Presó amb fiança per a Forcadell
El Suprem empresona la presidenta del Parlament fins que no pagui 150.000 euros i rebat l’Audiencia
Els acusats precisen l’abast simbòlic de la DUI
El fiscal exigia presó
Forcadell passa la nit a Alcalá Meco i confia poder sortir-ne avui
Una setmana després de l’empresonament sense condicions de mig govern de la Generalitat dictat per l’Audiencia Nacional, el Tribunal Suprem va dictar ahir la presó eludible sota una fiança de 150.000 euros per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, investigada pels mateixos delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Davant una fiscalia implacable que no va acceptar ni la matisació que la DUI aprovada el 27 d’octubre va ser una resolució de caràcter declaratiu i simbòlic i va exigir sí o sí la presó incondicional per a Forcadell i per als altres membres de la mesa, el magistrat Pablo Llarena va acabar imposant una fiança elevada –el triple que la imposada al dimitit Santi Vila– a l’encara presidenta del Parlament, va acordar la llibertat sota fiança de 25.000 euros per als membres de la mesa Lluís Guinó, Anna Simó, Lluís Corominas i Ramona Barrufet, i va deixar en llibertat Joan Josep Nuet. Tots ells tenen set dies per reunir els diners en una mesura que ara desafia el criteri de l’Audiencia.
La presó preventiva sota fiança és una mesura tan excepcional que l’únic antecedent en la història del Suprem data del 1997 amb la mesa nacional d’Herri Batasuna. El que la fiscalia demanava a Llarena, doncs, era que adoptés la primera presó incondicional de tota la història de l’alt tribunal.
A última hora de la nit, Forcadell va ser conduïda al centre penitenciari d’Alcalá Meco, on va passar la nit i d’on confia sortir durant el dia d’avui. “La caixa de solidaritat cobrirà les fiances dels membres de la mesa del Parlament. No esteu sols”, va reaccionar l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) a la fixació de les fiances. Un cop abonades les fiances, el jutge els imposa a tots l’obligació de presentar-se un cop per setmana al TSJC, l’entrega del seu passaport i la prohibició d’abandonar el territori de l’Estat espanyol. El jutge Llarena, alhora, els avisa que les mesures cautelars es podrien endurir “si s’evidenciés un retorn a l’activitat il·legal”.
La comunicació de la presó sota fiança arribava a les deu de la nit, tretze hores després de la citació a Forcadell a les nou del matí i com a colofó a set hores de declaració en què els citats van respondre als seus advocats i també als fiscals Fidel Cadena i Consuelo Madrigal. Si bé fonts judicials veien en el fet de contestar al fiscal un canvi d’estratègia respecte el que havien fet set dies abans el vicepresident Oriol Junqueras i els set consellers a l’Audiencia, el cert és que Llarena va ser més garantista que la seva col·lega Carmen Lamela i va concedir una setmana més per a la preparació de les defenses.
Obligació de renegar
D’acord amb la pauta dictada pel fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, l’interrogatori dels fiscals va voler arrossegar els investigats a retractar-se de qualsevol pas en el seu anhel sobiranista per la via de renegar de tot el fet en dies previs i posteriors al 27 d’octubre, realitzar un acatament explícit de la Constitució i, al mateix temps, reconèixer que la suspensió de l’autogovern de l’article 155 és el marc vigent a Catalunya. Si bé Forcadell va concedir que la DUI tenia un “caràcter simbòlic” més que efectiu, també va advertir que en l’exercici del seu càrrec sempre va permetre tots els debats sense prejutjar-ne el contingut i no va abjurar del tot de la via unilateral, i això no va satisfer els fiscals interrogadors.
Insensible a qualsevol col·laboració, no obstant això, la fiscalia va acabar reclamant una presó incondicional sense fiança per a Forcadell, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Anna Simó, com la de Junqueras i els set consellers. I això que el mateix ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, no amagava ahir que el magistrat Llarena del Suprem i el fiscal havien de ser ahir més receptius a l’actitud de col·laboració dels investigats. “El primer és valorar la llei, i sense dubte també analitzarà el context i les circumstàncies que concorrin en cadascú i, sobretot, també la col·laboració que es mostri en l’esclariment dels fets”, va esgrimir Zoido tot obrint la porta a una justícia més suau que la que va impartir la jutgessa Lamela a l’Audiencia.
Espanya contra Espanya
Si el focus diplomàtic que tenallava l’Estat espanyol era fins ahir la disparitat de tracte entre la justícia belga –amb la concessió de la llibertat vigilada a Carles Puigdemont i els quatre consellers exiliats– i l’espanyola, des d’ahir el litigi que s’obre de bat a bat a Mariano Rajoy és la doble cara amb què la pròpia justícia estatal afronta el mateix delicte de rebel·lió –que pot tenir un horitzó penal de fins a 30 anys– al Suprem i a l’Audiencia. Ras i curt: el que fins al dia d’ahir era un partit entre Espanya i Bèlgica és ara també un duel fratricida Espanya contra Espanya. Segons fonts judicials, el que seria el següent pas més lògic és que, un cop desautoritzada Lamela pel Suprem, sigui ara l’alt tribunal el que assumeixi totes les causes que envolten l’1 d’octubre i la DUI en una macrocausa.
“Per parlar i votar!”
A les onze de la nit, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, reaccionava des de l’exili de Brussel·les. “Carme Forcadell farà nit a la presó per haver permès el debat democràtic. Per permetre parlar i votar! Així és la democràcia espanyola”, va lamentar. També des de Brussel·les, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, l’havia rebatut hores abans: “És una gran fal·làcia. Ningú a Espanya va a la presó per pensar diferent o ser independentista.”
L’ingrés a Alcalá Meco a la mitjanit posava fi a un llarg dia en què l’arribada de Forcadell i dels cinc membres de la mesa a les nou del matí va ser corejada amb crits de “No esteu sols!” i “¡Madrid está con el pueblo catalán! que van apagar les veus de “¡Puigdemont a prisión!” dels feixistes de Falange i d’Hogar Social. Entre els presents hi havia diputats, senadors i electes del PDeCAT (Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Marta Pascal), d’ERC (Teresa Jordà, Joan Olòriz, Joan Capdevila), d’En Comú Podem (Xavier Domènech), d’EH Bildu (Jon Iñarritu), a més d’Albano Dante Fachin. No hi havia, però, cap representant de la direcció de Pablo Iglesias a Podem ni del PNB.
