarà “emplaçar la UE a buscar solucions”, s’hi afegeix.

La “desproporció”, diu el text, de les penes que la fiscalia demana per al govern poden arribar fins als 30 anys de presó per a cadascun dels investigats i en l’ambient pesa la possibilitat que a alguns dels declarants se’ls apliqui avui mateix, com a mesura preventiva, l’empresonament, tal com l’Audiencia Nacional ja va dictar per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart el 16 d’octubre passat. El cas que investiga els membres de l’executiu català també ha recaigut en la jutgessa Carmen Lamela.

Les notificacions exprés al govern es van començar a tramitar tant bon punt tots dos tribunals van acceptar fer-se càrrec del cas, que ha estat apuntalat pel fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. Els advocats dels encausats i professionals de la justícia van ser els primers, ahir, a mostrar la seva preocupació pel que consideren que afebleix el dret de defensa dels encausats en disposar de menys de 24 hores per preparar-se la declaració.

A “aquest manca de garanties” ja s’hi va referir el president Carles Puigdemont el primer dia des de Brussel·les. I ahir ho va ratificar l’advocat assessor del president, Paul Bakaert. El lletrat va tornar a confirmar que la voluntat del president no és demanar asil a Bèlgica sinó que la prioritat seria “impedir l’extradició” si l’Audiència, avui, els denega fer la declaració per videoconferència.

De moment, la justícia espanyola està sent molt ràpida en la tramitació d’aquesta investigació. Per contra, la petició, ahir, d’una part del govern català de declarar des del país belga i el fet que es puguin obrir els tràmits per demanar l’extradició podria alentir un procés fins arribara dates clau, com ara la del 21 de desembre, el dia que Mariano Rajoy ha fixat per a noves eleccions.

La resta de membres de l’executiu seran demà a Madrid. El primer en rebre el requeriment va ser Josep Rull i, poc després, van seguir el vicepresident Oriol Junqueras i Raül Romeva, Jordi Turull i Carles Mundó. Alguns d’ells compartien un mateix missatge en la piulada a les xarxes socials; “Estat de dret?” De fet, el president va fer servir ahir la xarxa per enviar un nou missatge: “Un mes del referèndum. Malgrat la violència i les amenaces passades i presents, seguim treballant. Orgull de poble!”, escrivia. Qui també ha estat citat a declarar és l’exconseller Santi Vila.

Entre els 20 càrrecs encausats per rebel·lió hi ha la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que actualment presideix la Diputació Permanent, i Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. També s’ha inclòs en aquesta querella qui havia estat el vicepresident primer, Lluís Corominas, que al final de la legislatura es va fer càrrec de la presidència de Junts pel Sí. Ells declaren al Suprem perquè alguns continuen sent diputats en condició de membres de la Diputació Permanent i perquè, a més a més, es considera que el cas traspassa les fronteres espanyoles, ja que alguns elements de l’1-O van requerir d’actuacions a l’estranger, segons l’auto del fiscal.